Després de llicenciar-se en Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat de Barcelona, Ariane Mercadal Bosch (Es Castell, 1989) va partir cap a Londres amb la intenció de perfeccionar el seu anglès. La menorquina va arribar a la capital britànica l'octubre de l'any passat i, des de llavors, viu amb una família jueva al nord de la ciutat. La jove treballa com a au-pair i, durant els caps de setmana, fa feina com a comercial per a una empresa de llaminadures.
De moment, Mercadal no té intenció de tornar a Menorca definitivament. Aquest estiu treballarà d'hostessa durant la celebració del Jocs Olímpics i, de cara a l'agost, vol cercar pis i una nova feina.
Abans d'acabar els estudis va realitzar pràctiques a una empresa, va resultar complicat compaginar ambdues coses?
Sí, no va ser fàcil aprendre a combinar les pràctiques, l'estudi i el projecte de final de carrera, però a la meva universitat era obligatori fer feina a una empresa el darrer any. Jo vaig estar a una petita empresa de comunicació anomenada Ikonos Comunicació especialitzada en l'organització d'actes. Només érem el meu cap, en Josep Mompín, i jo.
Ell havia tingut una gran empresa però finalment la va tancar i va decidir quedar-se només amb un parell de clients.
De quin tipus de clients es tractava?
L'empresa organitza visites al Barcelona Supercomuting Center (BSC), s'encarrega de la preparació de la Diada de les Telecomunicacions i també dóna una mà d'ajuda a Caritas Barcelona, entre d'altres. Durant l'any que vaig estar fent feina allà, entre setembre de 2010 i setembre de 2011, vaig ajudar en l'organització de tots aquests esdeveniments.
Quines eren les seves tasques?
Pel que fa a les visites al BSC, m'encarregava de contactar amb futurs visitants, com científics i investigadors, estudiants, empresaris o polítics. De fet, aquell mateix any va assistir en Mariano Rajoy. Un cop acceptaven la invitació feia un seguiment fins el dia de la visita, per tal de confirmar la seva assistència. També els rebia i finalment els obsequiàvem amb uns dossiers del BSC. D'una altra banda, m'encarregava de contactar amb els ponents que havien de participar a la Diada de les Telecomunicacions. Enviava e-mails informatius i em posava en contacte amb alguns dels proveïdors. També vaig haver de fer un recull de premsa per trobar possibles candidats a rebre els Premis Excel·lència a les Telecomunicacions que s'entreguen durant la jornada. Vaig crear una base de dades amb centenars d'empreses i vaig haver de contactar-hi amb totes per proposar que es presentessin a aquests premis. Les empreses havien d'enviar-nos un dossier explicatiu i, un cop acabat el termini, ens vam reunir amb el jurat, que estava format per personalitats reconegudes en el món de les telecomunicacions. Va donar la casualitat que el dinar va tenir lloc el dia de les festes de la Mare de Déu de Gràcia de manera que, mentre jo em passejava tota vestida passant una calorada, tots els meus amics estaven dinant paella amb pomada i de xauxa. Podeu imaginar la gràcia que em va fer? Finalment, també vam ajudar Caritas a organitzar una gala al Palau de la Música per a tots els socis i col·laboradors. Va ser molt emotiu i satisfactori!
Sembla que va gaudir molt d'aquesta primera experiència laboral...
Sí. La veritat és que durant aquell any vaig conèixer persones increïbles, entre elles el meu cap. Em va fer sentir com si fos una filla i, de fet, encara mantenc el contacte amb ell.
Quan va començar a pensar en la possibilitat de marxar a l'estranger?
Durant el darrer any de carrera tot són dubtes. Sabia que volia fer un màster, però també volia perfeccionar l'anglès. Com que encara no tenia gaire clar quin màster fer, vaig decidir aprofitar per marxar a Londres. Era un bon moment, no tenia res que em fermés a Barcelona o a Menorca i la situació econòmica a Espanya tampoc ajudava. A més, ja coneixia la ciutat i tinc uns amics que viuen aquí i, en cas de necessitar alguna cosa, sempre puc comptar amb ells. No obstant això, mentre feia entrevistes amb diferents famílies per anar a fer d'au-pair vaig tantejar l'opció d'instal·lar-me a Escòcia. Finalment, em vaig quedar amb Londres!
Tenia clar des del primer moment que volia fer d'au-pair?
Tenia dues opcions: cercar feina i pis o fer d'au-pair. La primera alternativa era temptadora, sempre fa més ganes compartir pis amb gent i ser una mica més independent, sobretot després d'haver viscut l'experiència a Barcelona. Tot i així, vaig considerar que, per començar, fer d'au-pair no m'aniria malament. Vaig contactar amb diverses famílies, vaig fer entrevistes per telèfon i Skype i, finalment, vaig trobar una família a Londres que tenien tres fillets: en Jack, de cinc anys, n'Ellie, de tres, i en Mattan, de només vuit mesos.
Quan va arribar a la capital britànica?
El 22 d'octubre de l'any passat. Recordo que estava bastant nerviosa. Em va venir a cercar de l'aeroport una amiga que es trobava d'Erasmus a Londres i vaig estar tres dies a casa seva perquè la família amb la qual havia d'anar a viure estava fora de la ciutat aquells dies. L'arribada va anar bé perquè em va rebre una cara coneguda, però el que realment em feia respecte era conèixer la família. Vaig trobar-la per una web d'au-pairs i tot el contacte que havíem tingut fins el moment havia estat a través d'internet i per telèfon. La primera impressió va ser bona però no vaig estar segura del tot fins que no els vaig conèixer.
Va anar bé?
Sí. Les primeres setmanes van ser una mica dures. Em sentia estranya amb ells i els fillets es portaven malament, però poc a poc va anar millorant. Ja porto set mesos amb ells i ara ja em tenen confiança. De fet, els fillets sempre em demanen si viuré amb ells fins que siguin grans. A més, estan aprenent a dir algunes coses en espanyol com "buenos días" i "buenas noches".
Es porten millor ara?
En general sí, tot i que sempre tenen dies en què no hi ha qui els aguanti. Tot i així, són fillets i suposo que és normal. Especialment el primer mes que vaig estar amb ells va ser terrible. El primer dia que els vaig dur a l'escola la filleta va muntar un espectacle, cridant i plorant. Jo no sabia on ficar-me, tothom ens mirava. Al final vaig dir-li que si aturava de plorar li deixaria que emprés el meu pintallavis! Per una altra part, porten un altre ritme: sopen a les 17 hores, es banyen a les 18 hores i a les 19 hores ja són al llit. Per això, a les 6.30 hores del matí ja estan desperts, fins i tot els caps de setmana! A més, com és normal, no acaben d'entendre que els caps de setmana jo no faig feina, els matins sempre entren a la meva habitació o sento que demanen per jo.
A quina zona de la ciutat viu?
Al Nord de Londres, davant d'un parc que es diu Alexandra Palace.
Va tenir problemes amb l'idioma en arribar?
Podia mantenir una conversa senzilla, però em faltava desimboltura i vocabulari. Les primeres setmanes vaig fer alguna endemesa. Recordo un dia que volia demanar un tovalló, que es diu "napking", però em vaig equivocar i vaig demanar un "kindap", que vol dir segrest. Em vaig apuntar a una acadèmia per preparar-me pels exàmens de Cambridge i la veritat és que he notat una millora. De totes maneres, vaig llegir a una revista que no es coneix a la perfecció una llengua si no vius uns sis anys al país on es parla, o sigui que encara em queda molt per aprendre.
Ha fet amistats?
Sí, sobretot a la acadèmia on estudio anglès. Allà vaig conèixer molta gent i, a més, s'organitzen trobades d'au-pairs a través del Facebook. La veritat és que he conegut persones realment fantàstiques. Vulguis o no, la majoria de la gent es troba en la mateixa situació que jo, així que ens ajudem els uns als altres.
En general, l'experiència està sent positiva?
Sí. Estic molt bé. La família amb la qual visc és jueva i estic aprenent moltes coses que fins ara desconeixia. Vaig celebrar "Hanukah" amb ells i també el "Tu Bishvat". L'únic inconvenient és que no podem menjar ni tenir porc a casa. Per tant, res de sobrassada, cuixot o pernil, així que aprofito per menjar-ne quan visito Menorca.
Quines tasques porta a terme durant la seva jornada laboral?
Depèn del dia. Els dilluns i els dimecres vaig a l'acadèmia entre les 10 i les 13 hores. Quan torno, dino i em quedo amb el fill petit mentre la mare va a cercar els altres dos a l'escola. En arribar, jugo amb ells, després sopen i els banyem. Van a dormir prest i jo recullo les joguines. Els dies que no vaig a l'acadèmia també els porto a l'escola. Tot i així, tot pot canviar segons les circumstàncies i m'he d'adaptar una mica si, per exemple, un dels nens està malalt o si fa bon dia i aprofitem per anar al parc. En general, treballo cinc hores diàries i els caps de setmana sempre tinc lliure.
Què fa llavors?
La veritat és que no atur. Abans quedava amb els amics, visitàvem museus i parcs, anàvem al teatre o de festa i fèiem alguna excursió fora de Londres. És impossible avorrir-se aquí. Ara fa un mes que els caps de setmana estic fent feina com a comercial per a una marca de llaminadures que es diu "Jealous". No tenen gluten, ni gelatina ni colors artificials.
Com va aconseguir aquesta feina?
A través de la pàgina web Gumtree. Vaig fer una entrevista i em van dir que havia de fer un dia de prova. En un primer moment estava una mica cohibida, però finalment va anar bé. La campanya està funcionant molt bé ja que aquestes llaminadures són cent per cent vegetarianes, és a dir, que no s'empren productes animals ni químics en la seva fabricació. Ara per ara només es venen al Regne Unit, però ja estan mirant per exportar-les a altres països. En concret, la meva feina consisteix a donar a provar les llaminadures, explicar les seves qualitats i procurar que les comprin. Estic a dos centres comercials de luxe, Harvey Nichols i Selfridges, molt reconeguts a Londres. A més, aquesta feina és una manera d'entrar en el món laboral i fer contactes mentre milloro l'anglès.
Què és el que més li agrada de Londres?
M'agrada el conjunt. A un llibre vaig llegir una frase que diu: "London is whatever you want it" i això és el que m'agrada d'aquesta ciutat, que pot ser tot el que tu vulguis. Per contra, estic indignada amb els horaris del transport públic. El metro tanca cada dia a les 24 hores, divendres i dissabtes inclosos. Per això, si vols sortir has d'agafar un bus per tornar a casa que tarda hores. Sembla mentida que essent una ciutat tan gran i cosmopolita no canviïn i adaptin els horaris. Tampoc m'agrada que Londres estigui plena d'espanyols i que no hi ha gaires papereres pel carrer. En relació amb el clima, pensava que seria pitjor. Al gener i al febrer va fer molt fred, però crec que el pitjor serà quan arribi l'estiu. Serà dur no poder anar a nedar a qualque cala!
No visitarà l'Illa aquest estiu?
Potser sí, però he trobat feina pels Jocs Olímpics. Hauré de fer d'hostessa, però encara no sé on. Tot i així, serà tota una experiència i en tenc moltes ganes. Els Jocs Olímpics comencen el dia 27 de juliol, o sigui que si vinc a Menorca haurà de ser abans o després. Encara no vull pensar gaire.
La seva intenció és quedar-se a Londres durant una temporada?
Sí. Estaré amb la família fins l'agost, tot i que el curs escolar acaba el juliol. M'han ofert quedar-me amb ells fins que acabin els Jocs Olímpics. Després cercaré pis i feina. Potser més endavant puc estudiar un màster aquí o a un altre país. El temps dirà!
Enyora Menorca?
Trobo a faltar la família, però estic acostumada a no veure'ls gaire. Per Nadal vaig estar dues setmanes a Menorca. Ho necessitava! Vaig menjar tant que vaig engreixar tres quilos, però va ser arribar a Londres i els vaig perdre en dos dies! Ara el més important és perfeccionar el meu anglès i, mentrestant, he de dir que he conegut molta gent que em quedarà per sempre i que han fet que aquest canvi hagi estat una mica més fàcil.
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info