Després d'un lustre allunyat dels escenaris menorquins, i gràcies a l'afany perseverant de Joventuts Musicals de Maó, el pianista Ramon Coll (Maó, 1941) tornava diumenge vespre a les taules del Teatre Principal.
Portant com a singular estendard la perdurable herència musical de Fryderyck Chopin (un compositor que a tota hora se sent amb delectació) i proveït d'un immens bagatge atresorat en més de cinquanta anys (que es diu prest!) de trajectòria professional per mig món, el gran intèrpret maonès donava inici a la 53 Temporada de Concerts de Joventuts Musicals de Maó retrobant-se de bell nou amb el que ha estat el seu públic de sempre.
El pianista demostrà als nombrosos assistents estar en plena forma i tenir corda per a anys. Presentà un programa exigent en alt grau i força representatiu de l'obra pianística de Chopin. Els nocturns op. 15, núm. 2 i op. 72 pòstum serviren per obrir boca en una vetllada que oferia com a plats forts la Sonata núm. 2 en si bemoll menor; "Marxa Fúnebre", i el cicle dels 24 Preludis, tot un compendi d'excel·lència musical i un manual de tècnica pianística.
De mestre
Ramon Coll proposà una lectura mesurada de l'univers sonor chopinià. En la concepció dels tempi, en el rubato quasi imperceptible, en la línia melòdica pròxima a la vocalitat humana o jugant amb una extensa paleta tímbrica es mostrà més a prop de l'elegància dels aires de saló que de l'exagerat apassionament romàntic. I ens regalà una interpretació modèlica; tota una lliçó magistral.
Els prolongats aplaudiments d'un auditori entregat foren l'evidència de la plena satisfacció i, en agraïment, el pianista correspongué amb dos bisos extraordinaris: un Preludi de la primera època compositiva d'Scriabin, ("una petita joia" en paraules del propi intèrpret) i una trepidant Polca de Rakhmàninov.
El tenir de compatriota una figura musical de la talla de Ramon Coll és un luxe que hauríem aprofitar i no esperar altres cinc anys per tornar a fruir de la seva mestria.