El XXXVIII Festival de Música de Maó duia dimecres a escena el sextet de vent amb piano Berlin Counterpoint, una jove agrupació de cambra, en un Teatre Principal segurament amb menys presència de públic del que cabria esperar (una oferta musical excessiva pot saturar el mercat), de la qual en sentirem a parlar.
Berlín és una ciutat de moda. La capital d'Alemanya (el rescatador econòmic on tots tenim posada la mirada per veure si ens treu les castanyes de la crisi del foc) s'ha convertit també en un punt d'encontre d'artistes i en el centre neuràlgic de la música arreu del món. Societat multiracial per excel·lència, a hores d'ara és un immens gresol cultural.
No podria ser d'altra manera que trobar-nos en l'escenari amb tota una ONU musical: el flautista hongarès Aaron Dan, l'oboista d'Israel Yigal Kaminka, la fagotista anglesa Heidi Mockert, el trompista romanès Dániel Molnàr, el clarinetista d'els EUA Sacha Rattle i, per últim, la pianista turca Zeynep Özsuca. Curiosament, sis intèrprets, sis nacionalitats diferents i cap alemany.
Fruïció musical
El proposta musical oferida per l'agrupació berlinesa tenia un objectiu que s'ha convertit en la seva principal senya d'identitat: fer gaudir de la música els assistents a les sales de concerts.
Ajudaren a la comprensió del programa les explicacions que el flautista Aaron Dan, amb afany d'esforçat presentador, anava esbossant de cada partitura: l'Obertura HWV 336 de Haendel amb adaptació del propi Aaron Dan; el Preludi BWV 869 del llibre primer de "El clave ben temperat" de Bach, amb la Fuga original convertida en Fantasia per obra del novaiorquès Lowell Liebermann (1961); "L'heure du Berger" de Jean Françaix (1912-1997), "la peça més loca que mai hem tocat", com va ser anunciada; "Summer music" per a quintet de vent de Samuel Barber; i, per acabar, l'arranjament del poema simfònic "Till Eulenspiegel" de Richard Strauss.
Berlin Counterpoint és una formació predestinada al triomf. Si a la connatural espontaneïtat de la jovenesa afegim altes dosis de talent i una excel·lent preparació tècnica ja ho tenim.
El sextet no sols va encantar en la seva pulcritud sonora i en l'homogeneïtat del conjunt. Tots i cadascun disposaren així mateix d'ocasions per mostrar les seves dots interpretatives: Aaron Dan i Dániel Molnàr en Strauss, especialment aquest darrer en el leitmotiv de Till que sempre esgarrifa els trompistes per la seva dificultat; Yigal Kaminka i Heidi Mockert amb les picants intervencions d'oboè i fagot en "Les Vieux Beaux", i el clarinetista Sacha Rattle, a qui el pes del llinatge (és fill del famós director de la Filharmònica de Berlín Simon Rattle) no li suposa cap sobreexigència, en "Pin-up Girls", les dues pertanyents a "L'heure du Berger"; i, per suposat, Zeynep Özsuca en la treballosa Fantasia de Liebermann.
El Festival de Maó només ha començat. Deixarem juliol amb gospel i encara ens quedarà per davant tot un potent mes d'agost. En la vessant vocal: Karolina Gumos, Robert Chafin i Stephan Genz. Conjunts instrumentals com l'Ensemble Mediterrani, Leipzig String Quartet i l'OCIM. Violoncel·listes de l'alçada de Gautier Capuçon i Celine Flamen. Barry Sargent... Triïn, que no s'equivocaran. I a gaudir.