Una vegada finalitzada la carrera de Filologia Anglesa, Carolina Pons Cardona (Maó, 1989) va deixar enrere Barcelona per instal·lar-se a Berlín. El seu objectiu era millorar el seu nivell d'alemany i aprofitar per dur a terme un màster en Educació a la capital alemanya que li permetés exercir com a professora d'anglès en un futur.
No obstant això, les dificultats per continuar els seus estudis a Alemanya no han desanimat la menorquina, que finalment farà el màster a distància a través de la UNED, mentre continua perfeccionant l'idioma. Pons viu actualment a un municipi anomenat Nëukolln, situat al sud-est de la ciutat, i treballa com a cambrera els caps de setmana.
Per quin motiu va decidir marxar a l'estranger?
El juny de l'any passat vaig acabar la carrera de Filologia Anglesa i tenia ganes de sortir d'Espanya una temporada. El més lògic hagués estat marxar a Anglaterra o a qualsevol altre país de parla anglesa. De fet, tothom es va sorprendre que em decantés per Berlín havent estudiat anglès, però per mi era un repte i, sobretot, una oportunitat per aprofundir el meu coneixement de la llengua alemanya que havia començat a estudiar a 1r d'ESO i havia continuat fins a 2n de Batxillerat.
Era la primera vegada que visitava la ciutat?
Sí, no havia estat mai a Berlín i la veritat és que ni tan sols era una de les ciutats de les que tingués ganes d'anar-hi. La primera impressió que vaig tenir va estar condicionada pel clima i no va ser gaire bona. Vaig arribar un dia que feia una mica de fred i que estava tapat i, la veritat és que canvia molt la imatge d'una ciutat quan fa un bon sol a quan el dia és gris i fred. Ja m'havien dit que a Berlín hi feia molt de fred i que ho passaria malament. En arribar vaig pensar: "Començam bé!". D'altra banda, des d'un primer moment em va impressionar la seva grandesa i amplitud. Em va donar sensació de llibertat.
A què es refereix?
No era aquell col·lapse d'edificis ni de gent que t'esperes trobar a una gran ciutat. Tot està més escampat i no tan concentrat en un mateix centre, però el que et dóna aquesta sensació sobretot són els nombrosos parcs que hi ha. Berlín és una gran ciutat com Barcelona, però té un ambient i s'hi respira una atmosfera totalment diferent. No és aquell ritme frenètic de la Ciutat Comtal del qual ja estava cansada. Aquí no hi ha tantes aglomeracions de gent i pots caminar pel carrer sense tenir que anar esquivant la gent. Això era exactament el que cercava, no podia haver arribat a un lloc millor.
Va trobar allotjament amb facilitat?
La veritat és que un dels motius pels quals em vaig decidir per Berlín va ser perquè aquí viu una cosina del meu pare amb la seva filla. Partir completament sola em feia una mica de respecte i, per tant, vaig recórrer a na Pili i n'Ester, les úniques familiars que tenc fora d'Espanya. Vaig estar a casa seva durant dos mesos mentre cercava pis. Les dues em van fer sentir com a casa, tot i que no havíem tingut molta relació anteriorment. Prest es van convertir en una segona mare i una segona germana per jo. Em van ajudar moltíssim en tot i es van preocupar que em sentís còmoda.
M'imagino que això va facilitar la seva adaptació...
Sí. Les primeres setmanes van ser fantàstiques, plenes de noves emocions i descobriments. Per una banda em dedicava a explorar la ciutat en bicicleta, aturant-me a llegir als parcs i gaudint del bon temps que va fer a principis d'octubre. D'una altra banda, van ser setmanes d'integració i organització: cercar una escola on fer un curs d'alemany, obrir un nou compte bancari, cercar feina i, el pitjor de tot, cercar pis. Això va ser el més desesperant. Enviava correus electrònics cada dia, telefonava i anava a fer entrevistes recorrent tots els barris de la ciutat sense aconseguir res.
No hi va haver sort?
Vaig estar dos mesos cercant pis i l'únic que vaig trobar va ser una habitació per cinc setmanes. Finalment, una amiga d'un amic va decidir marxar de Berlín durant una temporada i em va llogar la seva habitació. Des de llavors visc a Nëukolln, el vuitè dels dotze municipis de Berlín situat al sud-est de la ciutat.
Viu amb altres companys?
Sí. Casualment he acabat vivint amb un noi català i amb un italià que vaig conèixer al curs d'alemany i que també parla espanyol. Després d'haver d'aconseguir molta documentació per poder llogar el pis ens el van acabar concedint. La veritat és que m'hi trobo molt bé, els tres ens hem avingut molt i som bons amics. A més a més, sempre s'agraeix quan tens algú amb qui parlar la teva llengua. Sé que per millorar l'alemany hauria estat millor viure amb alemanys però em va costar tant trobar pis que no em podia permetre rebutjar aquesta possibilitat pel fet de no viure amb alemanys.
Ha millorat el seu alemany des que va arribar?
Sí. Vaig a classes tots els matins a l'Acadèmia Jueva de Berlín. Els veïns jueus de les familiars amb les quals vaig viure en un primer moment me la van recomanar. A més a més, és la més econòmica que he trobat i la veritat és que estic molt contenta, sobretot per la professora. He de dir que m'ha ajudat molt la base que tenia d'haver estudiat alemany durant sis anys a l'Educació Secundària i al Batxillerat. Tot i que pensava que no em servirien de gran cosa els coneixements adquirits, quan vaig començar les classes vaig adonar-me que recordava molt més del que em pensava i això em va facilitar molt les coses. Sí que és un idioma que resulta difícil d'aprendre però també he de dir que no en tots els aspectes de la llengua.
Què vol dir?
Personalment, el que necessito tenir clar des d'un bon principi és l'estructura gramatical. No em basta amb escoltar i imitar, he d'entendre per què una frase es construeix d'una manera o de l'altra. I en aquest aspecte l'alemany té una estructura molt rígida. Jo el comparo a un puzle al qual comences a donar forma muntant primer els seus marges. Una vegada tens l'estructura externa muntada, és a dir, la forma, comences a afegir-li el contingut. D'una altra banda, els temps verbals són molt més simples que en espanyol i, per tant, són més fàcils d'aprendre. En general, puc dir que pel poc temps que fa que he arribat no ho porto tan malament.
Suposo que a la feina ha posat en pràctica tots els seus coneixements...
Sí. No dominar l'idioma va ser un problema a l'hora de cercar feina. Només quatre dies després d'arribar a Berlín vaig recórrer un dels carrers on hi ha més bars i restaurants del barri de Kreuzberg demanant si necessitaven ajuda. Finalment vaig trobar una pizzeria on vaig treballar de proba durant quatre dies amb quatre turcs. Va ser divertit, jo gairebé no sabia parlar alemany i ells no sabien parlar anglès, però amb l'ajuda del diccionari i mitjançant gesticulacions ens enteníem. Després d'aquests dies a la pizzeria vaig trobar feina al bar on encara treballo els caps de setmana. Allà va ser on vaig començar a posar en pràctica allò que anava aprenent.
De quin tipus d'establiment es tracta?
Es un bar que es diu Mama Bar. De fet, va ser el primer bar de Berlín on vaig anar i allà m'he quedat. La veritat és que vaig tenir sort que m'agafessin perquè em trobo molt a gust. Estic darrere la barra i els clients vénen a demanar-me les begudes que una vegada llestes s'emporten ells mateixos a la taula. Això és un punt a favor perquè sóc tan 'patosa' que hauria romput moltes copes! Només treballo dos dies però no cada setmana passen coses i torno a casa amb alguna anècdota que contar. La veritat és que es respira molt bon ambient, hi ha clients habituals, als quals acabes coneixent i gent de pas. Pel que fa als altres cambrers, hi ha una noia francesa, una alemanya, un espanyol de València, un noi de República Txeca i el cap que és de Kosovo però que també parla espanyol.
A què dedica el seu temps lliure?
Llegeixo, estudio alemany, quedo amb amics per cuinar junts o per anar a menjar fora, vaig al cinema o surto de festa. Al principi també solia anar a córrer un parell de vegades a la setmana. La veritat és que no tenc temps per avorrir-me, sempre trobo alguna cosa per fer. Fins i tot aquest hivern vaig anar a una sauna amb uns amics. Com que fa tant de fred la gent acostuma a anar a les saunes o a les piscines i passar-hi la tarda. Em va sorprendre la gran quantitat de gent que hi havia!
Hi ha altres costums que li hagin cridat l'atenció?
Una de les coses que més em van sorprendre en un primer moment és haver-me de treure les sabates per entrar a les cases. En general, el terra és de parquet i no de rajola, que és més fàcil de netejar, i per tant acostumen a treure's les sabates en entrar per evitar que entri la porqueria del carrer. Realment està ben pensat, és una manera de que no s'embruti tant el pis. A mi m'agrada treure'm les sabates quan arribo a casa i si vaig a casa d'algú també m'agradaria fer-ho, però a Espanya no es sol fer i si es fa es veu com estrany i tot. D'una altra banda, encara no m'he acabat d'acostumar a saludar algú que em presenten donant-li la mà.
La gent no es dóna dos petons?
Normalment no. Et pots trobar també qui et dona una mitja abraçada. Jo habitualment dono només la mà, tot i que a vegades em presenten un espanyol que, davant el meu gest em diu: "Donem-nos dues besades com sempre hem fet!". També he conegut suïssos i aquests no donen ni una besada ni dues, sinó tres! Això sí que em va deixar sorpresa.
Els alemanys són tan freds com diuen?
Si hagués de triar un adjectiu per descriure'ls seria correctes. Tenen present en tot moment el que està bé i el que està malament i sempre actuen d'acord amb aquest principi. Són més racionals que passionals i no es deixen emportar per les emocions i sentiments. Això fa que a vegades siguin poc espontanis i que tendeixin a planejar i a saber el que faran en tot moment. També són decidits perquè fan allò que pensen, però això provoca que siguin inflexibles i per tant, proposar-los fer alguna cosa sense antelació i esperar que modifiquin els seus plans no és molt factible. D'una altra banda, són molt educats, respectuosos i estrictes complidors de les normes. Són també discrets i no els hi agrada cridar l'atenció. Acostumats a mantenir un to de veu baix s'incomoden quan algú parla més alt del que es considera normal. Ara, el que més em xoca és la seva sinceritat. Si creuen que ets guapa t'ho diuen, però si creuen que t'has engreixat també t'ho diuen!
Li ha costat habituar-se al clima?
No tant com pensava. Més que al fred, m'ha costat adaptar-me a veure poc el sol. Fins i tot puc dir que vaig passar més fred el darrer any que vaig estar a Barcelona que no aquí. El fred d'interior és molt diferent al fred de la costa. És sec i si portes una bona jaqueta no tens aquella sensació de fred dins el cos que provoca la humitat i que t'entra als ossos. Això sí, com que és difícil poder-te abrigar les cames, els peus i les mans tant com t'abrigues el cos, arriba un moment que el fred congela aquestes extremitats fins el punt que no les notes.
Ara les temperatures deuen haver pujat..
Sí! Hem arribat als 30 graus i ara trobo a faltar més que mai el mar. Vivint a Barcelona encara tenia la tranquil·litat de saber que hi havia la platja al costat, tot i que no fos res comparable amb les de Menorca. Aquí és diferent i he tingut sensació d'atabalament un parell de dies de xafogor. Hagués donat el que fos per anar a fer una sota a alguna de les nostres caletes! No obstant això, és genial sortir al carrer ara que comença a fer bon temps, si fas una volta al costat del canal veus tota la vorera plena de gent prenent el sol. Berlín és una ciutat molt gran i, per tant, cada barri és com un petit poble. I així em sent al barri on visc, com a un dels pobles de Menorca, tan a prop l'un de l'altre però cada un amb les seves peculiaritats i diferències. A més a més, cada barri representa un món totalment diferent. Personalment, a jo no em fa falta sortir de Neuköln, aquí ho tenc tot i amb la bicicleta em basta per moure'm. Aquí em trobo gent que conec pel carrer o vaig a veure amics que fan feina a altres negocis. Estic encantada amb aquest tipus de vida, em recorda a casa, a Maó.
Quines altres coses li agraden de Berlín?
M'agrada la seva essència. Berlín és una ciutat viva i en moviment, però no estressant. Cada cosa és al seu lloc i saps bé on trobar allò que vols. També hi ha una oferta grandíssima en tots els àmbits i poques coses hi haurà que no puguis trobar aquí. Des d'una botiga on només venen productes fets amb poma a una altra de televisions i ràdios antigues, des d'una piscina a sobre del riu a un parc immens en mig de la ciutat, des de museus subterranis a una illa de museus en mig del riu, des d'un Open Air a sobre del canal congelat a discoteques que no són més que antigues fàbriques reciclades, des de grans zones comercials com l'avinguda Kufürstendamm a grans mercats de segona mà, des de restaurants de les més diverses especialitats culinàries al més típic Döner Kebab que els immigrants turcs van introduir a Alemanya. A Berlín pots trobar la galeria d'art a l'aire lliure més gran del món, la East Side Gallery, o la casa d'art Tacheles, un centre cultural alternatiu on pots anar a contemplar qualsevol tipus d'obra d'art de caire més alternatiu. És realment una gran ciutat i he arribat a parar aquí en el meu millor moment, m'està oferint allò que ara necessit.
Té qualque inconvenient?
Una de les coses que no m'agrada és que Berlín és, d'alguna manera, una ciutat de pas. En aquest sentit, la ciutat transmet una mena d'inestabilitat. Hi ha una tendència general, almenys entre la gent que he anat coneixent, que demostra sobretot una atracció molt gran cap a Berlín i cap al que aporta aquesta ciutat que no és més que oportunitat per ser allò que un vol ser. Però per una altra banda també hi ha com un temor o una inseguretat de no saber si continuar un any més aquí o no. Va ser precisament una al·lota italiana que vaig conèixer el passat cap de setmana la que em va comentar que feia tres anys que vivia a Berlín, però que cada sis mesos es plantejava si marxar o no. Amb tot això vull dir que, a no ser que vénguis a Berlín amb un objectiu clar com una feina, sembla que la gent ve a la ciutat per viure, gaudir, oblidar problemes passats, emprendre nous projectes, obrir negocis, conèixer-se millor o viure noves experiències. En definitiva, és una ciutat de pas on tot aquell a qui coneguis algun dia partirà una vegada acabada la seva missió i et quedaràs amb el record d'aquells temps a aquella ciutat on tot era possible.
Vostè també té previst marxar?
De moment seguiré un any més a Berlín. El proper curs faré un màster a distància per la UNED, el que em permetrà continuar estudiant l'alemany per poder examinar-me del nivell C1 que és el que vull aconseguir. Fa temps que vaig decidir que volia ser professora d'anglès en un futur i encara segueixo amb la mateixa idea. Vaig estudiar Filologia Anglesa i ara em falta fer el màster d'Educació que em prepararà i em permetrà ser professora. M'havia plantejat de fer-lo a Berlín, però després de contactar amb personal de dues universitats per informar-me em van dir que desgraciadament no el podria fer ja que els requisits i el sistema són diferents que a Espanya.
La seva intenció és tornar a l'Illa?
Sí. Menorca és casa meva i me sento d'allà, tot i que ara sigui a Berlín. Quan arribi el moment de tornar, tornaré. Ara es fa difícil dir quan serà, perquè no sé el que acabaré fent, però tinc molt clar que vull acabar allà i que si qualque dia tinc fills vull que siguin menorquins. Des que vaig marxar només he visitat Menorca una vegada, una setmana a finals de desembre per veure la família i passar el cap d'any amb els amics. Amb aquesta excusa vaig proposar a la meva família que vinguessin a veure'm i a principis de març vaig tenir aquí els meus pares, la meva germana, el meu cunyat i la meva neboda. Ara, de cara a l'estiu, imagino que tornaré un altre cop de visita a l'Illa.
Què és el que més enyora?
Si m'haguessin preguntat això estant a Barcelona hagués dit la tranquil·litat, però atès que aquí estic molt tranquil·la el que em fa falta de Menorca és la mar, les roques i l'aire fresc, el fet de tenir aquest paisatge a deu minuts de casa. Tot i així, el que potser trobo més a faltar és un bon panet de sobrassada i un bon tros de formatge. Aquí els embotits deixen molt que desitjar!
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info