Autofitxa
Em dic Eva Kay Norrington. Tenc 16 anys, som d'Essex, Anglaterra i fa onze anys que residesc a Ciutadella. Estudio quart curs d'ESO en el Col·legi Nostra Senyora de la Consolació. M'encanta dibuixar, pintar, fer fotos i vídeos, també viatjar. Em vaig presentar al ConcurtsMetratge d'Injove i he obtingut el primer premi que m'entregaran dia 18 a les 20.30 hores a la sala de Creació Artística d'Injove en un acte on es presentaran els altres 15 curts.
Ha guanyat el ConcurtsMetratge d'Injove amb "Viu". S'ho podia imaginar?
En realitat no. Creia que no acabaria el curt a temps (igual que em va passar amb el certamen de l'any passat) o que no m'agradaria quan estés acabat. Però al final m'ha agradat com ha quedat i a moltíssima gent també. Estic molt contenta d'haver participat, d'haver rebut tants d'ànims i d'haver guanyat.
El plantejament que fa en el seu curt és en tot moment molt positiu. Quina ha estat la seva intenció?
Abans de saber que la temàtica del concurs d'enguany era lliure, ja tenia la idea del missatge del vídeo. Amb temàtica determinada, com l'any passat, o no, els curts haurien de demostrar de qualque manera la importància d'una vida sana. Molts dels participants d'enguany van fer vídeos negatius sobre les drogues (igual que els vídeos del certamen anterior) i altres addiccions. Jo vaig trobar que hauria de fer un vídeo on es mostra que hi ha altres maneres de viure (com menjar bé, fer exercici...), i combinar-ho amb maneres de passar-s'ho bé amb els amics fent activitats divertides i sanes alhora. Vaig trobar que seria molt més agradable transmetre aquest missatge de joves que s'ho passen bé d'una manera positiva que no pas amb joves que es droguen i s'arruïnen la vida.
Com va anar la realització? Va tenir gran suport dels amics...
Va anar molt bé, ho vaig tenir aclarit en una setmana. Tenia una llista del que havia de gravar cada dia i no hi va haver gaires inconvenients. Els amics van servir de gran ajuda i ho van fer molt bé. Quan vam gravar la part on salten dins la piscina vam tardar un poc.
Estava congelada i tardaven molt a saltar i, quan ho feien, tenien la mania de saltar tan enfora com poguessin i no sortien tots en el vídeo. Al final va sortir bé. Tots vam gaudir molt gravant. L'únic problema va ser a l'hora d'editar el vídeo: els vídeos ocupaven molta memòria i el programa per editar s'enganxava a moments i va costar un poc. Així que m'anirà bé tenir un MacBook per editar vídeos en el futur!
Quina experiència tenia en la realització d'audiovisuals?
No tenia cap experiència i tampoc és que en tengui gaire ara. Els meus pares em van comprar una càmera (Canon EOS 550D) perquè m'interessava molt la fotografia. En realitat no l'emprava per gravar però el mes de març, quan les dues classes de quart de l'escola vam fer un viatge a Barcelona, vaig pensar que seria divertit fer un vídeo-reportatge. En tornar del viatge vaig muntar-lo i em va agradar molt com va quedar. El vídeo del viatge és un bon exemple del que sempre he pensat sobre el fet de fer vídeos: una foto et pot quedar molt polida i pot servir de bon record però amb un vídeo captures cada detall que passava en aquell moment i serveix per a un record més bonic.
Quins plans té de futur? Pensa dedicar-se al món de la imatge?
Tenc decidit retornar a Anglaterra per estudiar aquest setembre. El sistema educatiu és molt diferent allà i em donen a triar quatre assignatures diferents per dos anys. Sempre havia tingut clar que estudiaria Belles Arts, Disseny i Fotografia, fins enguany no m'havia imaginat estudiar cosa relacionada amb el cinema. Ara ja ho tenc tot clar, juntament amb les tres assignatures anteriors, faré estudis de cinema on m'ensenyaran tots el passos a realitzar per dur a terme una pel·lícula i faré uns quants curts més.