El Saló Gòtic s'omplí anit de ciutadans i autoritats amb l'expectació d'escoltar les reflexions i aportacions de monsenyor Sebastià Taltavull (Ciutadella, 1948) amb motiu de l'acte institucional de Sant Antoni. El bisbe auxiliar de Barcelona profunditzà sobre aspectes com la identitat, la religió, la crisi i la consciència social.
La seva intervenció va ser clara i entenedora, amb un missatge: "La nostra identitat avui passa per ser extremadament acollidors, per ser gent de bon tracte, per ser persones senzilles que escolten i per açò saben dialogar, per ser persones profundes, però molt assequibles, per ser persones que saben entrar en raó i fins i tot canviar d'opinió, per ser persones que saben posar el bé comú als propis béns individuals o sectaris. La nostra identitat mira el bé de la persona i del poble per damunt de tot".
El prelat ressenyà que "aquest és un moment per decidir-nos a construir i veure que junts tenim un encàrrec important a dur a terme, i aportant-hi cadascú el millor del que és i del que té. Per això, aquella identitat que es viu amb sinceritat i coherència és factor de renovació i de transformació social". Amb aquest objectiu es referí a la necessitat de començar a educar la consciència social amb la caritat; tant la social, en el sentit d'estimar el bé comú i cercar el bé de totes les persones, com la caritat política, com l'actitud d'un bon governant que no mira pels seus propis interessos, sinó pels del poble a qui serveix.
Propugnà el valor d'una educació "que vol fer possible el que els cristians anomenem 'la civilització de l'amor' en la vida pública a través de la caritat, la veritat i la llibertat com a eixos bàsics d'un desenvolupament humà integral".
Sebastià Taltavull es referí al testimoni de vida que representa la figura de Sant Antoni, patró de Menorca, lluny del consumisme i del lucre. "La seva proposta d'austeritat personal i el seu reclam per uns esquemes de vida més senzills, són un crit que posa en qüestió molts dels nostres plantejaments i fa que ens decidim a donar respostes de generositat en aquests moments tan dolorosos de crisi econòmica". Com també significà l'estímul que representa el sant "per aprofundir en la dimensió espiritual de la nostra vida".
El bisbe analitzà l'aportació de l'Església en la identitat històrica dels menorquins, tenint en compte que la majoria de les nostres festes tenen un origen i significació cristianes, i l'Església ha vetllat per mantenir-les. Introduí un pensament del Papa Benet XVI qui ha dit "la religió no és un problema, sinó motor i camí per a la llibertat i el desenvolupament". En aquest punt, es referí al sentit positiu que ha adquirit la laïcitat en els temps actuals.
"La laïcitat no significa l'abolició de la religió, sinó la llibertat d'elecció". Considerà al respecte que "la llibertat religiosa, a més d'un dret de les persones i dels pobles, és un concepte positiu, no és negació de res, sinó inclusió de tot. És l'espai de la convivència en el respecte mutu". I destacà la idea que construint l'Església es construeix la societat. "L'Església no renunciarà mai a estar present en el cor de la societat a través dels cristians que fan de la fe el motor del seu compromís ciutadà".
Destacà que "la religió cristiana està a l'arrel de la identitat humana i cultural de la festa de Sant Antoni, pel que es celebra un esdeveniment històric que va suposar un enfrontament amb l'Islam". La reflexió va dur al conferenciant a demanar un nou esforç de diàleg interreligiós i un replantejament d'actituds. Posà l'exemple de l'excel·lent convivència que es viu a una parròquia barcelonina amb la comunitat musulmana de la mesquita veïna. "Avui, entre nosaltres, la creu i l'espasa no anirien juntes, i més en una situació social en la qual tenim ben assumit com a positiu el valor de la laïcitat".
No obstant, no s'oblidà de la persecució que actualment viuen els cristians a determinats llocs del món, com el recent assassinat d'un bisbe a Iraq o la mort d'un grup de coptes a Egipte. "Les causes principals són la radicalització del món islàmic, la cristianofòbia o la frivolitat amb que es ridiculitza l'Església"; amb la conseqüència "d'una persecució encoberta que podria afectar aspectes fonamentals d'aquelles tradicions que ens identifiquen amb el fet religiós fins a derivar en una apostasia silenciosa". És per açò que comentà que "quan es perd la vivència espiritual, les tradicions queden reduïdes a pura escenificació. No tindria sentit que la processó de Sant Antoni fos només una escenificació".
El bisbe reflexionà sobre el canvi climàtic que viu el món en el sentit de la crisi ecològica, cultural i econòmica amb l'arrel de la desmesura, "com la forma de debilitament dels valors humanistes", i l'individualisme, com amenaça a la nostra identitat. Taltavull defensà "unes arrels irrenunciables a les que hem de ser fidels", com el valor de la fidelitat, l'experiència familiar, el valor de la convivència humana i la significació religiosa i cristiana de la vida com a pilars bàsics.