El Teatre Principal de Maó va vestir-se ahir de gala per celebrar el Dia Mundial del Teatre, que es commemora dimarts, amb una jornada de portes obertes que no va poder tenir millor rebuda. Cues de gent esperaven al hall d'entrada, s'organitzaven grups de més de vint persones que entraven a la platea cada deu minuts.
La gerent, Virginia Victori, rebia la gent al hall i Xavi Pons Cladera, cap de sala, donava la primera explicació a dins. El teatre d'òpera, el més antic de l'estat espanyol en funcionament, va ser inaugurat el 15 de desembre de l'any 1829, just sis mesos després d'haver començat les obres segons el projecte de l'arquitecte Giovanni Palagi, clara mostra del fervor amb que la ciutat vivia el que anava a ser un temple de la cultura. A l'inici tenia una capacitat per a 1.300 persones, una "barbaritat", apuntava Xavi, però amb les reformes de fa 11 anys finalment es quedava amb 850 localitats. Es tracta d'un teatre d'estil italià amb la sala amb forma de ferradura. Fins a 30 òperes a l'any s'hi han arribat a representar, explicava Xavi Pons, qui en aquest moment va ser interromput per una periodista impertinent que perseguia l'exclusiva de l'actuació d'una important "diva"... Idò Teatre de Sant Lluís aportava d'aquesta manera la part còmica i feia viure en directe al públic un seguit d'escenes que simulaven amb gràcia situacions reals amb certa ironia. El representant de la "famosa diva" demanà al públic que s'entusiasmés amb l'arribada de la cantant per tal de no defraudar-la, aplaudint i tirant-li moltes "floretes".
Dalt l'escenari
Llavors els visitants van tenir l'oportunitat de pujar dalt l'escenari i contemplar la idíl·lica imatge que ofereix el pati de butaques i els pisos de llotges fins el galliner. A més de l'intríngulis que s'amaga sempre damunt i darrera l'escenari. Allà rebia l'especial públic Julián Olives, cap tècnic de llums, i explicava que l'escenari té una profunditat de 17 metres, que és molt, i només vuit de boca, a part dels 14,5 metres d'alçada. Imatge, llum i so van ser explicats per Olives amb exemples fins que arribà el representant de la "famosa diva" queixant-se per les flors del camerino, havien sol·licitat roses de Sant Remo en lloc de les roselles que havien trobat. Tot i així, la "diva" va cantar, i ho féu esplèndidament, lluint-se amb una ària de l'òpera "Carmen" de Bizet.
Després, de cinc en cinc, els assistents van poder entrar al camerino, acompanyats de l'acomodador Ismael Marcé, per felicitar personalment la "diva". No faltava detall, ni el de la imatge de la Verge aferrada a la paret. Maquillatge, bombons, les llums dels miralls enceses i una cadira especial pel moix blanc Fru-fru que obria i tancava els ulls pendent dels fillets que l'acaronaven.
Llavors escales amunt fins trobar el tramoista Geroni Comelles que va explicar al detall tot l'entramat de sobre l'escenari. De la pinta pengen barres que permeten manejar telons, llums i fins a qualsevol peça necessària per cada espectacle. Set barres mecanitzades de llums, deu barres manuals i tres més contrapesades. També explicà la conxa acústica que cobreix part de l'escenari durant els concerts de música clàssica i els dos telons del teatre més el tallafocs que es baixa cada dia i que en cas d'emergència s'activa al moment. El Teatre Principal de Maó mai ha patit cap incendi.
Per últim la sempre simpàtica taquillera Laura Cubas esperava al galliner, "més amunt ja no es pot, d'aquí al cel" va dir mentre explicava que abans el públic pujava a la carrera fins el galliner per una estreta escala i es trobava amb bancs sense numerar. També va fer veure el bigam, més antic que el teatre ja que està fet amb llenya originaria de vaixells. Cubas va narrar també la visita de la reina espanyola Isabel II a l'any 1850 quan es va crear la llotja principal i un foier per descans de la reina i el seu seguici reial que destaca per un sostre que tot i que no és l'original s'ha reproduït fidelment. La visita de la reina també va ser excusa per realitzar un teló nou i és per aquest motiu que el Teatre Principal de Maó en té dos. Un altre detall que va assenyalar Cubas va ser el del gran llum del centre de la sala que és una còpia del Liceu de Barcelona donat que els dos teatres estan agermanats.
Laura Cubas també va explicar que si bé en un primer moment es van vendre llotges, que es tancaven amb pany i clau, es feu en forma de lloguer de tal manera que quan estaven amortitzats es tornaven públics. També va mostrar els dos bars actuals i una terrassa des de la que es veu gran part del centre de Maó.