Autofitxa
Som de Ciutadella, del 1975, i cap de l'Agrupament Escolta Sant Antoni Maria Claret. Som el responsable de la secció de mecànica que hem engegat per a motivar i formar els joves. Faig feina de tècnic sociosanitari a un centre ocupacional de persones amb discapacitat i les meves aficions són l'esport, la mecànica, viatjar i l'escoltisme... que és molt més que una afició!
L'Ajuntament de Ciutadella els ha cedit motos abandonades al dipòsit municipal per a organitzar un taller de mecànica per a joves, com va sorgir aquesta idea brillant?
Més que brillant és normal i natural. Alguns dels monitors ja estàvem ficats en activitats de motor i sabíem la importància que té la mecànica, els motors i la velocitat per alguns joves. Tot va començar fa quasi dos anys. Ens reuníem i comentàvem com havíem passat la nostra adolescència, envoltats de motors i eines i que seria positiu fer cosa semblant amb alguns joves. El de 14 de gener començàrem l'activitat amb cinc joves de 14 a 18 anys. Necessitàvem vehicles sobre els quals poder fer pràctiques i no els podíem comprar. L'IES M. Àngels Cardona ens cedí un Fiat Punto per poder practicar, també necessitàvem motos i van arribar. Al cap i a la fi, quan és necessari les coses arriben d'una manera o altra.
Quin és l'objectiu del taller? Quan feu les classes i qui les imparteix?
L'objectiu principal el dóna el moviment escolta: aprendre mentre ens divertim. Ens trobam tots els dissabtes, de 10 a 12 hores. Les classes les donen Biel Garrido i Bruno Carbonell, dos professionals de la mecànica que tenen molta mà amb els joves. Després hi ha de dos a tres caps de suport més. Ens posarem en contacte amb l'IES M. Àngels Cardona, presentàrem un projecte educatiu, les assegurances corresponents i ens van cedir l'ús de l'aula d'Automoció. Un taller completament equipat i cinc joves amb ganes de fer coses... la mescla de moment funciona! L'altra dia, es van ficar dins una retroexcavadora i amb l'ajuda d'un maquinista van moure algunes tones de pedres i terra. Quan acabaren se'ls notava a la cara la satisfacció. És poc normal que a un jove de 14 anys li deixin una potent màquina de més de 200.000 euros... i açò els motiva.
Com pot ajudar el taller?
Pot despertar l'afició pels motors, que amb el temps es pot convertir en un ofici. Però primer de tot hi ha l'educació en valors que promou el moviment escolta: si aprenen i es tornen millors persones, ja ens donam per satisfets, i molt!
És una iniciativa novedosa, teniu altres idees?
Ens conformam amb acabar el curs el juny i veure si podem seguir el proper octubre. Necessitam més mecànics, ja que hi ha joves en llista d'espera. La idea és seguir amb aquests al·lots una mitjana de tres o quatre anys, així podran completar un cicle i fer altres activitats, que finançaran amb el seu esforç... tornam a la filosofia escolta.
En un entorn de pessimisme com el d'avui, com veu els joves?
En el sector del voluntariat i l'escoltisme, no hi ha gaire pessimisme entre els joves, al contrari, no podem agafar més joves per falta de caps i responsables. Els que hi ha solen estar bastant motivats….
Treballa amb altruisme, creu que és la fórmula màgica per avançar?
Difícil pregunta. Crec que ajudar, s'ha de fer tant quan hi ha mal com bon temps. Na Coloma, la mare d'un bon amic, m'educà fa uns anys amb un senzill consell: 'El món és redó i tot el que fas et torna tard o prest'.
Què és el més engrescador de treballar amb el jovent?
La vitalitat que tenen i que et transmeten és un gran regal. Generalment són molt oberts i actius, contínuament et demanen coses a fer. Necessiten espais o millors lleis per acampar. Els escoltes creim que la natura educa les persones per si soles. M'ho va mostrar na Nina, una senyora d'uns 85 anys, quan jo en tenia una vintena. Em va quedar literalment gravat. Els joves necessiten sobretot que els seus majors i familiars els eduquin amb l'exemple. Si volem que els nostres joves siguin respectuosos, nosaltres els majors els hem de començar a respectar a ells.