Autofitxa
Sóc en José Capó Moll, nascut a Ciutadella l'any 1951. Estic casat amb na Sisca, tenc dos fills, Mònica i Moisés, i també una néta que nom Elsa. Abans feia feina a una fàbrica de talons, però des de fa 23 anys som sagristà de la Catedral de Menorca. A més, des de fa uns deu anys també ho som de l'església del Sant Crist. En el meu temps lliure m'agrada anar a veure la mar o passejar pel camp, perquè m'agrada molt la natura.
Quines són les seves funcions a la Catedral?
Bàsicament, la meva feina consisteix en obrir les portes de l'església a les vuit del matí, per tancar a la una, i tornar a obrir de cinc a vuit del vespre. Dins d'aquest horari he de preparar les misses. I també som cursor de la Cúria, on faig diferents encàrrecs, mirar si hi ha correspondència o sobres per enviar a Correus o per repartir. A les onze he de ser al Sant Crist per a la missa, mirar si hi ha res a fer. També em toca vetllar que tot vagi bé dins l'església.
Es pot dir que vostè és el vigilant tant de la Catedral com del Sant Crist?
Sí, també, perquè ara hi ha molts turistes de l'IMSERSO, i obrim el museu. Hem de vigilar l'església, encara que no hi som sempre, perquè hi ha altres coses a fer.
Hi ha problemes amb les persones que visiten les esglésies?
No. La gent demana coses que intentam contestar, els ajudam. La veritat és que acostuma a anar molt bé.
Així també li toca fer de guia turístic qualque vegada?
Sí (riu). Me demanen coses, i si ho sé els hi explic, més o menys. O sinó els don un fulletó amb informació. És una cosa que m'agrada, estic molt content perquè la feina és agradable.
Què representa aquest càrrec a nivell personal?
És una feina que té la seva responsabilitat, perquè no passi res. Jo procur que tot estigui bé. A més, està molt bé perquè hi ha un bon tracte amb tots els capellans i és polit.
Què és el que més li agrada de tot el que li correspon fer?
El que més m'agrada és el fet de que tractes amb molta gent, persones diferents, en coneixes moltes, hi ha un contacte. I açò és agradable.
Com va sorgir la possibilitat de ser sagristà de la Catedral?
Ja en fa vint-i-tres anys, i va ser quan hi havia el senyor Fernando Cortès i el senyor Pepe Salord, a través de Francesc Triay. Jo feia feina a una fàbrica de talons, i aquesta va tancar. També vaig estar de baixa un temps, però després vam rallar del tema i em van proposar la feina. Vaig estar quinze dies a prova, em va agradar, tot i que no hi estava gens acostumat, perquè no era l'estil de vida que jo havia duit fins llavors, amb un altre tipus de feina. En aquell temps hi havia més capellans, hi havia més feina.
S'ha notat molt la baixada de feina?
Sí, perquè havia de preparar les coses de vuit o nou, ajudar a posar casulles... Però bé, ara també hi ha dies que són més intensos, per Setmana Santa o altres dies de festa.