La parròquia de Santa Eulàlia d'Alaior ha estat acompanyada durant segles per un tapís de grans dimensions dedicat, fins fa poc, a Santa Àgueda de Catània. Es tracta d'un quadre de dos metres i mig d'amplària per tres i mig d'alçada i considerada una de les pintures a l'oli de temàtica religiosa més grans de l'Illa.
Durant molt de temps l'obra va estar ubicada al cor de l'església sofrint un deteriorament a causa del frec dels caps dels cantaires que s'ubicaven a la zona, a més d'alguns problemes de filtració d'aigua de pluja per una de les finestres. Aquesta situació va portar el Bisbat a restaurar l'obra, una feina que es va acompanyar d'una sorpresa. I és que el quadre no està dedicat a Santa Àgueda, com sempre s'havia cregut, sinó a Santa Llúcia. Així ho descobrí el restaurador encarregat del treball, Francesc Isbert, després d'un acurat procés de recuperació de la peça.
La neteja de l'obra va treure a la llum dos ulls just on hi havia un petit platet que la santa portava a la mà esquerra. Aquest descobriment, juntament amb la palma i les escenes martirials que acompanyen la figura central del tapís, confirmen que la santa que es troba representada en el quadre és Santa Llúcia, Llúcia de Siracussa, màrtir a qui, segons explica la tradició, li van extirpar els ulls, però ella va seguir veient, motiu pel que sol ser representada amb uns ulls en un plat. Segons assenyala Isbert, hi ha una estreta relació entre les dues vides de les màrtirs, d'aquí possiblement la causa de la confusió. A més, el tapís reflecteix escenes d'ambdues figures.
El restaurador explica que el treball es va centrar en la neteja de vernissos i brutícia superficial a més de la retirada de totes les repintades posteriors al traç original. Aquestes superposicions van ser les que cobriren els ulls originaris. Algunes zones del tapís van poder ser recuperades de forma il·lusionista mentre d'altres, que s'havien perdut en la seva totalitat, no van poder ser reintegrades pictòricament, d'aquí que l'observador només percebi una llacuna neutra, sobretot a la part inferior de la composició.
Segons, Isbert, el cost de la restauració va ascendir a uns 10.000 euros i va comptar amb una ajuda del Consell insular. El tapís es pot contemplar a la capella del baptisme de l'església de Santa Eulàlia.