Aina Tur no atura. En els darrers mesos el ritme de feina de la menorquina és frenètic. "Hi ha projectes que m'agradaria fer i no tenc temps, però no em queixo, estic contenta amb el que faig", diu.
I així, en un temps que a Menorca en diríem "entre i entre", la dramaturga atén a "Es Diari" per mor de la seva tasca indispensable per a la posada a escena d'una versió teatral de la novel·la històrica de Josep Maria Quintana, "Els Nikolaidis". Muntatge que s'estrenarà aquest divendres, a les 21 hores, al Principal.
Del taller d'adaptació teatral de textos narratius que començà el passat abril a Maó -fruit de la col·laboració entre la Sala Beckett de Barcelona i el Teatre Principal-, en sorgí la inspiració en el segle XVIII. "Al principi del que es tractava era de cercar i investigar textos històrics d'autors menorquins, però no hi havia manera... Fins que va caure a les meves mans "Els Nikolaidis". Explica l'autora com durant la lectura de les primeres pàgines, tant ella com el director, Toni Casares, tingueren del tot clar la posada en marxa del projecte.
Onze actors i actrius: Laura Pons, Laura Cubas, Enka Alonso, Jordi Odrí, Matilde Muñiz, Loles Pérez, Adriana Aguilar, Noelia Mas, Pili Lucena, Laia García i Josep Mercadal donen vida a "Trob que l'hauré de llegir...", títol amb el que Tur ha batejat la primera part dramatitzada de "Els Nikolaidis", que es començà a assajar l'agost. "Volíem fer-la sencera, però ens varem haver de returar una mica perquè els recursos són els que són".
Una introducció en la història d'una família de mariners i comerciants grecs que es trasllada a Maó a l'empara de les mesures proteccionistes dictades pel govern britànic. "El muntatge parteix d'aquesta arribada a l'Illa del matrimoni format per Iorgos Nikolaidis i Laura Graciano. En general, ens hem basat en els moments de més acció i conflicte".
Aina Tur ha comptat en tot moment amb l'assessorament de Josep Maria Quintana. "Em feia molt de respecte perquè és un escriptor fantàstic, i el fet que sigui un autor viu imposa una mica més. M'he sentit molt tranquil·la amb ell. Li férem una petita representació i trobo que va quedar satisfet, quelcom que per a mi suposa l'alegria màxima".
A l'hora del vestuari, l'obra s'ha solucionat a través del codi teatral. "Els personatges no van completament vestits d'època però disposem elements que ubiquen a l'espectador, aquesta és la màgia del teatre, que pot fer que tot sembli el que no és".
Per a la dramaturga formar part d'aquest iniciativa ha estat una experiència meravellosa. "És el primer cop que presento a Menorca quelcom gestat a l'Illa, ja que fins aleshores havia estrenat muntatges concebuts fora d'aquí. A més, treballar amb Toni Casares és un luxe", diu. Respecte a la llengua, Tur confessa que "tenia la idea de fer-ho en menorquí antic, però al final el temps ha jugat en contra".
"Menorca hauria de mantenir la relació amb la Sala Beckett independentment del color polític que governi", clama l'autora, qui destaca l'espai com el més important d'Espanya que es dedica a l'autoria contemporània.
Malauradament Tur no podrà ser present a la funció del Principal. El citat vertiginós ritme de feina li impedeix la seva assistència, doncs el 17 de novembre estrena "L'espera" al Teatre Lliure com a ajudant de direcció de Juan Carlos Martel. Però vostès, espectadors, no tenen excusa per a no anar al teatre.