L'orquestra del Grup Filharmònic, constituïda majoritàriament per estudiants i aficionats de ca nostra, va donar diumenge capvespre tota una lliçó de professionalitat en la seva tornada a l'escenari del Teatre Principal de Maó.
En l'àmbit de la instrucció i de la difusió, la feina que la secció musical de l'Ateneu maonès està portant a cap és impagable. Al floret de músics que ha sorgit d'aquesta pedrera inesgotable hem d'afegir el santlluïser Oliver Vinent, un cas sorprenent pel que fa a la capacitat de treball d'un jove de tan sols divuit anys.
A les seves facetes de violoncel·lista i organista, a més d'estudiant de direcció al Liceu de Barcelona, l'estrena absoluta de l'Adagio per a cordes (una peça que recorda el famós Adagio de Samuel Barber i amb certes reminiscències puccinianes) serví per comprovar que també gaudeix de facultats per al difícil art de la composició. Amb exemples així podem estar tranquils: el futur de la música el tenim assegurat.
"Generació si-si"
Quan sovint es parla frívolament de l'anomenada "Generació ni-ni" es cau en l'error d'ignorar a aquella jovenesa perseverant i treballadora que és capaç de sacrificar moltes hores d'esbarjo per, per exemple, estudiar música. I és aquest el motiu que la seva sigui una música amb un sabor especial, perquè es fa per pura satisfacció personal.
Després de l'emotiu tema de John Williams de "La llista de Schindler" interpretat magistralment per Esther Pons (que aconsegueix arrencar del seu violí un so cada cop més dolç i vellutat) i d'una Simfonia "La imperial" de Haydn resolta dignament, la part substancial de la vetllada vingué en la segona part amb Kiev Portella i el Concert per a piano i orquestra en la menor de Schumann.
El pianista maonès, que feia front per primer cop a aquesta celebrada composició, no s'acoquinà. I, del lirisme refinat del segon moviment (on els diàlegs solista–orquestra resultaren un tant embarbollats) a l'Allegro vivace final, afrontà els nombrosos paranys tècnics de que fa gala la partitura amb desimbolta determinació.
Els forts aplaudiments dugueren Kiev a interpretar el nocturn núm. 3 de la sèrie "Somnis d'amor" de Liszt. Un bis servit a manera de regal (el pianista aprofità l'ocasió per a felicitar l'aniversari dels seus progenitors) que ens va tocar de ple el cor.