"Gràcies a aquest guardó hem conegut una joia de l'enginyeria espanyola". Aquests van ser els termes emprats per Víctor Morlán, secretari d'Estat de Planificació i Infraestructures, per referir-se a Manuel Elices Calafat en el decurs del lliurament del Premi Nacional d'Enginyeria Civil 2011 que va celebrar-se ahir al Palau de Zurbano de Madrid.
El acte tingué lloc a mig capvespre i comptà amb la intervenció de Vicente Sánchez Galvez, un alumne la tesi doctoral del qual va ser dirigida per Elices- la primera vegada que intervenia com a director-, qui va glossar els mèrits del docent i investigador guardonat, un dels principals impulsors de la Ciència dels Materials.
reconeixement
Morlán va prendre el relleu de Sánchez per destacar com per primer cop s'havia optat per lliurar el guardó valorant aquesta doble vessant d'Elices- "un dels professionals més extraordinaris que es coneixen a Espanya", subratllà el secretari qui presidia l'acte en representació del ministre, José Blanco - i el caràcter interdisciplinar de la seva tasca.
Segons Morlán, Elices dona el perfil d'enginyer innovador i investigador "d'aquells que fan possible que en determinats camps l'enginyeria espanyola sigui l'admiració a la resta del món o que els seus projectes s'executen a països com Xile, Estats Units o Aràbia Saudí perquè han presentant les millors garanties tècniques i innovacions".
Persones com el guardonat menorquí, segons destacà el secretari d'Estat, han contribuït al gran nivell de l'enginyeria espanyola, darrere de la qual "hi ha grups d'investigació que han fet molta i extraordinària docència els darrers anys".
Segons explicava Miquel Àngel Limón, amic d'Elices present a Madrid, el menorquí, tingué paraules d'agraïment per la concessió del premi i va aprofitar la seva intervenció per repassar els camps principals en els que el seu equip estan investigant. "Estan fent avenços extraordinaris en camps com els biomaterials, les aplicacions mèdiques dels quals donaran una gran qualitat de vida", subratllava Limón.
Elices no va defugir la seva condició de menorquí, terra que quedà ben present a l'acte, entre d'altres coses perquè l'escultura que es lliura com a guardó- planxes de gravat sobre una base de llenya- podia ver-se l'Illa de l'Aire, també una teranyina i el propi guardonat fent una fórmula matemàtica a la pissarra de l'Escola d'Enginyeria.