Autofitxa
Em dic Alexandra Büttikofer, vaig néixer dia 12 d'abril de 1960 a Berna, estic casada i sóc mestressa de casa, que no es poc. Visc a Torre Solí Vell i les meves aficions són el camp i la natura, la vela, la literatura i les flors. Des d'octubre sóc la presidenta de l'Associació de Productors d'Agricultura Ecològica de Menorca.
El seu cognom ens desvetlla que no és menorquina...
El meu llinatge per part del meu pare es suís. Vaig néixer a Berna i als cinc anys vaig venir a Ciutadella, on té les arrels la meva mare. He de dir que el meu pare era un gran amant de Menorca i probablement va ser un dels primers turistes, parlo d'uns 50 anys enrere. Va venir a realitzar uns estudis a l'Albufera des Grau per a la SBN o Fundació Suïssa per a la protecció de la naturalesa, de la qual ell era soci fundador. Tothom em diu que parlo un menorquí perfecte però no és sorprenent ja que tinc el passaport suís, però el meu cor és menorquí.
Com coneix APAEM i quina relació té amb l'agricultura ecològica?
La meva mare, Elisa de Olives, és propietària del lloc des Tudons, un dels primers en començar amb les pràctiques d'agricultura i ramaderia ecològiques i sostenibles i per descomptat membre de la Associació de Productors d'Agricultura i Ramaderia Ecològiques de Menorca. Això em va dur a involucrar-me cada cop més en el tema, per convenciment i per donar un cop de mà. M'encanten els temes que tenen a veure amb l'ecologia i la natura, això és l'empremta dels meus pares. Però també tinc la influència del nostre fill Àlex que, a més de ser arquitecte, és també Màster en Sostenibilitat i és membre de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, a ell li dec la preocupació pel medi ambient i la conservació del paisatge.
Quins objectius s'ha marcat per assolir durant aquest mandat?
Són temps difícils per qualsevol activitat econòmica i el camp ja fa temps que està en crisi. Amb aquestes premisses no es pot ser massa ambiciós, però voldria posar en marxa un sistema de distribució directa al consumidor per mitjà de lots de productes ecològics locals, arribant a obtenir que tot aquell que treballa responsablement al camp pugui veure col·locat al mercat el producte del seu esforç i a un preu just per totes les parts.
Actualment, quantes finques ramaderes es dediquen a l'agricultura ecològica?
Segons les dades del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica actualment hi han registrades 97 finques, de les quals 75 son productors i 22 elaboradors, amb un total de 5.226,3 hectàrees conreades.
Quins són els principals problemes amb què es troba l'agricultura ecològica?
Per resumir podríem dir que ser pagès i al temps ecologista és un acte gairebé heroic i al mateix temps lúcid i necessari. Es difícil competir amb els productes que s'obtenen per mitjà d'uns sistemes de producció que no s'imposa cap limitació o codi deontològic. És molt més costós produir d'una forma ecològica i això es quelcom que no sempre el mercat i el consumidor estan disposats a valorar i molts cops és per manca d'informació.
Quin és l'estat de salut de l'agricultura ecològica?
L'agricultura i ramaderia ecològiques estan en franca expansió i en mercats com el menorquí hauran de ser el futur immediat.