Aquests dies es compleixen tres anys de l'entrada en funcionament de la planta solar fotovoltaica de Binissafúller (Sant Lluís), uns mesos després de fer-ho el parc de Son Salomó (Ciutadella). Un temps suficient per fer balanç de la seva activitat, però també un bon motiu per interessar-nos pel futur de les energies alternatives i del sector energètic en general.
Planta de Binissafúller
La planta fotovoltaica de Binissafúller va sorgir per iniciativa de l'empresa Menorca Sol 2006, que optà a un solar de propietat municipal, pel que abonen un cànon anual inicial de 35.000 euros, incrementat amb la puja corresponent de l'IPC.
La seva construcció representà una inversió superior als set milions d'euros, tot i tractar-se d'una societat formada per petits inversors amb una certa experiència en aquest camp. Així Joan Lluís Gomila ja gestionava la instal·lació fotovoltaica del sostre de la nau de l'empresa familiar situada en el polígon de Sant Lluís, per la seva part l'enginyer industrial Josep Quintana, un altre dels socis, en dissenyà el projecte.
Aquest s'adequà a totes les prescripcions de la Direcció General de Medi Ambient i del Consell insular i les indicacions del GOB. Les estructures de suport de les plaques s'adapten a les ondulacions del terreny, sense excavacions ni plataformes de formigó, recolzades damunt tubs encallats amb una broca dins la terra a entre 1,20 i 1,50 m de fondària, fàcilment desmuntables en un futur. Els serveis de la planta es troben dins mòduls prefabricats i els camins interiors segueixen essent de terra, sense ús d'herbicides, de fet a l'hivern –que hi ha herba– hi pasturen cinquanta o seixanta bens.
La planta és composta de deu camps de 100 kW cada un. Vuit d'aquests són en plaques de silici monocristal·lí (5.300 unitats) i els altres dos camps en plaques de "capa fina" (4.000 unitats). Generen corrent contínua, que els inversors passen a 380/400 volts, que a la vegada envien als transformadors que la passen a 15.000 volts, que és l'energia que aboquen a la xarxa general. Des que entrà en funcionament, el 25 de setembre de 2008, fins el passat dia 6 –pràcticament tres anys– han produït 3.987.740 quilovats.
Les modernes tecnologies informàtiques permeten fer la lectura de l'energia produïda per cada camp a través del mòdem, a distància; també l'equip de teledispar permet a la companyia receptora de l'energia la desconnexió de la planta quan necessita fer maniobres des de Maó o equilibrar la xarxa, per exemple.
A la corda fluixa
Per tal d'impulsar les energies alternatives i evitar l'excessiva dependència exterior, el Govern central –com altres d'Europa– aporta una prima a la producció d'energia neta. Però de cop i volta decidí, per un decret validat pel Congrés el passat gener, limitar les hores beneficiàries d'aquesta prima. Aquest canvi de les regles del joc, que es suposava que eren per a 25 anys, una vegada feta la inversió té uns efectes retroactius sobre la directiva anterior que ha motivat la presentació de recursos d'inconstitucionalitat per tres comunitats autònomes, admesos a tràmit. També s'ha recorregut a Europa, el comissari europeu d'Energia Günther Oettinger considerà inacceptables els canvis. Un motiu més de desconfiança en la credibilitat espanyola.
La justificació de la retallada –per tres anys en principi– era l'estalvi per a les arques públiques, però a ningú se li amaguen les pressions de les grans elèctriques, que dominen tots els sectors energètics –excepte les fotovoltaiques, curiosament– en perjudici d'uns 50.000 productors, petits la majoria.
De les dues plantes solars de Menorca, la més afectada és la de Son Salomó, que tenia una major potència instal·lada per poder aprofitar al límit les hores de sol de l'hivern, fet que significa que un cop sobrepassades les 1.250 hores anuals, establerts actualment, deixen de rebre la compensació dels mesos que queden fins a final d'any. I a més, no se'ls permet desconnectar la planta en aquest període per allargar la vida de les plaques. La planta de Binissafúller també veu retallades les hores del quota, fet que els obliga a deixar de fer determinades tasques de manteniment i reinversió. En altres casos, simplement, se'n poden anar en orris les instal·lacions per incapacitat de fer front als préstecs de la inversió.
Situació a Menorca i quota balear
L'aportació de les energies alternatives a Menorca ha crescut amb aquestes plantes, però encara és molt baixa en comparació amb la mitjana espanyola o europea. Binissafúller té una potència d'1,0 MW, Son Salomó 2,5 MW i Milà (eòlica) 3,2 MW. En total aporten 12,50 MWh/any, que representen el 2,4 per cent del consum elèctric total.
El passat mes d'abril, es constituí l'Associació de Productors d'Energies Renovables de Menorca (APERM), a la qual s'han integrat els parcs de Binissafúller, Son Salomó i la instal·lació del GOB, però amb la intenció d'incorporar el parc eòlic de Milà i aglutinar altres petits productors.
D'altra banda, no s'han d'oblidar les conclusions de la sessió extraordinària que el Consejo Nacional de Energía va dur a terme a Menorca l'1 de desembre del 2010, en la qual es tractà sobre la nova connexió gasista i elèctrica entre Mallorca i Menorca, la possible transformació de la planta d'Endesa a Maó, així com estudiar l'efecte sobre la qüestió del Règim Especial de Balears. En tot cas considerà necessària una major generació elèctrica d'origen renovable en el marc de la planificació energètica general.
Essent l'anterior prou interessant, potser encara ho és més la porta que obre a les conclusions, concretament a la quarta: "Donat que la generació renovable de Règim Especial presenta uns costos menors, té sentit econòmic plantejar un increment de l'objectiu autonòmic de potència renovable (en particular, eòlica i fotovoltaica). Amb aquesta finalitat es podria establir una convocatòria de pre-assignació de retribució per aquestes tecnologies, semblant a la regulada per al Sistema Canari (Art. 7 del RD 1614/2010, de 7 de desembre)".
Açò significa que Balears podrien tenir una quota específica, diferenciada del Règim general. Ni més ni menys, com la que ja disposen a les illes Canàries. De materialitzar-se aquesta quota balear es podrien executar instal·lacions solars per 30 MW, fet que permetria produir 44.000 MWh d'origen renovable a partir del 2013, l'estalvi de l'emissió de 53.000 tones de CO2 i la creació de 450 llocs de feina durant dos anys. Com en altres qüestions –greuges comparatius?– el fet diferencial entre els dos arxipèlags és que Balears no té a Madrid el pes polític que té Coalició Canària.
Futur energètic global
Resoldre el futur energètic a Menorca, a Espanya o a Europa és vital per mantenir el nivell de vida què gaudim, uns més que d'altres és clar, però incomparablement superior al de la mitjana mundial.
La seva solució –o fracàs– també serà global.Sabem que les fonts de petroli no s'esgoten a mitjà termini, però el 2006 s'arribà al zenit de màxima producció i cada dia resulta més costosa la seva extracció; les energies renovables només cobreixen una petita part del pastís; d'altra banda s'ha estès la desconfiança cap a les nuclears després de l'accident de Fukushima, a un país com el Japó d'un excel·lent nivell tecnològic, a diferència del cas de Txernòbil.
Entretant el països emergents, com la Xina, l'Índia o el Brasil, aspiren, legítimament, a obtenir un nivell de desenvolupament semblant al d'Europa o els Estats Units, açò representarà una major demanda energètica.
Davant una situació tan complexa és important acudir a veus independents, com la del professor de la Universitat de Barcelona Mariano Marzo. En aquest sentit és molt recomanable seguir la conferència "El trilema energètic: seguretat de subministrament, economia i medi ambient", donada a la Cambra de Comerç de Mallorca. És pot trobar a la xarxa posant al cercador simplement: "cambra Mallorca Mariano Marzo".
Segons la seva visió, la situació energètica global es debat en trobar l'equilibri entre les tres "E": Ecologia (medi ambient), Economia (competitivitat) i Energia (seguretat de subministrament).
Pel que fa al medi ambient veu desmotivació, esteim deixant de parlar de canvi climàtic, quan som "l'home de l'hidrocarbur": petroli, gas i carbó signifiquen el 81'25 per cent de les energies primàries globals. Del 1950 ençà, el consum energètic s'ha multiplicat per cinc, el PIB s'ha multiplicat per set, les emissions de diòxid de carboni s'ha multiplicat per més de quatre i la població mundial s'ha duplicat (6.700 milions). S'ha de canviar de model energètic, econòmic i demogràfic.
Respecte de l'energia considera que no tenim un problema de reserves, si no de velocitat d'extreure-les per satisfer la demanda creixent. En aquests moments el món necessita 160.000 litres de petroli per segon. Els camps posats en producció els anys 40/50 cauen un 7 per cent anual i els nous camps no compensen l'envelliment dels antics. Només per mantenir la producció actual, el 2020 necessitaríem la producció de tres vegades l'Aràbia Saudita i el gas de dues vegades més la capacitat de Rússia. La previsió és que el preu del petroli pugi cinc vegades l'actual. Es salva el carbó, amb grans reserves als Estats Units i la Xina, el combustible més competitiu però també el més brut.
L'economia queda fortament condicionada per l'energia, l'escalfament global i, darrera seu perilla el manteniment d'un mínim estat de benestar. S'ha de cercar l'equilibri entre les tres "E". Segons el professor Marzo, per resoldre el trilema energètic necessitarem tot el que tenim (fòssils, nuclears, renovables) i tot el que puguem inventar, i açò sempre que siguem capaços d'estalviar el 50 per cent del que consumim, una condició "sine qua non".
Més preocupats per les estadístiques electorals que per les qüestions de fons, els governs espanyols, l'actual i els anteriors, han estat incapaços de marcar prioritats. Espanya és l'únic país de la OCDE que no té un pla energètic de cara al 2030. Només disposa del que li ha marcat la UE pel 2020: 20 per cent renovables, 20 per cent reducció CO2, 20 per cent reducció de consum. La mitjana de dependència del petroli de la UE és del 35 per cent, en canvi: Grècia 58 per cent, Irlanda 55 per cent, Portugal 55 per cent, Espanya 48 per cent, Itàlia 46 per cent. Les tensions dels últims temps del deute extern coincideixen perfectament amb aquests països, els de major dependència del petroli. S'entén la importància estratègica del model energètic?