autofitxa
El meu nom és Àlex Llopis Milà, vaig néixer a Maó el 1990. Fins ESO vaig estudiar a l'Illa, concretament a la Salle de Maó i després vaig cursar el Batxillerat a Barcelona, ciutat en la que la meva família s'hi va traslladar. En l'actualitat estudio primer any de direcció de fotografia al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya. Les meves aficions són el cinema, la fotografia i la música de tot tipus, com rock, jazz, heavy i clàssica. Demà s'inaugura a l'Ateneu de Maó una exposició meva de fotografies, que he intitulat "Denominació d'origen. Menorca". Estarà oberta al públic els matins, de 10 a 13.30 hores, fins el 31 d'agost.
Aquesta és la primera exposició de la seva obra fotogràfica. Què és "Denominació d'origen. Menorca"?
Es tracta d'una exposició formada per 10 fotografies de gran format, acompanyada cada una per altres tres més petites, en les que he volgut reflectir la identitat menorquina. Per altra banda, l'exposició també inclou una selecció de 12 fotografies fetes en els darrers dos anys a Barcelona durant el meu aprenentatge.
Com va sorgir la idea de plasmar sobre el paper fotogràfic la identitat menorquina?
Jo tenia clar que volia fer uns retrats de joves menorquins residents a Barcelona i fotografiar la seva expressió a partir d'anomenar una paraula menorquina. Però me vaig adonar que emprar aquest criteri lingüístic era un poc complicat i vaig decantar-me per utilitzar la formatjada.
La formatjada?
Sí, vaig pensar que era el producte de la gastronomia menorquina ideal per provocar la reacció dels fotografiats.
Expliqui com va fer aquest treball?
Vaig demanar la col·laboració de joves de la meva edat i, finalment, hi van participar nou dones i un home. A cada un d'ells, amb els ulls tancats i sense que ho sabessin, els vaig donar una formatjada i havien de descobrir amb el tacte, l'olor i el gust de què es tractava. Mentrestant, jo anava fotografiant tot el procés i el resultat és aquesta exposició.
Per aquest motiu cada fotografia està acompanyada per altres tres de menors dimensions?
Sí, les fotografies més grans, de 90 per 60 centímetres, reflecteixen el moment en que cada jove descobreix que l'objecte desconegut que jo els vaig donar és una formatjada. Les altres fotografies més petites corresponen a quan fan les comprovacions per saber de què es tracta.
Com va executar la sessió fotogràfica?
Cada un dels models estaven col·locats com si anessin a combregar, a punt de rebre un aliment sagrat, com és la formatjada en la gastronomia tradicional menorquina.
Està satisfet del resultat d'aquesta experiència?
Sí, és la primera vegada que he fet fotografies amb models i estic content del resultat. Tot és millorable, jo només som un estudiant, un amateur i no un artista.
Quins són els criteris que aplica en la fotografia?
M'agraden els contrallums, jugar amb el llum i les ombres. Una de les meves obsessions és la composició. A més, quan comences a estudiar i fer fotografia veus el món diferent.