Zulema Bagur continua fent passes en l'experimentació. "No és una ruptura" -com bé diu-, sinó una constant evolutiva de la seva obra. A "Paisatge Interior" mostra la seqüència dels canvis produïts en el decurs del seu creixement personal com a pintora. Un camí madur on definitivament és la pinzellada gestual la que ha seduït un món propi que els espectadors assaborim amb el gust de qui crea sota el principi artístic emocional.
El traç d'aquesta menorquina segueix construint una pintura de sensacions. L'exposició, de la que es pot gaudir a la sala la Caixa de Maó fins el proper dia 31, exhibeix la varietat tècnica d'una Zulema Bagur que arrisca i es deixa endur per l'oli i les paraules. Una col·lecció de quadres dels últims tres anys de producció on no hi manquen l'expressió amb aquarel·la o el collage. "Les paraules s'anaren introduint al llenç al mateix temps que ho feren a la meva vida", explica. Una escultura instal·lació n'és testimoni directe. Pensaments sobre la mateixa pintura o vivències omplen els espais nuus. "L'escultura és la meva assignatura pendent, vull recuperar-la i en un futur treballar-hi de valent", senyala mentre observa la intervenció amb la que ha volgut recrear la germinació vegetal endinsada al paral·lelisme metafòric de les idees.
A l'espai del Carrer Nou l'univers de mars, veles i pals, espècies vegetals o pedreres s'accentua per l'explosió de color que caracteritza la seva obra. A la Caixa s'hi sumen els paisatges més frescs d'una Illa plena de detalls; els tríptics que li faciliten les panoràmiques; l'espontaneïtat més florida de l'aquarel·la o les atractives vistes aèries del camp de Menorca que es fonen amb la costa convidant a descobrir la infinitat de l'horitzó. Sobre aquestes darreres, comenta, "em tenen totalment enganxada, és una perspectiva que em fascina i que no puc deixar d'experimentar".
Zulema Bagur pinta amb passió, capacitat més que suficient per a saber resoldre des d'una posta de sol fins a les tonalitats captivadores de primera hora del matí. Subratlla el joc de textures. No té por a sobreposar-les. Aconsegueix l'equilibri amb el que dóna ritme als seus quadres. Un seguit d'obres amb moviment. Paratges en els quals perdre's, cercar la calma i respirar la més pura essència menorquina.