Autofitxa Vaig néixer a Ciutadella el 1933 i he exercit d'empleat de comerç. L'arribada de la jubilació, als 63 anys, em va permetre poder dedicar-me a la recerca de documents històrics i material gràfic sobre Ciutadella. Vaig ser coautor de la biografia del meu pare, "El mestre Carreras i el seu entorn" (2000) i de "El Casino 17 de Gener, una part de la nostra història" (2002). Vaig ser president de l'Agrupació Musical de Ciutadella. Acaba de sortir al carrer el llibre "La música a la Ciutadella contemporània", del que som coautor amb l'historiador Jordi Pons Bosch.
Com va sorgir la idea de recollir la història de la música a Ciutadella?
Va ser mentre investigava la història del Casino 17 de Gener i quan presidia l'Agrupació Musical de Ciutadella. Un dels músics veterans de la Banda Municipal de Música em va proposar la idea. Vaig començar la recerca de documents, arxius i fotos. El llibre abraça la història de les bandes, orquestres, orquestrines i corals a la ciutat d'ençà 1870 fins l'any 2006, quan vaig finalitzar una investigació que me va dur quatre anys de feina.
Com és que no ha estat fins ara que s'ha pogut publicar el llibre?
Hem estat aquests cinc anys intentant trobar el suport econòmic per a la seva publicació. L'edició ha estat possible gràcies a l'Ajuntament de Ciutadella i el Consell i a la implicació de l'exregidora Maite Salord i de l'exconseller Joan Lluís Torres.
Vostè és coautor de treball, juntament amb l'historiador Jordi Pons Bosch. Quina ha estat la feina de cada un?
La feina de camp de recopilació d'informació i fotografies ha estat meva. Jordi Pons, doctor en Història, ha revisat el treball i li ha donat forma com a historiador.
El llibre explica la història a través de noms propis de la música. Quin personatge destacaria?
N'hi ha hagut de molt bons: Antón Aguiló, mestre Galmés, mestre Carreras, Joan Cortès Camps, Jeroni Carretero, mestre Rosselló, autor de "Foc i Fum"...
Hi ha hagut alguna època especialment crítica per a la música local?
Sí, a la postguerra. Els músics van quedar desmembrats. El paper de Joan Cavaller Piris va ser fonamental per a tornar a unir els músics i revitalitzar la banda.
I quin ha estat el millor moment?
El moviment musical reviscolà a partir dels anys 50 amb la banda, les corals i l'Orfeón Ciudadelano. Ara la música viu un bon moment a la ciutat.
Com ho explica?
Per la feina de l'Agrupació Musical i la consolidació de la Banda, que ha agafat prestigi i categoria. L'Escola Municipal de Música també fa una gran labor en la joventut, com a pedrera de músics.
I com veu el futur?
Cada dia hi ha més afició per la música entre la gent jove i per part del públic que va als concerts.
Té cap nou projecte entre mans?
No me cans mai d'investigar. Tenc un arxiu personal amb molta informació recopilada de diferents arxius. És una afició a la qual dedic el meu temps lliure.