Síguenos F Y T I T R

Crit contra la marginació del català per part del Govern

Unes 500 persones van donar estaló a la manifestació d'Acció Cultural de Menorca en la denúncia contra la política lingüística i el retrocés que s'imposa al català

Plaça de la Catedral. S’hi van aplegar un bon nombre de ciutadans que estan en desacord amb l’acció de govern de l’Executiu de José Ramón Bauzá en relació al català - Carles Mascaró

| Ciutadella |

La decisió ferma del Govern balear del Partit Popular de rellevar la llengua catalana a una "segona divisió" i de fer "retrocedir" el que s'havia avançat en matèria lingüística des de la finalització dels obscurs temps de la dictadura, va rebre un toc d'atenció per part de més de 500 persones que es van concentrar ahir migdia a la Plaça de la Catedral de Ciutadella, en un acte organitzat "precipitadament" per Acció Cultural de Menorca però que, tot i així, va aplegar un nombrós grup de ciutadans que denuncien la "marginació" que està patint el català.

A l'acte hi va participar el cantautor local Leonmanso, que va interpretar temes com "Cames de paper", "Bruixes" o "Cinc mil fills", unes cançons a través de les quals el músic expressa el seu dret a cantar en menorquí. "Un dia em van dir que la millor manera de cantar és fer-ho amb la llengua amb la que xerres", fins i tot "amb els mateixos tics i barbarismes que feim a Ciutadella", deia l'artista.

Manifest

Durant l'acte, diversos membres d'Acció Cultural de Menorca van llegir el manifest de denúncia contra les polítiques del Govern. La presidenta de l'entitat, Marta Fuxà va lamentar el "retrocés evident" del català per culpa de les mesures que s'estan prenent.

Per la seva part, Francesc Florit Nin va criticar una gestió que s'empara "en una crisi econòmica que els va perfecte per fer el que volen". "No tenen res més a fer que atacar la nostra llengua? Estan creant un problema on no n'hi havia, la Llei de Normalització Lingüística va aconseguir un consens que ara estan destrossant", va afegir Fuxà.

Acció Cultural de Menorca fa una crida a la societat a que no renunciï als drets adquirits i a no fer cap pas enrere, tenint presents els principis universals de justícia, i reclamant el respecte a la diversitat lingüística, cultural i nacional.

Lo más visto