En el moment precís en què el centre del Sol, vist des de la terra, ha creuat l'equador celeste en el seu moviment aparent cap al Nord, quan eren les 6.14 hores, ha començat oficialment la primavera. Molts la sospiraven després de l'hivern més sec i fred dels últims 40 anys. Però tot i que l'Agència Estatal de Meteorologia ha anunciat una primavera amb temperatures per sobre dels valors habituals, els pròxims dies les temperatures baixaran lleugerament, avui la màxima no pujarà dels 15 graus segons AEMET i es donaran precipitacions dèbils que en alguns indrets podrien anar acompanyades de tempestes.
Si bé d'entrada el temps no acompanya gaire, la natura ja desperta del seu son hivernal i ens regala l'esplendor que caracteritza tan bella estació. El rellotge ocult ha donat la senyal perquè la complexitat química impulsi el renaixement anual. Més hores de llum, temperatures més suaus i humitat formen la poció que estimula les hormones que fan esclatar la vegetació; poció que treu del refugi insectes, rèptils i alguns pocs mamífers inactius durant l'hivern; poció que atreu aus d'indrets molt llunyans.
La gent comença a fer més badalls. Els dies s'allarguen, l'aire és més càlid, es modifica el volum hormonal i el cos ha de fer un esforç quan es dilaten els vasos sanguinis. La sensació de cansament pot ser més intensa, però qui realment sent el factor advers de la primavera és qui la pateix en forma d'al·lèrgia. La salut reclama especial cura en la hidratació i l'alimentació, exercici moderat i protecció solar.
El ball d'hormones es fa sentir sense excepció. Als camps i jardins els arbres de fulla caduca fan extensius els seus primers brots, arreu neixen flors amb pètals pintats de mil colors, perfums que inspiren els sentiments més profunds. L'explosió de la nova vida es produeix per una sèrie de canvis químics que serveixen d'estimulants. Uns fotoquímics, anomenats auxines, poblaran els arbres de fulles, faran créixer les flors que passat un temps esdevindran sucosos fruits plens a la vegada de llavors necessàries per la creació de noves plantes.
Els arbres fruiters es van vestint de flors de les que prest naixeran tot tipus de fruits com es veuen a les fotografies del barranc de Cala en Porter. Diuen els experts que el fred a l'hivern els afavoreix pel que cal esperar una bona anyada. A l'hort, informa el tècnic agrícola i forestal Guillem Alfocea, és hora de sembrar les patates, de collir les darreres endívies, lletugues, cebes porreres, bledes, espinacs, alls tendres i faves primerenques i començar a fer planters per l'estivada d'estiu. El jardí, conta Joana Pons, florista, s'omple de llevamà i prest floriran les alegries entre moltes altres flors. El camp s'omple de margaridetes mentre creixen les caramuixes, els cebollins, el fonoll i la canya fel·lera, explica el botànic Tòfol Mascaró. Ara és el temps per un endemisme, com apunta Alfocea, el de la rata musequera.
Les migracions de les aus s'intensifiquen en primavera, agafen territori i inicien l'aparellament mentre preparen els nius on naixeran les cries d'aquí un o dos mesos. Se'n van cap al nord els tords i els rupits i arriben des dels grans rapinyaires al vitrac foraster, diu Alfocea, però els que més presència al cel tenen són les famoses orenetes.
Els insectes i rèptils desperten del seu son. Els poriols sortiran dels troncs d'arbres, les formigues desfilaran des del seu formiguer, les mosques s'aferraran als vidres amb l'escalfor del sol, les abelles xuclaran el nèctar de les primeres flors, les tortugues surten de davall terra, les serps neixen dels seus ous, les sargantanes, els dragons, la llista és infinita.
La primavera durarà 92 dies i 18 hores, el 21 de juny es donarà per acabada amb la celebració de l'entrada a l'estació següent, la de l'estiu. Un cicle que es repeteix cada any, com la vida mateixa