La set d'amor, la idea de bellesa, les sentències dels savis, la duresa de la feina són alguns dels temes que transmeten les cançons populars menorquines. Es tracta de tòpics universals que els menorquins han adaptat a la seva realitat i la seva cultura, amb els trets dialectals propis, amb localismes i adaptacions toponímiques.
És una de les reflexions de Joan F. López Casasnovas (Ciutadella, 1952) a "Les lletres de les nostres cançons", el nombre 97 de la sèrie Quaderns de Folklore editat pel Col·lectiu Folklòric de Ciutadella en motiu de Sant Antoni. L'autor és filòleg ("perquè m'agraden les paraules") i professor ("perquè encara crec en l'ensenyança") i és el seu primer quadern propi editat en la col·lecció, tot i haver-hi participat en altres nombres com a prologuista o col·laborador. El llibret és el resultat d'una investigació que el professor ha anat acumulant durant molts d'anys, de forma asistemàtica, des de l'època d'estudiant universitari. Tot començà quan cursà l'assignatura "El cançoner tradicional", impartida per Josep Massot i Muntaner, que li despertà l'interès pel cançoner popular de Menorca.
L'estudi es centra en diverses cançons, com "La lluna la pruna", "Potecari brut...", seguidilles i d'altres, a la vegada que analitza els elements d'un romanç, "Lo bon caçador", d'origen gàl·lic, que fa anys li recità Joana Gomila Piris, quan tenia 86. La dona havia viscut a l'Alger i conservava aquesta peça en la memòria. Precisament, Joan F. López valora en el seu treball la memòria creadora del poble en la construcció d'un cançoner que recolliren folkloristes com Andreu Ferrer Ginard o Francesc d'Albranca i que avui perdura gràcies a grups de música popular, formacions com Traginada o cantants com Cris Juanico, que les ha versionades.