Autofitxa
Em dic Joan Bosco Pons Marquès, vaig néixer l'any 1950 i sóc de Ciutadella. Sóc llicenciat en Veterinària per la Universitat de Saragossa. Més tard em vaig especialitzar en Clínica i Producció del bestiar boví. En l'actualitat faig feina a l'Institut de Biologia Animal. Em defineixo com un veterinari menorquí, que estima Menorca i estima la seva professió. Ahir vaig oferir la conferència "La ramaderia a Menorca" a Alaior.
Quina és la situació de la ramaderia a Menorca?
A jo no m'agrada xerrar dels problemes de la ramaderia. Sempre estem amb el mateix. Hi ha que ressaltar que els pagesos han anat evolucionant i han sabut adaptar-se a les circumstàncies, a la realitat actual. Clar que se'n ressent de les dificultats que hi ha però no dubt que hi ha gent molt capacitada i professional per tirar endavant. Jo sempre he treballat en la producció animal i la producció de vaques lleteres. I el que ha passat sempre és que el mercat ha hagut d'adaptar-se a les circumstancies del mercat, que són canviants.
Tot i els problemes actuals, Menorca és una illa amb vocació ramadera. Quins condicionants han contribuït a aquesta circumstància?
Les característiques de l'Illa. La situació privilegiada d'aquesta illa va motivar que fos cobdiciada per diferents pobles i cultures i si com bé diu August a cada tipus humà correspon un tipus d'animal, molt possiblement els diferents colonitzadors van introduir noves espècies que o bé van anar substituint les originaries o bé van anar millorant pels encreuaments les ja existents. La primera constància d'activitats ramaderes a Menorca data de 4.000 anys a.C.
Aquest cap de setmana se celebra la Fira del Camp d'Alaior. Què ha significat aquest esdeveniment per la ramaderia de l'Illa?
Ha significat la màxima contribució a la producció final agrària menorquina, molt per damunt dels restants subsectors agraris de l'Illa.
Vol fer un reconeixement al treball dels veterinaris.
Sí. Aprofitant que enguany celebrem el 250 aniversari de la fundació de la primera Escola Veterinària (a la ciutat francesa de Lió, l'any 1761), voldria fer un reconeixement a tos aquells veterinaris menorquins que més enllà de qualsevol exigència professional han dedicat els seus esforços a la millora de la ramaderia menorquina.