Un fuster de Ferreries va ser l'encarregat de retallar i pintar les lletres que omplien els plafons de l'Escola Mare de Déu del Toro de Ciutadella a mitjans dels anys vuitanta, quan aquest centre va decidir que el català havia de ser la llengua vehicular amb la qual educar els alumnes del centre. Cada lletra tenia un color, i aquest color un significat especial. El blanc, per exemple, volia dir que aquelles lletres podien ser mudes. La 'h', per exemple, sempre era blanca, però també ho podia ser una 'll' o, a final de paraula, una 'r'. Qui recorda aquesta experiència és Joana Moncada, una de les primeres mestres que va fer el pas i va optar pel català com a llengua vehicular a Ciutadella. Amb ella, Nofre Martí, Maria Pilar Manguán (més coneguda com a Luchi) i Tònia Moll recorden aquells temps, amb la por que els esforços fets llavors siguin ara desmuntats per les noves polítiques lingüístiques.
Aquests quatre mestres aclareixen, primer, que el centre que va obrir el camí de l'ensenyament en català a Menorca va ser el Col·legi Sant Francesc d'Assís, a Ferreries. Després, a Ciutadella s'hi va afegir el Col·legi Pere Casasnovas, a l'any 1984-85, quan Maria Benejam feu un primer curs d'EGB en català. Abans d'açò, la norma, recorden, era fer totes les assignatures en castellà tret de l'àrea de català, que ocupava unes tres hores setmanals. Als inicis de la introducció del català, un curs s'educava en aquesta llengua, i l'altre en castellà. És el que es coneix com a diverses línies educatives.
L'any següent, el Col·legi Mare de Déu del Toro es va afegir a la iniciativa per l'empenta d'alguns pares i d'alguns professors. De manera similar al que passava al CP Pere Casasnovas, una línia de primer curs s'impartia en català, i les altres dues en castellà. "Amb aquesta situació, l'escola no cohesionava, sinó que separava", recorden aquests mestres. Fins i tot expliquen que "es corria el risc de formar guetos, de dividir els alumnes". Davant aquesta situació, i empesos pels bons resultats que estava donant l'educació en català, cada vegada foren més els pares que optaren pel català com a llengua vehicular. Molts ho feren, recorden els mestres, empesos per la defensa de la llengua i la cultura pròpia, però també hi havia qui es decantava pel català perquè, almenys al Col·legi Mare de Déu del Toro, donava millors fruits que el català.
EL CALIU DE LA INICIATIVA
Tot aquest moviment a les escoles, però, no sorgí espontàniament, sinó que el caliu es començà a encendre gràcies al Moviment de Renovació Pedagògica i les Escoles d'Estius per Ensenyants, que encara avui perduren. Fou en aquestes trobades i en el marc d'aquest grup de formadors, on s'apostà clarament per la fórmula de l'escola arrelada al medi en què es troba, de l'educació a partir del que és proper a l'alumne i al docent. I què més proper que la llengua amb la que s'expressa un quan juga amb els amics, a casa seva o amb la que els seus avis els contaven les seves històries.
Quan els mestres començaren a educar en català, alguns pares es van trobar amb un problema. Ells havien estat educats en castellà, i sentien que no podien ajudar els seus fills en les feines de l'escola. També hi hagué qui demanà si a classe, els fillets aprendrien, recorden els mestres, "català-català, o català d'aquí". Davant aquesta pregunta, algun mestres responien amb una comparació. "A que mai no ens heu demanat si ensenyam castellà-castellà o castellà d'Extremadura? Igual feim amb el català", diuen. Així, asseguren que el que es mostrava a classe era un català estàndard, però sense deixar de banda les expressions pròpies del menorquí que, pel pas del temps, es van perdent.
Si alguns pares es preocupaven per si podrien ajudar als seus fills en les feines de classe pel fet de ser en català, també els docents hagueren de treballar molt per poder arribar a educar en la llengua pròpia. Així, tenen molt present com van haver d'aprendre la terminologia d'algunes àrees. Per exemple, van haver de deixar clar que a les figures geomètriques no hi ha 'ànguls', sinó angles. Van ser ells mateixos qui van haver de preparar en català tot el material per explicar assignatures més o menys científiques, com les socials o les naturals. Fins i tot es van fer treballs específics sobre la literatura menorquina, el folfklore de l'Illa o adaptacions de grans obres. "La multicopista funcionava a tot ritme", recorden amb un somriure a la boca.
Fer memòria d'aquesta història serveix, expliquen, per a què la gent valori tot el que es va aconseguir llavors i com es va normalitzar un fet que llavors no era tal, educar en la llengua pròpia. "Es va fer molta feina, va ser molt difícil de muntar, i ara seria molt fàcil desmuntar-ho", avisen. Així, davant les intencions del Govern balear de deixar triar als pares la llengua vehicular de l'educació dels seus fills, recorden que "ja vam viure l'experiència, i va quedar clar que no era una bona iniciativa. Ara volen caure en el mateix error". En aquest sentit, demanen que abans de prendre una decisió d'aquest abast, els polítics valorin si realment el sistema actual funciona bé o no, i que demanin l'opinió dels ensenyants que conviuen cada dia a les aules amb els alumnes.