L'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria és l'autor de la monumental obra "Die Balearen in Wort und Bild Geschildert", que va ser publicada a la ciutat alemanya de Leipzig entre els anys 1869 i 1891. Dos dels nou volums estan dedicats a Menorca i representen un vertader treball d'antropologia de camp que l'aristòcrata va regalar a la posteritat.
Els dos toms sobre Menorca de "Les Balears descrites per la paraula i la imatge" formen part de l'ingent treball de recerca al llarg de 30 anys, en els que l'arxiduc va comptar amb un sèrie de col·laboradors menorquins, principalment el sacerdot i naturalista Francesc Cardona i Orfila i, per altra banda, l'erudit Joan Pons i Soler. No obstant açò, qui ha estat qualificat com l'arxiduc errant també va visitar l'illa que seria el tema central dels volums "Die insel Menorca".
Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena i Borbó (1847-1915) va ser el tercer fill del gran duc de Toscana, Leopold II, i la seva segona esposa Maria Antònia Borbó de les Dues Sicílies. El 27 d'abril de 1859, la família ducal va abandonar Florència davant la inseguretat social i política de l'època i, des de llavores, Lluís Salvador va començar una vida caracteritzada pels freqüents viatges i canvis de residència. Tot i haver viatjat arreu del món, va ser a Balears on va establir uns lligams més forts i la seva obra abans mencionada és la monografia més extensa d'una regió del món publicada al llarg del segle XIX.
L'arxiduc Lluís Salvador va visitar Menorca en tres ocasions, per tal de conèixer en primera persona el territori del que s'havia proposat investigar i, a més, per establir relacions amb els seus col·laboradors, amb els que posteriorment va mantenir una fructífera relació epistolar. A la primera visita, del 10 al 25 d'octubre de 1867, va arribar amb el vaixell de transport regular, quan just tenia 20 anys. A les dues següents visites va utilitzar per traslladar-se el seu iot particular "Nixe" i van tenir lloc del 7 de juny al 6 de juliol de 1877 i de l'11 de novembre de 1887 al 23 de maig de 1888.
Sabem que s'Arxiduc va llogar una casa a Sant Lluís, tal i com ell mateix ho afirma quan fa la descripció del referit poble. Així, assegura que "jo mateix hi vaig llogar una caseta, i sempre em va ser un temps agradable el que vaig passar entre aquella bona gent tan amable". En aquesta època ja estava construït el casat del Lloc d'en Caules, que destaca per les seves dimensions just a l'arribada del poble, donat que es refereix literalment a les grans cases de Binifadet, amb pòrtic i balcons, que pertany a la família Prieto.
La incògnita sobre la identitat de la casa queda desvetllada amb el testimoni del mestre d'escola Francisco Pons Pons –que ha estat recollit pel seu fill el mestre d'escola Guillermo Pons Coll–, segons el qual s'Arxiduc va llogar la casa situada en el cap de cantó del carrer Sant Esteve amb el del Comte de Lannion, baixant a l'esquerra del carrer Sant Lluís. La ubicació del poble al sud-est insular i les seves característiques van fer que Lluís Salvador optés per anar-hi a residir. Així ho explica: "Es tracta d'una població amable i benestant, que està considerat com el lloc més sanitós de Menorca. Situada damunt un pla elevat rocós, amb un aire que el vent fa net en totes les direccions, lluny de totes les aigües embassades, fins i tot desproveïda d'aigua, perquè no tenen més recurs que les cisternes, té bons motius per fer honor a aquesta consideració; també és lloc preferit dels maonesos per fer-hi l'estada de primavera. Tot està tan bellament emblanquinat, tot és tan pulcre i ben cuidat, que dóna gust fer sojorn a Sant Lluís".
Però, quan va llogar la casa de Sant Lluís? Durant la seva darrera estada a Menorca entre l'11 de novembre de 1887 i el 23 de maig de 1888, l'Arxiduc es va allotjar durant uns dies a l'Hotel Bustamante i després va llogar la casa Llambies, a Maó. També va ser en aquesta època quan va residir a Sant Lluís. La resposta està en la carta que, quatre dies després d'abandonar l'Illa, s'Arxiduc va escriure des de Palma a Cardona i Orfila, en la que li reclama l'enviament de cert mobiliari. El fragment que ens interessa de la carta diu així: "Además de los muebles como habíamos dicho de palabra, desearía que V. me remitiera al mismo tiempo una silla (selletó) que olvidé en San Luis, y una estufa además de la que estaba en mi cuarto y que había conservado embalada en su almacén el hermano del Capitán Cardona".
El propietari d'aquesta casa era Antoni Cardona Tudurí, de 48 anys, que l'11 de desembre de 1880 l'havia comprada per un import de 1.850 pessetes a Pràxedes Borràs Mora, una viuda que en el moment de la compra-venda tenia 40 anys. En aquesta mateixa operació, el nou propietari també va adquirir una altra casa a la mateixa dona per la quantitat de 500 pessetes, segons consta en la inscripció registral.