Les ganes de viure una nova experiència a l'estranger i de continuar formant-se van portar Josep Carreras Pons (Maó, 1982) a deixar la seva feina com a coordinador artístic a la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) i marxar cap a Londres, on duu a terme un màster en Gestió i Polítiques Culturals a la City University of London.
No és la primera experiència fora d'Espanya del jove menorquí que, durant els seus anys d'estudiant, va viure durant quatre mesos a Hèlsinki gràcies al programa Erasmus. Aquella experiència se li va quedar curta i, per aquest motiu, va decidir fer les maletes i provar sort a la capital britànica, on va aterrar el setembre de 2010. Des de llavors, Carreras viu al barri de Queens Park i, a més d'estudiar, voldria trobar feina en el sector de la música clàssica.
Mentre estudiava va marxar a Finlàndia durant una temporada. Com va sorgir aquesta oportunitat?
Va ser gràcies al programa Erasmus. Jo estudiava a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i, durant un quadrimestre, vaig poder estudiar a la Sibelius Academy de Hèlsinki. Era l'any 2007 i va ser una experiència molt positiva, fins i tot se'm va fer curta. Vaig poder experimentar en primera persona perquè el sistema educatiu finès té tant renom, tot i que també vaig patir una mica el clima. Afortunadament, no vaig estar allà durant tot l'hivern. Encara avui tinc companys d'aquella experiència a Hèlsinki amb els quals mantenc el contacte.
Va viure durant deu anys a Barcelona, per què va decidir marxar de nou a l'estranger?
Sempre havia tingut ganes de viure a l'estranger durant una temporada i tenia la sensació que si no ho feia prest ja no ho faria mai. Per una altra banda tenia la intenció de fer un màster, així que vaig provar sort enviant sol·licituds a diverses universitats angleses. Finalment, em van acceptar a la City University of London i vaig decidir partir cap a la capital britànica a dur a terme un màster en Gestió i Polítiques Culturals. La veritat és que vaig intentar obtenir una plaça per fer el mateix màster a Barcelona però no em van agafar, així que tot semblava quadrar en aquell moment. Vaig deixar la meva feina a Barcelona, una decisió prou difícil tenint en compte el context econòmic.
On treballava?
L'any 2005 vaig començar a treballar amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) fent de personal de suport i el 2008 em van ascendir a coordinador artístic. Abans havia fet feina al Conservatori Superior del Liceu, amb l'Orquestra Simfònica de Lleida i amb altres agrupacions de Barcelona com a "freelance" fent producció, regidoria i d'arxiver de partitures. També vaig fer de professor de música a algunes escoles i conservatoris però quan em van agafar a la JONC a jornada completa vaig deixar de fer altres coses.
Com recorda el dia que va arribar a Londres?
La veritat és que va ser una mica estrany. Des de l'aeroport havia d'anar cap al centre i vaig agafar un tren equivocat. Vaig acabar a l'altre punta de Londres carregat com un ase. No és que em perdés, perquè ràpidament vaig saber on era, però vaig tardar dues hores més en arribar a casa. Va ser com una premonició del que pot ser el transport públic a Londres, ja que és bastant caòtic fins i tot per a la gent que viu aquí. Era a principis de setembre així que el clima era encara suau. Tot i la primera ensopegada vaig tenir bones sensacions.
Havia visitat la capitat britànica abans?
Sí, havia anat a Londres en diverses ocasiones i també coneixia el barri on visc ara. Tot i així, és molt diferent venir de visita per uns dies que viure-hi d'una manera permanent.
Coneixia algú a la ciutat?
Sí, coneixia algunes persones, sobretot músics. És molt habitual que els estudiants de música marxin a fer un màster o un postgrau a una ciutat europea quan acaben la carrera. Gràcies a això no vaig estar sol en cap moment, ja que Londres pot arribar a ser una ciutat solitària en la qual tothom va al seu aire. Tothom viu en puntes diferents de la ciutat i tots tenim sempre coses per fer, però intento veure els amics totes les setmanes.
Van resultar durs els primers mesos a Londres?
Podríem dir que els primers mesos van ser d'adaptació, sobretot al màster. En certa manera, em recordava els primers mesos que vaig passar a Barcelona als 18 anys, tot i que ja en tenia 28. La veritat és que no he canviat gaire els meus costums, però sempre t'has d'adaptar una mica. Per exemple, he hagut d'habituar-me als horaris del menjar ja que, així com està organitzat el dia, no puc menjar molt. Ho compenso menjant més per berenar. En relació al clima, sempre et sorprèn. Pot ploure en qualsevol moment, així que la pluja sempre t'agafa desprevingut. També he de dir que fa més calor del que em pensava.
No va tenir cap problema amb l'idioma?
No. Feia molts anys que estudiava anglès a Barcelona, tot i que sempre es pot millorar. L'estada a Hèlsinki em va fer espavilar, ja que era un programa en anglès. A més per entrar a la City University of London vaig haver de fer un examen molt difícil del British Council, el Certificate of Proficiency in English. A la universitat, l'anglès no pot ser un problema en cap moment. Tenc molts companys de classe nadius i no podem ser una càrrega per a ells.
Fa un màster en Gestió i Polítiques Culturals. Què l'atreu d'aquesta matèria?
El màster que faig abasta moltes disciplines i cada alumne se l'adapta als seus gustos. Hi ha moltes assignatures però només n'has de triar unes quantes, així que hi ha alguns companys de classe amb els quals només he coincidit durant la primera setmana.
Per quina vessant s'ha decantat vostè?
Jo he triat un punt de vista més pràctic ja que el que m'agrada és la feina de producció. Faig assignatures com ara gestió de recursos humans, gestió d'organitzacions, programació i gestió econòmica. També faré un període de pràctiques a principis de l'any que ve. Hi ha companys que han triat una perspectiva més teòrica, així que en lloc de fer pràctiques fan més mòduls. Està molt bé poder triar, però sempre hi ha el perill que deixis de veure coses interessants. En qualsevol cas és impossible fer totes les assignatures. La part de polítiques culturals no l'estic estudiant tant, però també em sembla interessant. A més, els britànics son pràcticament els qui van començar aquesta disciplina.
Ha fet amistats amb facilitat?
La veritat és que sí. És fàcil trobar persones que es troben en la mateixa situació que tu, sobretot companys de classe que s'acaben de mudar. Tenc uns cent companys de classe que venen de trenta països diferents. Hi ha asiàtics, americans, australians i gent de tot Europa. De sobte, et trobes en un context totalment diferent del que és una universitat a Espanya. Per tot això, va resultar fàcil empatitzar i trobar companys amb els quals sortir o anar a veure coses. Com deia abans, et pots arribar a sentir molt sol a Londres, així que tenir companys, tot i que siguin recents, ajuda molt.
A quin barri de la capital viu?
Visc al nord-oest de Londres, a un barri anomenat Queens Park. És una zona residencial amb molt d'encant amb cases victorianes amb un jardinet al davant. La veritat és que és un barri una mica avorrit! S'ha de dir que l'allotjament és un dels principals problemes que troba la gent quan vol venir a viure a Londres, ja que és una de les ciutats més cares del món i pots acabar vivint a zones molt poc recomanables.
Viu sol o amb companys?
Visc a una casa amb la propietària i una altra persona. En un primer moment em semblava una mica estrany però és habitual que la gent llogui habitacions a casa seva. És com compartir pis, però tot és més ample. La veritat és que estic molt a gust. A la casa també hi ha un ca i un moix, així que és com ser a casa meva.
A més d'estudiar, està cercant feina...
Sí. Estic cercant alguna feina relacionada amb el sector de la música clàssica, especialment com a gestor. Tot i així, no és fàcil trobar alguna cosa. Hi ha molta competència i fins i tot és complicat que t'ofereixin una entrevista. Ara com ara vaig tirant dels meus estalvis, ja que no tenc cap beca, però si en algun moment anés curt de doblers sempre puc provar de fer una altra feina. De moment, està tot controlat!
Està gaudint de la seva estada a Londres?
Sí. Londres és una ciutat incòmoda, és tan gran que es fa pesada. Tardar tant de temps per anar a qualsevol banda i caminar quilòmetres cada dia és esgotador. Tampoc m'agrada que el menjar de qualitat sigui tan car, ni que sigui tan difícil trobar una feina interessant. De totes maneres, hi ha moltes coses que em compensen com la qualitat de l'educació, les persones que estic coneixent, la gran quantitat d'oferta cultural, així com poder viure de prop la multiculturalitat.
Enyora Menorca?
La veritat és que estic acostumat a no ser a l'Illa però sempre es troben a faltar coses. Enyoro sobre tot la família i la tranquil·litat de Menorca. També la sobrassada del meu pare, que sempre s'acaba massa prest. Tot i així, visito l'Illa amb regularitat, normalment cada dos o tres mesos. Estic col·laborant amb l'Orquestra de Cambra Illa de Menorca organitzant les produccions i, per això, sempre que hi ha concerts vaig cap allà.
Té intenció de tornar a l'Illa quan acabi la seva formació?
Estic fent el màster en dos anys i tot just ara he començat el segon curs. Quant acabi no sé encara què faré, potser em quedaré a Londres un temps més, si és que trobo una feina interessant, o sinó potser em plantejaré anar a una altra banda, ja sigui a Espanya o a un altre país. En qualsevol cas, no sé si Menorca és una bona opció en aquest moment ja que professionalment és molt limitada en el meu camp. Sempre tenc en el cap la possibilitat de tornar-hi, però serà d'aquí a uns quants anys.
Finalment, quines són les seves expectatives d'aquesta experiència a l'estranger?
Trobo que és millor no tenir moltes expectatives ja que és fàcil que no es compleixin. Vaig venir pensant que tot d'una trobaria feina i no ha estat així, per exemple. De totes maneres, hi ha moltes coses que esper trobar, com que el meu anglès millori, fer contactes professionals que em puguin servir en un futur, també fer amistats i aprendre moltes coses noves.
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info