El secret més ben guardat de les festes es desvetllarà aquest dissabte. El caixer senyor, Manuel de Soto, obrirà les portes de la planta baixa de Cas Duc per a què tothom pugui contemplar les carotes d'enguany. Serà el fosquet, poc abans de que s'iniciï la Vetlla des Be al local d'Antígona, al carrer 9 de Juliol. Estaran exposades fins les festes.
Antoni Anglada Saura (Ciutadella, 1951) ha enllestit les vuit obres: les sis que acabaran fetes bocinets durant els Jocs des Pla, i les dues que seran indultades, una pel caixer noble i l'altra per l'Ajuntament. El dilluns de Cincogema, el propi caixer senyor, acompanyat de la seva mare i alguns familiars, visità Torreta Saura, on resideix l'autor, per veure-les abans de ser entregades. "Li van agradar i trob que ja ha decidit quines indultarà", explica.
Anglada va ser l'autor de les carotes de l'any passat i ja les havia pintat en el bienni 1974-75, presidit per José Maria de Olivar Ordis, actual baró de Lluriach. Va ser just després de les festes de 2010 quan el caixer senyor li comunicà "l'any que ve tornes a repetir". Afirma que "ho vaig rebre amb molta alegria i il·lusió. L'any passat era una responsabilitat i sentia una espècie de temor, enguany en canvi vaig més segur perquè les meves carotes van agradar".
Mantindrà la mateixa línia de les obres de Sant Joan de 2010, seguint l'estil clàssic, tot i que avança que introduirà alguna petita novetat. "He seguit les propostes del caixer senyor, que coincideixen plenament amb la meva visió", comenta.
Repetirà la línia de presentar figures relacionades amb un paisatge concret. De nou seran personatges imaginaris en escenaris coneguts de Ciutadella, ja sigui del poble o de la ruralia. També de nou les ha pintat a l'oli i en homenatge a la festa. L'encàrrec l'ha omplert de satisfacció perquè li ha permès expressar la creativitat i la passió que sent per la pintura. Assenyala que s'ha inspirat en carotes antigues, com les pintades per en Mollet. "Molta gent me n'ha duit com a mostra", indica. De fet, diu que en els 365 dies que hauran transcorregut d'ençà el Sant Joan d'antany "no ha passat ni un sol dia que algú no m'hagi rallat de les carotes. No m'hagués pensat mai el ressò que pot tenir pintar-les".
Antoni Anglada, funcionari de Correus jubilat, afirma que la seva família li va mostrar a estimar Sant Joan des de petit. Son pare va ser caixer fadrí en el bienni 1940-41 i el germà de sa mare, Gabriel Saura Mariño, va ser caixer senyor i degà dels caixers nobles fins que morí. "He viscut un Sant Joan molt pausat, calmat, molt nostro, mai no m'ha agradat la massificació, desllueix la festa. Però aquest Sant Joan que vaig poder viure de petit i jove me sembla que no el veurem mai més. M'agrada el Sant Joan reposat, que la gent faci bulla amb seny, que no es facin andanades". Recorda quan el seu cosí, Joan Manuel Saura, va ser caixer senyor el 1962-63. El fabioler va anar a demanar permís per iniciar el replec, la família dinava i a la porta de la casa només hi havia una àvia i dos fillets. Aquest és el Sant Joan íntim que guarda en el cor l'autor de les carotes.