Autofitxa
Em dic Isabel Mir, i vaig néixer dia 11 de maig de l'any 1981, per tant, tinc actualment 29 anys. Sóc catalana però fa tres anys i mig que visc a Menorca i a Menorca seguiré vivint. Sóc joiera. Entre les meves aficions destacaria la pintura, les plantes, la restauració, el col·leccionisme i la platja com a lloc on trobar objectes d'allò més interessants.
Com recorda el primer contacte amb Menorca?
La primera vegada que vaig venir va ser amb unes amigues un cop vaig acabar el Batxillerat. Era per Sant Joan i vam quedar al·lucinades de l'Illa. Després vaig començar a venir cada Sant Joan fins que un dia vaig decidir quedar-me per canviar d'aires. De fet, vaig estudiar Belles Arts a Barcelona, joieria a l'Escola Massana i, curiosament, em vaig decidir per estudiar a l'Escola d'Arts de Maó. Venir a Menorca a estudiar quan tothom marxa a fora és un tant estrany, però jo ho vaig fer. La veritat és que estic molt enamorada de l'Illa.
I quan comença a interessar-se pel disseny de joies?
Quan vaig fer Belles Arts vaig estudiar escultura que m'encantava però era una feina no accessible per la necessitat de tenir un taller de grans dimensions. La joieria és per mi com fer escultura en miniatura i, per tant, l'espai pot ser molt més reduït. A més, sempre m'ha agradat la decoració corporal.
Com definiria les seves peces?
M'agrada especialment mesclar allò rude amb allò més delicat, mesclar materials no preciosos amb altres que sí siguin preciosos. Solc treballar amb plata i bronze. I allò essencial en les meves creacions és la intervenció de la naturalesa. Generalment construeixo la peça, li dono forma i l'enterro perquè s'oxidi i segons el dia que faci agafa un to o un altre. Per tant, el toc final no el dono mai jo, el dóna la naturalesa. També he de dir que tenc una col·lecció d'objectes que he anat arreplegant que passo després a bronze i els converteixo en un objecte.
A la fira EuroBijoux&Mibi va participar en el premi de joves dissenyadors. Com és la peça que anava a concurs?
Són dos collars, un de quadrat i un altre de més arrodonit. El que concursava era l'arrodonit. Està inspirat en els macs de la platja. És coure oxidat amb un petit detall que és una trama. Aquesta part està inspirada directament de les gelosies de l'Islam que estan tant treballades, o les puntilles de ganxet. He jugat amb el ple i el buit. Tota la informació de la peça es troba concentrada en la part calada mentre que la zona del coure seria la part buida.
Què li aporta participar en aquesta fira?
La fira ens dóna l'oportunitat de mostrar els nostres treballs. Allò realment interessant és tot quant es pot coure al seu darrere. Per exemple, fa un parell de dies em van enviar un mail des d'una agència de publicitat catalana que em vol donar a conèixer com a joiera arrel de la fira. Això és lo que realment importa.