Autofitxa
Sóc Benoit Dumont, tenc 33 anys i sóc de Brussel·les. Estic casat amb Daniela Miranda, amb qui tenc dos fills, Benjamín de 13 anys i Gabriel de 3. Tenc la carrera de Turisme i Màrqueting, i sóc monitor de snowboard, surf, vela i kayak, i xer cinc idiomes, entre ells el menorquí. Després de viatjar a més de 45 països vaig arribar a Menorca fa sis anys, on he treballat a un hotel com a monitor de kayak. Ara tenc un establiment de lloguer de taules de surf i de kayaks, i junt amb la meva dona i un soci hem obert un local al Pla de Sant
Com arriba a Menorca?
Un dia, a Brussel·les em vaig trobar en Mateu, un amic, i me va comentar que feia feina a un hotel de Menorca. En aquell moment jo feia feina a Canadà, però només a l'hivern. Em va fer una oferta per treballar amb ell, i vaig pensar que era una bona manera d'aprendre castellà.
Com va anar l'experiència?
Vaig aprendre castellà i l'Illa em va agradar molt, més que res per la tranquil·litat, l'ambient, la naturalesa que és preciosa. M'agrada molt tot el que és la mar, la muntanya, el surf, la vela. I Menorca és un paradís.
I quan s'estableix aquí?
Després d'aquell estiu vaig tornar a Brussel·les, però a l'estiu següent vaig tornar deu dies de vacances. I va ser quan vaig decidir quedar. Vaig treballar quatre anys al mateix hotel i després vaig muntar una empresa de surf i de kayak a Son Xoriguer. Ara, després de sis anys, hem tingut l'oportunitat de llogar S'Hort de Cas Duc al Pla de Sant Joan, on hem obert un bar de copes, diferent, tranquil, amb música chill out.
I com és la seva vida aquí?
Estic molt a gust, m'agrada molt. Tenim dos fills, mig belgues i mig xilens, però realment són més menorquins. El major és ben ciutadellenc, i al petit, que ha nascut aquí, li encanta Sant Joan. Rallen menorquí, castellà, francès. La meva idea és quedar aquí, ens agrada molt, Ciutadella és molt polida.
Què ha estat el més difícil en el procés d'adaptació?
Al temps d'aquí és fàcil aclimatar-s'hi. El més complicat, al principi, va ser conèixer la llengua, però a poc a poc, després de dos o tres anys em vaig llençar. El més difícil va ser no tant el menorquí, sinó l'accent ciutadellenc, que era molt tancat i me costava un poc. A part d'açò, el normal. Com a qualsevol illa, al principi, la gent et mira per veure si ets bona gent, però una vegada et coneixen ja està. Tenc molt bons amics aquí. Me sent molt a gust amb la gent. Imagin que agrada que els de fora s'integrin culturalment. Jo he estat a molts llocs, i sempre he cregut que la meva obligació és adaptar-me al lloc, no que la gent s'adapti a jo. També és cert que tenc facilitat per aprendre llengües, però aquí es xerra menorquí i m'he d'integrar. I una vegada fas l'esforç, la gent t'ho agraeix molt.
Obté una recompensa...
Sí, a tots els nivells, tot és més fàcil que si et quedes en un petit cercle d'amics. Ho he vist a tots els països on he anat, si t'esforces t'ho agraeixen. I Ciutadella és un poble petit, aquí es sap tot, si ets mala persona ho saben, i si ets bona, també.
Què li ha impactat més de l'Illa?
La seguretat i la tranquil·litat. Per jo és molt important. Quan el meu fill arriba tard a casa sé que no li ha passat res, estic tranquil. És un sentiment que no havia trobat a cap altre país, i he viatjat moltíssim.