El GOB-Menorca seguirà gestionant el Centre de Recuperació de Fauna Silvestre, després que el Govern balear hagi resolt el concurs públic que s'havia iniciat per a l'adjudicació del servei a una clínica veterinària. Finalment, l'oferta presentada per la Clínica Veterinària Jaume Pons i Lídia Massip, la mateixa que sempre ha col·laborat amb el GOB, ha estat considerada la millor de les alternatives presentades.
Segons va explicar ahir el responsable del centre, Pep Cumplido, el gerent del Consorci de Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), Lluis Parpal, va ser dijous a Ciutadella per visitar les instal·lacions situades a les pedreres de s'Hostal de Lithica. Allà va poder comprovar la feina que hi ha fet el GOB des que es van posar en marxa les instal·lacions, l'any 1998.
Segons Cumplido, amb els 16.000 euros, IVA inclòs, amb què s'ha adjudicat el servei, no n'hi ha ni per començar, ja que cada any es destina al centre un pressupost d'entre 30.000 i 35.000 euros. Tot i així, el GOB va creure convenient presentar una oferta per mirar d'obtenir la concessió. Així, en el concurs va tenir molt de pes l'experiència acumulada per la clínica veterinària de Ciutadella, que al llarg de tots aquests anys acumula més de 3.500 animals atesos, a part d'unes 10.000 tortugues que han passat pel recinte. També ha estat fonamental el suport del GOB amb les instal·lacions amb que compten per atendre aquest servei. Entre tots aquests factors, explica Cumplido, "l'oferta era la millor".
Finançament
Pel Centre de Recuperació de Fauna Silvestre de Menorca hi passen anualment entre 250 i 300 animals diversos que requereixen atencions, a més d'un miler de tortugues, moltes d'elles ferides.
És per això que els 16.000 euros que rebrà el GOB es fan insuficients. "Continuem cercant finançament, ja sigui amb patrocinadors o amb la campanya d'apadrinament que hem posat en marxa", amb la qual, a data de 31 de juliol, s'havien obtingut 7.300 euros per als 146 metres quadrats del centre que ja tenen padrí. "Però encara hi queda molt espai, el centre té uns 600 metres quadrats, esperem que s'hi adhereixi més gent". Els interessats poden apadrinar un metre quadrat de les instal·lacions per 50 euros.
A banda d'aquestes fonts de finançament, en aquests moments són poques les alternatives que hi resten. Tampoc es poden tenir en compte les administracions. De totes les de Menorca, només l'Ajuntament de Maó dóna una subvenció a l'entitat. Els altres set ajuntaments i el Consell les han suprimit.
Una vegada obtinguda l'adjudicació del servei per un altre any, el GOB segueix tirant endavant un nou projecte a desenvolupar a les instal·lacions de les pedreres. "Ara les estem adequant per poder-hi fer visites, aprofitant la gent que passa per Lithica". I és que aquest espai destinat a la recuperació de la fauna, tot i estar ubicat dins les pedreres de s'Hostal, mai s'havia destinat a visites. "La idea és obrir-lo al públic, i ja que és un espai cedit per Lithica, que pugui servir per ampliar el recorregut per als visitants".
Varietat
Al Centre de Recuperació de Fauna Silvestre hi arriben molts animals, com ara una bona varietat d'espècies d'aus, tortugues, eriçons o calàpets.
Si parlem en termes de quantitat, les tortugues són les més nombroses. Se n'han arribat a ajuntar centenars, especialment de les de Florida (trachemys scripta elegans), però també n'arriben de menorquines (emys orbicularis) i alguna d'espolons africana (geochelone sulcata), que és el cas d'en Fausto, un exemplar mascle d'entre 30 i 40 anys que ja fa uns quants anys que és al centre, després que un cotxe li passés per damunt.
Però sens dubte, les aus són els hostes més rellevants ena aquest hospital. En aquests moments hi ha un esplugabous (bubulcus ibis) que és a la gàbia de vol esperant l'alta mèdica per ser alliberat; un soter (aquila pennata) al qual s'han hagut de posar dos ferros a l'ala però que, tot i així, sembla que no podrà ser alliberat perquè no aconseguiria caçar; un falcó pelegrí (falco peregrinus) que va ser tirotejat i que va patir diverses fractures; un altre soter que ja fa nou anys que és al centre perquè li manca una ala; i un mussol banyut (asio otus), un rapinyaire del qual n'hi ha molt pocs exemplars a Menorca, que té una ala amputada per una col·lisió amb un cotxe.
A les instal·lacions del GOB també hi ha milans, una espècie en perill d'extinció i que, per tant, la legislació marca que s'ha de mirar de salvar-li la vida com sigui. No hi falten tampoc les miloques, els xòrics i els mussols, dels quals, ara mateix n'hi ha tretze, que aquest proper dimecres seran alliberats al Toro.
Pep Cumplido considera que "Menorca necessita un centre de recuperació", ja que "pràcticament el 99 per cent dels animals que ens arriben ho fan ferits per l'acció de l'home, sigui per impactes amb aerogeneradors, amb el teixit elèctric, a la carretera, per trampes, per les mascotes, els gossos, que els mosseguen... Tenim l'obligació de tractar la fauna a la qual causem mal", afirma convençut de l'alt valor de les espècies animals. De fet, Cumplido assegura que moltes vegades no ens adonem del que tenim. "Al centre hi tenim un falcó pelegrí, que és l'animal més ràpid de la terra, pot arribar a volar a més de 400 quilòmetres per hora, en picat; però no li donem importància". I encara més. "Tenim miloques, que és el voltor més petit d'Europa però que és el més intel·ligent, sap emprar eines", assegura. "Ho duu genèticament, sap utilitzar pedres per rompre ous d'estruç. Les agafa i les llença fins que trenca la closca", afegeix aquest apassionat i entès sobre els animals, que podrà seguir treballant a les instal·lacions del GOB.