Autofitxa
Sóc en Fernando Olives, nascut a Maó el 1976. Vaig marxar a Barcelona a fer Veterinària i vaig descobrir el món de l'espectacle. Vaig estudiar Direcció Escènica, Música i Escenografia. Ara sóc productor associat de l'empresa Stage Entertainment España, del "El Rey León" que es fa a Madrid. Estic orgullós d'haver redirigit la meva vida i fer el que m'agrada, veure que l'esforç de tants anys per preparar un espectacle es fa realitat. La sensació quan s'aixeca el teló és impagable.
Com arriba a ser productor?
Ja fa anys que estic fent feina en el món de l'espectacle. Vaig començar amb teatre de text a Barcelona i com que tenia coneixements musicals i m'agradava l'òpera vaig entrar com a productor al Teatre del Liceu, on vaig estar tres temporades. El director era Jordi Tort, qui, junt amb Júlia Gómez, són els que em van proposar d'anar a Madrid per fer feina en la producció de "El Rey León".
Com és una gran producció?
Els musicals m'agraden molt i fer-hi feina és un gran honor. Ja havia fet produccions grosses d'òpera al Liceu, que té més solera que els musicals. Els musicals són espectacles de masses, però a nivell de pressupostos i del nivell artístic és tan important i duu una feina d'igual complexitat que una òpera. "El Rey León" té un pressupost que no té res a envejar.
Quin és el pressupost?
Entre el que és el propi musical i les modificacions que s'han hagut de fer al teatre perquè l'espectacle hi pugui entrar, perquè té una gran complexitat tècnica i s'ha hagut de modificar tant l'escenari com la zona del públic, estem parlant d'uns 10 milions d'euros. És un pressupost molt important, hi ha moltes pel·lícules que no el tenen. És un espectacle teatral amb el que s'ha apostat molt fort, i estem pensant de fer molt de temps a Madrid, almenys tres anys, però ens agradaria que fossin molts més, dependrà del públic. A Hamburg ara celebren el desè aniversari de "El Rey León".
Què és el més complicat de gestionar 10 milions?
Producció és on comença tot, es distribueix el pressupost en diverses partides i inversions materials, com escenografia, vestuari, perruqueria. La contractació de personal, l'artístic, el tècnic, l'organitzatiu. En total hi ha unes 250 persones. És realment complicat, perquè a producció hi ha la feina d'equilibrar els requisits artístics del propietari de la llicència, que és Walt Disney, que en coordinació amb la direcció d'escena s'encarreguen que es mantinguin uns estàndards de qualitat determinats. No permetrien que s'estrenés aquest musical si no s'arriba a un mínim de qualitat que exigeixen. El més complicat és saber gestionar els diners sense gastar de més a l'hora d'adaptar-ho al que t'exigeixen. Ha costat cinc anys fer realitat aquest musical, des que es va plantejar la idea, la recerca dels diners que necessites, la firma del contracte amb Walt Disney, contractes gent, fabriques vestuari. És un procés molt llarg.
Cada vegada es fan més musicals.
Sí, però creiem que encara es pot fer molt més i guanyar més públic. Volem potenciar els musicals, i un espectacle com aquest, molt familiar, que agrada a tothom, és una manera de fer que la gent s'acostumi i agafi afició pels musicals, com passa a grans ciutats com Londres o Nova York. Madrid ha donat un gran pas, cada vegada hi ha més oferta.