Aquest vespre tindrem l'oportunitat de conèixer el potencial creatiu d'Anna Petrus (Alaior, 1978) com a cineasta. En el marc de Mèdit, estrena a la seva illa natal "Trumpet", el curtmetratge que el maig presentà a Cannes. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, va tenir el privilegi d'estudiar cine amb Víctor Erices y Pedro Costa. Ha dirigit diversos documentals cinematogràfics: el primer, "Es llogaret" ambientat a Menorca (2006); "L'oblit a l'oli" (2009) i "345 segons del meu viatge a Nova York" (2010).
S'hagués imaginat mai presentar un treball a Cannes?
Era un somni que tenia. "Trumpet" havia estat seleccionat pel Short Film Corner de Cannes. L'experiència va ser moltíssim enriquidora, vaig aprendre molt. Em va permetre fer contactes per dur a terme els meus projectes i difondre el meu curt. Ja que tenia l'oportunitat, ho vaig fer el millor que vaig poder. A Cannes vius realment el cine i notes la importància que té i se li dóna. Em va fer pujar l'adrenalina.
Què representa poder presentar ara el curt a casa?
Poder compartir aquesta peça amb la gent més propera té un component emotiu enorme, que no sents a altres llocs. Els familiars i els amics encara no l'han vist. L'estrena a l'Illa em fa tota la il·lusió.
Què li diries al públic perquè el vengui a veure, avui, al Jazzbah?
És un curt molt especial, en el sentit de que no és molt narratiu, és lliure narrativament xerrant i és creatiu en suggerir els sentiments del protagonista. Açò el fa diferent. Pot sorprendre. Més que una història és una recreació d'un sentiment.
Es sent còmode al Mèdit?
L'any passat ja es va presentar "L'oblit a l'oli" a la plaça de la Catedral i va ser una experiència molt bona. Projectar treballs propis a la teva terra sempre és especial. Crec que és molt important que el Mèdit existeixi. El cinema és cabdal des de punt de vista cultural i d'enriquiment de l'ànima de les persones. El Mèdit permet visionar i gaudir de pel·lícules i curtmetratges que d'altra manera seria difícil que es poguessin veure a Menorca. Poder tenir el Mèdit aquí es important i es fa molt bona feina per a que sigui una realitat.
En pocs anys, ha dirigit no poques obres cinematogràfiques, segur que té nous projectes entre mans...
Torn a rodar un altre curt. El rodatge començarà el dia 29 fins el 4 d'agost. Es dirà "Aniversari" i el rodarem a Sant Cugat. És un curt molt més narratiu que "Trumpet", amb un principi i un final definits. És un nou repte perquè fins ara havia rodat amb equips més petits i, amb aquest, treballarem trenta persones. És com la meva primera experiència amb un equip més gran.
La crisi complica la producció?
Està dur. Finançament i cine són dues coses difícils normalment, i amb la crisis, la dificultat s'intensifica: les subvencions s'han reduït. Però hi ha que deixar que passi i lluitar pel cine, que és el més important per a mi.
Açò de ser jove, illenca i directora... És difícil obrir-se camí?
Obro camí amb molts ganes. El meu pròxim treball serà fer un llargmetratge. Fa temps que ho dic. Quan acabi "Aniversari" vull moure les idees que tenc sobre el projecte. És el meu objectiu!
Serà una de les primeres directores de cinema menorquines... Un luxe!
Andrea Trepat: "El festival és un caramel d'estiu per als turistes i els menorquins"
Un tranquil sopar en família canvia per complet quan Blanca decideix que les avorrides i irritants converses entorn la taula podrien ser diferents. Aquesta és la sinopsi de "Morir cada día", el curtmetratge d'Aitor Echevarría, que anit es presentà al Jazzbah amb excel·lent resposta del públic en el marc del Mèdit. L'actriu que interpreta a Blanca és Andrea Trepat (Linyola, Lleida 1986) i va ser l'encarregada de presentar l'acte. Ha estudiat Art Dramàtic a Barcelona i a Londres, i als seus 24 anys ha obtingut el premi com a millor actriu per aquest curt al Festival de Palencia i el prestigiós premi d'AISGE a la millor interpretació femenina 2011.
El curt que protagonitza està tenint una sorprenent acollida dels espectadors, i anit es demostrà a Ciutadella. Com es sent?
La resposta del públic és boníssima, és un privilegi.
Com s'ha sentit en el paper de Blanca?
M'he sentit molt recolzada per tot l'equip, han demostrat ser molt professionals, sobretot, el director, que ha estat molt pendent de la interpretació.
Què l'atreu del personatge que protagonitza?
M'atreuen les seves ganes de dir les coses tal com les sent i les pensa.
És la primera vegada que participa al Mèdit?
Vaig venir a l'edició de l'any passat. Som amiga de Bibiana Schönhofer, la directora del festival, i em vaig oferir a treballar com a voluntària.
Què li sembla el festival Mèdit?
És una iniciativa meravellosa per a una illa tan petita. M'he adonat que hi ha molta gent interessada pel cinema. Els actes convocats estan plens i és un luxe ser convidada aquí. Es un caramel d'estiu pels turistes i menorquins, per a que puguin disfrutar del cinema mediterrani, gratis i a la fresca. Em sembla molt bé que pugui arribar aquest cinema fins a una illa com Menorca.
Com a actriu, quins treballs té en perspectiva?
Tenc moltíssimes ganes de treballar. Els premis estan molt bé, però el millor guardó és poder fer feina d'actriu. El reconeixement és molt gratificant i dóna una empenta molt gran, però tenir feina és el millor guardó en aquests temps.
Per una jove actriu com vostè, amb 24 anys, és fàcil fer-se amb un lloc?
Cal ser molt perseverant i, sobretot, és com una carrera de fons. Fa falta molta constància.
Com veu el món del cinema en aquest moment de crisi?
Estic molt orgullosa, perquè tot i que han minvat les subvencions i la crisi es nota, la gent que s'obre camí o treballa en el món del cinema té moltes ganes d'explicar coses i comunicar. Hi ha que ser creatiu, amb pocs diners es poden fer moltes coses. Hi ha poc finançament per a producció, però moltes ganes d'explicar el món.
La seva il·lusió com actriu?
No soc fetitxista. La meva il·lusió és ser constant i tenir la seguretat de que viuré d'açò, que m'hi podré dedicar. El desig que em mou és poder fer de la meva gran vocació la meva professió.