"Miquel Petrus Marqués, el Padre Petrus, va ser un personatge llegendari però, per fortuna, no va ser una llegenda sinó una gloriosa realitat". Amb aquestes paraules exaltava el regidor de Serveis Generals, Salvador Botella, la figura d'aquest capellà al què avui vespre a les 20.30 hores al Teatre Principal serà anomenat Fill Il·lustre de la ciutat de Maó. Però ahir va tenir lloc el primer dels dos actes de reconeixement a aquest "sacerdot de llegenda".
I és que la sala de la Reina del Teatre Principal acollí la presentació d'un volum dedicat al Miquel Petrus i escrit amb gran estima per Juan José Quetglas Deonato. "Un cura de leyenda. Cuadernos recuperados" és, en paraules de l'autor, "una mena d'aproximació a una persona extraordinària, un fora de sèrie, de la qual he intentat presentar el seu pensament, les seves idees i els seus compromisos" i afegia que "va saber interpretar la necessitat dels joves en un moment on les carències eren moltes i de tota mena".
Durant l'acte de presentació del llibre, que va comptar amb un nombrós públic, Quetglas va exaltà la figura de Miquel Petrus indicant que "era donar-se i donar, res era seu, ho compartia tot perquè allò que tenia era tan sols un regal temporal, cedit en usufructe, no heretat". Asseverà que "El Padre Petrus no era un capellà de missa i olla, era un home dotat d'intel·ligència que anava més enllà d'allò normal".
"Sabia ser dur i comprensiu", anunciava Quetglas, mentre es trobava "a cavall entre la realitat revestida d'una missió evangèlica i una permanent presència enmig del dia a dia d'un món canviant i exigent".
L'autor, amb la veu entre-trencada va concloure que "el 'pater' va ser un home senzill, humà però dotat d'una qualitats excepcionals, un home providencial que va aparèixer en un moment difícil, va ser un personatge entranyable, un capellà que va ensenyar a riure, a lluitar per un món més just i solidari, a ser persones autèntiques perquè ell ho era, ell era una bona persona". Però Quetglas no va voler tancar l'acte sense agrair a Paco Franco, actual president de l'Alcázar la seva missió, ja que "ha sabut entendre el missatge de Miquel Petrus, aquell que clama que la joventut practiqui esport perquè aquest és escola de vida, fomenta l'amistat, el respecte i l'esforç col·lectiu".
El document consta de tres parts. En la primera Quetglas narra les seves vivències durant els anys 1936-1939. La segona part s'omple de les conversacions entre l'autor i el protagonista del llibre i la tercera, la dedica a una "fulla de serveis" recollint "tot quant va fer, que va ser molt i bé". Per a Quetglas, "no es va limitar a fundar l'Alcázar sinó que es va prodigar en tot allò que envoltava la vida social i cultural de la ciutat".
El llibre acaba amb un apartat de testimoni i vivències aportats per personatges molt lligats a la figura del 'padre Petrus' con "Carmen Quintero, Pedro Gomila, Pedro Morro, Acisclo Domínguez, Mercedes Cano o Nito Mercadal".