Autofitxa
Em dic Antoni Gomila, vaig néixer a Maó l'any 1969, per tant, tenc 42 anys. Sóc escultor i m'he encarregat de la reforma de la torre de l'hospital de l'Illa del Rei. Aquesta tarda ofereixo, amb l'arquitecte Isabel Espiau, una xerrada a les 20 hores a l'Ateneu sobre el procés de rehabilitació de la torre que corona l'edifici de l'antic hospital naval anglès. M'agrada tot allò que em serveixi per al creixement personal.
Com fou que s'endinsà en el projecte de rehabilitació de la torre?
Treballava de voluntari a l'Illa del Rei quan un dia era al pati i vaig dir al general Alejandre que si em posava una bastida arranjaria la torre. I Alejandre va aconseguir la bastida que, si no m'equivoco, era deixada de les obres de la Sagrada Família. D'això deu fer uns tres anys.
I quin ha estat el procés desenvolupat a la torre?
El procés s'ha centrat en aprofitar totes les peces que estiguessin en bon estat i canviar aquelles que o faltessin o estiguessin molt malament. És curiós perquè l'edifici és com un mosaic on es mesclen les pedres ja gastades amb les noves.
I respecte la cúpula, què ens pot avançar?
És tota nova. La vaig dissenyar jo a partir de les restes existents i de dibuixos antics.
La torre es trobava en un estat molt deteriorat, veritat?
Sí, la paret que té uns 60 centímetres en algunes zones estava tota fusa i es veia l'altra banda. La torre estava per derruir i tornar a construir. Anàvem apuntalant i consolidant la torre per evitar ensorraments i, per exemple, llevava dues o tres pedres i les posava noves. Ara només falta l'interior que passa per posar paleta i l'escala. Allò més complicat ha estat donar forma a les pedres. Hem de pensar que les peces de marès són quadrades i havíem de treure plantilles per donar-les la forma. Cada una era una història diferent. Jo solc dir que érem com 'MacGyvers' que cercàvem la solució a tot. He comptat amb la col·laboració de l'escultor Mauri Lavayén i dels ajudants David i Àlex.
Quines curiositats pot avançar?
Que no hem pogut deixar la torre ben dreta. Les parets queien i malgrat l'hem consolidada té una inclinació que no es percep a simple vista, però nosaltres qui hi hem actuat, ho sabem. Per altra banda, destacar la guerra contra els coloms. Allò era casa seva i treure'ls ha estat tasca complicada. A més, recordar que el material per a la reforma s'ha hagut de traslladar per mar, i alguns cops per aire. Érem com els esclaus d'Egipte perquè malgrat tinguéssim una grua i un muntacàrregues ho havíem de treure de la barca a mà!
Quins projectes té entre mans?
M'he ofert, de forma voluntària, per arranjar el lleó que hi ha a la façana de l'Ajuntament de Maó, en concret a sota de l'entrada de la Policia Local. És una cara molt antiga, està gairebé fusa, feta pels anglesos.
Quan inicia la relació amb l'escultura?
Fa dotze anys que m'hi dedico. De sempre, de petit, m'havien agradat les manualitats i les creacions artístiques. Treballava de mecànic a GESA però allà no podia dona via lliure al meu do. Per això vaig decidir canviar de professió i fer-me escultor.