"Pescar llagosta ja no és el mateix que abans, n'hi ha molta menys", explica Siscu Canals, el patró de la "Curniola", una de les embarcacions del port de Ciutadella que es dediquen a la pesca d'aquest apreciat crustaci. I no li falta raó. Des que ha començat la temporada de pesca de la llagosta, des de principis d'abril fins al 30 de juny, s'havien capturat 2.469 quilos, uns mil menys que el que venia sent habitual els darrers deu anys, tret de 2010, quan a aquestes alçades s'havien tret de la mar 2.789 quilos. La resta d'anys la xifra habitual oscil·lava entre els 3.255 quilos de 2011 i els 3.891 de 2005.
L'ofici de pescador és sacrificat. Són moltes hores a la mar, matinant cada dia esperant obtenir una bona recompensa en forma de moltes captures. Un fet cada cop menys habitual veient les xifres actuals. Ho saben bé els germans Joan i Siscu Canals, que cada dia surten a pescar amb l'incògnita de saber si serà o no un dia profitós.
Una jornada de feina
Amollen caps quan encara és de nit i pel port s'escolta, de fons, la música dels locals nocturns i el xarbet de la gent. No són ni les 4.30 hores quan la "Curniola" i els seus tripulants surten del pantalà, enlluernats per la suau il·luminació de les faroles que hi ha a banda i banda del port i pel feix de llum amb què sa Farola senyala l'horitzó.
Avui toca navegar poca estona fins trobar les xarxes que els germans Canals van calar el dia anterior. Es troben entre quatre i cinc milles, a l'oest, entre la bocana del port i Punta Nati. En només mitja hora hi arribem. Els Canals troben el capcer ràpidament tot i l'absència, encara, de llum diürna. El pugen a bord i comencen a estirar la xarxa que duia 24 hores al fons del canal. Són 600 metres de malla entrellaçada que s'ha de recollir per descobrir quantes llagostes s'hi han enganxat, allà a baixa, a uns 60 metres de fondària. Aquí és quan esdevé fonamental haver sabut calcular el vent dominant i les corrents. "Per anar bé la xarxa ha de quedar en la direcció del vent", explica en Siscu. Però clar, els vents són molt canviants, a vegades no s'encerta prou bé.
L'escassetat de llagosta es comprova prest. Els ulls d'en Joan i d'en Siscu estan fixats a proa, mirant si guaita cap llagosta mentre pugen la xarxa. Però res, cap. Açò sí, roques, moltes, de corall, que s'enganxen com una mala cosa i que només es poden desenredar a bastonades. I magranes, i claus. I, a més pedreny, més mala fortuna. Finalment, en Siscu diu: "Araaa! Bon dia! La primera!" En Joan desenreda la llagosta de la trampa on ha caigut mentre l'animal intenta alliberar-se amb el seu característic cop de cua. Però és inútil. De la xarxa al gel, perquè segueixi viva, imprescindible per poder-la vendre.
Al final, dels primers 600 metres de xarxa se n'obtenen dues llagostes. Però encara hi queden quatre aparells més. Els germans Canals calen cada dia 3.000 metres d'ormeig, tot i que en podrien emprar 4.000, ja que la normativa en permet 2.000 per tripulant.
Abans que la barca enfili cap al següent capcer, els dos pescadors tornen a calar l'ormeig. Llavors retiren de la coberta uns quants quilos de pedreny que la xarxa ha tret de la mar i enfonyen les llagostes perquè es conservin de la millor manera possible. I torna a començar el procés. Capcer localitzat i començar a treure la malla. I així cinc vegades cada dia.
La incertesa
Aquest ofici pot ser molt agraït o molt decebedor. Mai no se sap quins regals oferirà la mar. No n'hi ha prou encertant el millor lloc per plantar-hi les xarxes. També s'ha de tenir sort, que les llagostes surtin senceres i vives, i també que tenguin una mida d'almenys nou centímetres de cap, la mida mínima. I aquí poc hi tenen a veure les 33 i les 40 temporades de llagosta i d'experiència que en Siscu i en Joan acumulen. Perquè van començar de ben joves, amb 16 i 13 anys. Açò els dóna un gran bagatge, i saben la diferència entre pescar amb nanses (en Joan hi va fer feina des del principi amb en Jaume Cerdà "Nius") amb la barca "Mari Toni". En Siscu no, ell sempre ha fet feina amb xarxes i també amb palangre.
Finalment, la jornada acaba amb dotze captures, nou quilos de llagosta. "No està malament", diuen els dos pescadors. "Podria haver anat pitjor", afegeixen. També han pescat qualque ratjada i un parell de rotges. A la mar hi han tornat tres crustacis més que no feien la mida, amb l'esperança de que, quan creixin, tornin a caure a la xarxa per poder-les dur a port.
De la incertesa de l'ofici en deriva el preu de la llagosta. Uns el consideren elevat, altres no, coneixedors de la feina que comporta. Han vist com fa tres anys ha passat de 60 a 50 euros per quilo. Un preu necessari per compensar la feina i les particularitats d'un ofici que es basa en el sacrifici i, sobretot, en tenir sort en la collita.