Síguenos F Y T I T R
Gent de casa

"No puc més que sorprendre'm quan veig algú que en duu una"

Maria Orfila Pons. Educadora i aficionada a elaborar nines de fantasia

Maria Orfila Pons - M.P.

| Alaior |

Autofitxa
Em dic Maria Orfila però em coneixen per Mari. Vaig néixer a Alaior dia 17 de maig de 1975. Treballo d'educadora a l'escoleta Es Pouet. Estic casada amb n'Eulogio amb qui tenc dos fills, na Núria de 12 anys i en Jaume de 8. Som súper barquers. Ens encanta navegar i solem passar tot l'estiu dins una barca. D'aficions no tenim gaire temps de fer res més, els fiets ja ocupen molt.

Tot i tenir poc temps lliure té una gran afició, l'elaboració d'unes nines que es pengen ja sigui a un jersei, una jaqueta, una bossa, i que tenc entès que causen sensació... Com se li va ocorre aquesta nova manualitat?

És cert que de temps físic no en tenc molt perquè tot i que només tenim escola els matins, per les tardes sempre tenim reunions, claustres... Però arrel d'un amic invisible que fem a l'escola una companya va regalar a una altra un "broche" fet seu que me va encantar. I tot d'una vaig dir, me n'he de fer un per jo. Vaig cercar per internet "broches" divertits i van sortir infinitat de pàgines i de coses per fer però tot eren nines sense volum i no em van acabar de xocar. I vaig intentar fer unes 'lolitas'. En vaig fer una per jo, per la meva filla, per les nebodes, i les companyes de feina, en veure-les ja em diuen que en faci una per elles, i per les amigues i la cosa s'ha estès, sense adonar-me.

I s'ha estès moltíssim, veritat?

De fet, tenc una amiga que té botiga i vam fer una barata, ella les ven i amb els diners, jo li compr roba.

I de les primeres a ara hi deu haver hagut un canvi, no?

Hi ha un abisme. Les primeres no eren tan esveltes, eren més planes, per exemple, les faldetes no tenien tant de volum. I també és cert que la primera que faig, el patró que diguéssim, que me'l qued jo, tampoc té res a veure a quan n'he fet unes quantes.

Deu dur el seu temps, perquè estan totes fetes a mà.

Puc estar entre dues hores i mitja i tres hores en fer-ne una. Però és que estic ben enganxada. Tal vegada m'hi pos a les nou i mitja o les deu del vespre i són la una i mitja o les dues i encara faig nines d'aquestes. Si anem en barca, m'ho enduc. I com que no me costa gens dibuixar ni fer manualitats, trec diferents models sense passar gaire pena.

Quins tipus fa?

Vaig començar amb unes cuquis, unes nines i ara, lo darrer faig bruixetes. Però també he fet moixos, peixos, papallones, gatets al estil de na Kitty, llunes i follets com el que duc avui al jersei.

I quin és el procés d'elaboració?

Ho faig un poc a manovia, és a dir, primer faig una sèrie de caps, després faig els capells, cossos i després ja les vaig acabant una a una. Empr molt de material reciclat, com camisetes que estan per llençar al fems o botons de coixins que ja no s'empren. Algunes bosses de les nines estan fetes amb capsuletes de Nespresso o arracades que vaig treure de la tómbola que passen a ser també bosses. El material principal és el feltre, les faldes són de tul o blonda, els braços i les cames són de coa de rata, que es diu. I els complements, lo que trop. Tot està cosit a mà, amb punt tort, i això que cosir no és que m'encanti. No puc més que sorprendre'm quan vaig pel carrer i veig algú que en porta una. Me fa molta gràcia perquè va començar d'una manera tan peculiar. Però he de confessar que no estiguessin fetes meves, jo també les compraria.

Lo más visto