"Ei! som a St Climnt. Acaba d començr l jaleo. Hi ha una gentada. On ets? Pk no vens?" "Jo tb hi som. Davant l'iglesia. Acaba de sortir a sa plaça na Jessica. L'han aplaudid molt. L cavall dret tot es temps".
"Q tal? Estams de vacas en Menork. Hems coincidido con las fiestas de Sn Clemente. Tu las conoces? Hay mucho ambiente. Los caballos son preciosos. Música guay. Hemos asistido a la eucaristia y han puesto algo llamado agua-ros. Olía my bien. Lo conoces? Bsos. Ahí te mando una foto".
Els mòbils anaven saturats ahir. Ja fos al sol, a l'ombra, amb un refresc a la mà o sostenint un nin al coll, però amb el mòbil a la mà, tothom volia informar de la bellesa de les festes, les de Sant Climent i ho feien principalment via 'whatsapp', la moda del moment.
Sant Climent va viure ahir el dia gran de les seves festes populars amb una gernació que omplia carrers i places tot i la calor que queia amb força a l'Illa. El toc del tambor i el fabiol, en mans de Víctor Pons, anunciava que era hora de deixondir-se per viure la darrera jornada festiva. La gent esperava ansiosa al Pla de l'Església per veure entrar la comitiva a la parròquia. Però aquest moment no es va fer gens llarg ja que l'atenció es centrà en un camió cisterna qui, disposat a regar l'arena del jaleo, en va banyar més d'un que patia calor.
Passaven només cinc minuts de les onze quan el so del tambor i el fabiol feia acte de presència al Pla de l'Església seguit de la quarantena de caixers. L'equip de govern de l'Ajuntament de Maó i el president de l'Associació de Veïns van encapçalar la comitiva. La Missa, cooficiada pel caixer capellà, Josep Manguán, i el rector de la parròquia, Josep Sastre, va comptar amb una gran gernació de fidels.
A l'homilia, Manguán va oferir als feligresos congregats al temple una mica d'història del poble assaonada amb els missatges d'amor cap a la figura de Déu Pare. El caixer capellà va recordar que quan Jaume II va distribuir les parròquies a l'Illa l'any 1301 va anomenar una capella a Sant Climent, en concret, a Mussuptà, "un indret on expressar la fe i construir la col·lectivitat humana". També exaltà els noms dels cinc obrers o caixers qui l'any 1835 van demanar permís per trossejar la terra de l'església per fer trams i ser venuts. I d'aquí que nasqués el poble de Sant Climent. Curiosament, aquests cinc caixers donen noms als carrers centrals del nucli. Manguán va indicar a més que a través de l'eucaristia es fa possible la generositat i la gratuïtat cap a l'altre i demanà que la celebració sigui creadora de vida i d'amor envers els altres.
Un aroma fresc es va espargir pel temple, el de l'aigua-ros, mentre el fabioler entonava de nou notes carregades de serenor.
L'esperat segon jaleo de festes va començar a les dotze i mitja amb la música de la Banda des Migjorn Gran. Dues voltes i lliurament de canyes ompliren la plaça. De dues en dues, les gualdrapes dansaven sense parar al bell mig de l'explanada acompanyades dels aplaudiments de veïns i visitants i dels continus flaixos. Cap a les tres de la tarda, la comitiva assistí a la tradicional beguda de caixers per acomiadar la festa cavalleresca fins l'any que ve.
La jornada d'ahir va transcórrer sense incidències greus. La Creu Roja va atendre 13 persones tot i ser assistències de poca rellevància. Respecte dissabte, es van realitzar 21 actuacions lleus i dos trasllats, un d'ells per una contusió a una galta provocada per un toc de cavall i la segona, per consum d'estupefaents.