M'agradaria no haver d'escriure aquesta crònica. I ho dic perquè bàsicament un concert de 'Manel' no es pot explicar amb paraules. Digueu-me agosarada, però algú que dijous nit fou al Teatre Principal em comprendrà perfectament. Digueu-me, repeteixo, agosarada, però qui relata ara no era especialment seguidora d'un grup que, després del seu espectacular concert a Maó, m'ha conquerit per la seva exquisida orquestració i per un divertit i fabulador cantant. Un Guillem Gisbert que es ficà al públic dins la butxaca.
Així doncs, l'expectació generada pel primer concert de 'Manel' a Menorca no defraudà i es convertí en una indiscutible qualitat sonora dalt l'escenari. Minuts abans a les portes del teatre nombrosa gent feia cua. La majoria sabia al que anava. I la resta, com jo, sortiren convençuts. Públic de totes les edats s'entusiasmà amb el bon fer d'un grup d'amics entrats en la trentena. Indie-folk, pop, patriotisme català en estat pur? No vull posar etiquetes perquè de 'Manel' hi ha que quedar-se amb la seva meravellosa manera d'entendre la música.
Lletres poètiques sobre l'essència de la vida. Petites situacions quotidianes que en haver passat pel seu "túrmix" de guitarra, bateria, ukelele, clarinet i harmònica es transformen en gran cançons.
21.41 hores. S'apaguen les llums del teatre, i amb els primers acords de "El Miquel i l'Olga tornen" (del seu darrer disc "10 milles per veure una bona armadura") el públic embogeix. El Principal és ple de gom a gom. El directe de Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé no ha fet res més que començar i en acabar el segon tema ("La bola de cristall") ja hi ha un espontani que demana la versió de Els Pets, "No t'enyoro". Per demanar que no quedi, i hem de dir que els 'Manel' foren generosos amb els seguidors menorquins fins a haver de tornar dos cops a reprendre el concert després de finalitzar-lo oficialment. "Va!, una més i marxem a casa", deia el Guillem a unes llotges i un pati de butaques a vessar. La resposta fou un teatre sencer posat en peus. El públic no deixà de copejar les llotges i el terra del Principal demanant més i més. Entregats a la causa, 'Manel' tornà amb l'esperat bis que fou quasi un mini concert amb temes com "Criticarem les noves modes de pentinats"; l'aferradissa "Al mar!" o "Deixa-la, Toni, deixa-la".
Nit també de sorpreses amb una fantàstica versió del "Common People" de Pulp que en el terreny de 'Manel' passà a dir-se "La gent normal".