Autofitxa
Soc n'Aida Sintes i tenc 19 anys. Vaig néixer a Ciutadella l'any 1991. En acabar el batxillerat vaig marxar a Barcelona per estudiar Filologia Anglesa. Allà visc amb tres ciutadellenques més, amigues de sempre, i just a uns minuts viuen altres amigues. Hem format com una família. Ara fa un mes que vaig arribar a Bristol gràcies al programa Erasmus. Estaré a aquesta ciutat del sud-oest d'Anglaterra fins el mes de febrer.
Abans de marxar a Bristol va estar a Brighton durant un mes, com va sorgir aquesta oportunitat?
Va ser gràcies a una beca del Ministeri d'Educació per anar a estudiar a l'estranger. Per rebre l'ajuda has de buscar una acadèmia on estudiar. Així ho vaig fer, anava a classes i vivia amb una família anglesa junt amb una altra estudiant espanyola. Va ser una gran experiència: vaig fer moltes amistats i em vaig amollar a l'anglès. Conèixer tanta gent diferent em va obrir, m'agrada molt tenir amics arreu del món.
I va decidir demanar una beca Erasmus...
Sí. Va costar perquè demanen nota i ofereixen poques places al Regne Unit. Finalment, ho vaig aconseguir, i aquí sóc. L'Erasmus m'està oferint tant con esperava. La Universitat de Bristol té un comitè que organitza trobades, intercanvis lingüístics i diversitat de festes. M'ha sorprès molt el seu sistema acadèmic. De fet, només tindré dos dies de classe per setmana. Tot i així requereix més esforç personal a l'hora de trobar informació pels exàmens.
On s'allotja?
Visc a una casa situada a un barri molt tranquil i ben típic anglès. Comparteixo casa amb dos catalans més i un francès. D'aquesta manera estem obligats a xerrar anglès a casa!
S'ha habituat ja a la vida a Bristol?
Sí. Durant les primeres dues setmanes va fer molta calor, fins i tot vaig anar a la platja! Els anglesos estaven al·lucinats amb el temps i tots aprofitaven per sortir al carrer i prendre el sol al parc. Amb l'arribada de l'octubre el temps s'ha tornat més fred i té tota la pinta de ser un hivern de guants i bufanda. El que més em costa dels costums britànics és l'horari de menjar i de sortir de festa. A més, les botigues tanquen a les 18 hores. A aquesta hora, a Menorca encara tenc tot el dia per davant i, en canvi, aquí ja esta gairebé acabat. Els supermercats estan replets de menjar pre-cuinat, fins i tot les hamburgueses venen fetes, només les has d'escalfar. Com sempre, s'enyora el menjar de casa.
Recomanaria aquesta experiència a altres estudiants menorquins?
Sí. Tot el que sigui conèixer noves cultures, gent i practicar idiomes és una gran oportunitat. L'Erasmus aporta l'increment de coneixements tant culturals com acadèmics i sobretot, una gran riquesa personal. La diversió sempre hi és present. La majoria de menorquins afrontam el repte d'anar a estudiar a fora. Al principi costa un poc separar-se de la família, però finalment t'adones que és la millor oportunitat per madurar i fer-te fort.
Li agradaria continuar viatjant?
En un futur tenc moltes ganes d'anar vivint aquestes experiències, m'agrada adaptar-me a nous llocs i conèixer gent. La llengua pot arribar a moure mons.