Després de quasi 40 anys d'exercir com a metge i especialista en la sanitat pública, Pau Lluch Mesquida (Ciutadella, 1947) es retira de forma involuntària.
El passat dia 5 va complir els 65 anys, l'edat en la qual els facultatius estan obligats a jubilar-se, segons un recent decret del Govern balear. "No me jubil, me jubilen", assegura l'especialista en Obstetrícia i Ginecologia, especialista en Reumatologia i en Medicina Familiar Comunitària, metge conegut i estimat, a qui la política i els anys com a batle de Ciutadella (1999-2003) el van fer protagonista de l'escena pública. Al president que és de la Comarcal del Col·legi de Metges de Menorca i vice-president segon del Col·legi Oficial de Metges de Balears, la jubilació li ha arribat de forma sobtada.
No s'ho esperava?
La Conselleria de Salut del Govern balear va aprovar una resolució, publicada el passat 30 de juny en el BOIB, que determina la reducció de l'edat de jubilació forçosa dels metges dels 70 als 65 anys. De fet, el mes de maig vaig sol·licitar la pròrroga de la meva activitat laboral perquè me trob bé, en la millor edat professional per continuar exercint de metge en la sanitat pública, perquè tenc il·lusió i motivació i m'avala l'experiència. En aquests moments, la meva activitat com a metge era complerta i volia continuar. En demanar la pròrroga, vaig aportar el corresponent certificat de salut laboral que acredita la capacitat per seguir exercint la professió.
Es jubila com a metge de la sanitat pública, però no es dóna per vençut...
Continuaré desenvolupant la meva feina a la Policlínica Verge de Gràcia de Maó, a la Clínica Menorca i a la meva consulta particular al carrer de Sa Carnisseria. Me jubilen de l'activitat en la medicina pública, que he desenvolupat des dels 25 anys i al llarg de quasi 40 anys.
El dol aquesta jubilació forçada?
Som una persona molt positiva davant la vida, i som conscient de que tot és transitori, de que tot té tarja de caducitat. El que més me dol són les formes que han utilitzat per comunicar-me que me jubilava per part dels responsables de l'IB-Salut, que crec que no han estat a l'alçada de la seva responsabilitat. També em dol no haver tingut temps d'acomiadar-me de la gent amb la qual he treballat i dels meus pacients.
Fa un temps era habitual veure metges d'edat exercint la professió amb totes les seves facultats; l'experiència i veterania dels quals eren valorades pels pacients, troba un error aquesta nova mesura que ajorna l'edat de jubilació dels 70 als 65 anys?
Crec en les paraules de José Saramago quan deia "tengo la edad que quiero tener y siento". Em sorprèn que aquesta mesura s'apliqui als metges quan ningú jubila als 65 anys, per exemple, ni als polítics, ni als jutges ni als advocats. En canvi, als metges sí, sense donar l'oportunitat de que un facultatiu, que es troba en el moment de major experiència professional i en plenes facultats, pugui continuar voluntàriament treballant a la sanitat pública.
Durant els darrers 40 anys d'exercici de la professió ha estat testimoni del salt qualitatiu de la sanitat pública i les prestacions, com veu la situació actual amb les retallades?
Com va dir el professor Vilardell al Saló d'Actes del Col·legi Oficial de Metges, un dels majors experts en matèria sanitària, la sanitat s'aguanta gràcies a que els metges i el personal sanitari donen el 120 per cent de la seva vocació i feina. Si no fos per ells, no funcionaria res.
Quin futur augura a la sanitat pública? Acabarem amb una sanitat privada?
El futur s'ha de mirar a partir del present que tenim. Molts metges i infermers joves, que acaben els estudis amb excel·lent formació i preparació, han d'emigrar a altres indrets per treballar perquè a l'estranger troben els honoraris d'acord amb la seva professió i responsabilitat. La meva filla petita, per exemple, que estudia cinquè curs de Medicina, s'està preparant per treballar a l'estranger perquè aquí, en aquests moments, no es dóna seguretat ni es valora la responsabilitat que han d'assumir els professionals.
Vostè que tracta a diari amb els seus pacients, percep preocupació en els ciutadans sobre la situació de la sanitat pública?
Hi ha indignació. L'Estat de dret té tres pilars fonamentals: la sanitat, l'educació i la justícia. Haurien de ser intocables. Si aquests fallen, falla l'Estat de benestar.
Què opina de que els immigrants sense papers no tenguin accés a la tarja sanitària si no és pagant? Vostè seria un dels metges objectors?
És clar! De fet estic totalment d'acord amb els metges objectors i don suport als facultatius i personal sanitari que atendran els immigrants. Me pos en la pell dels nouvinguts; si jo fos emigrant també m'agradaria tenir accés a la sanitat.
Com afrontarà, idò, aquesta nova etapa de jubilació?
Estic estudiant la possibilitat de recórrer la meva jubilació obligada. Si legalment fos possible, m'agradaria reincorporar-me com a metge de l'Hospital Mateu Orfila. Si no és possible, tindré temps per dedicar-me a les coses que he deixat aturades al llarg de la vida per la meva feina, com també continuaré amb la meva consulta privada.
Dels anys al Centre de Salut Canal Salat, a l'antic Hospital Verge del Toro i darrerament al Mateu Orfila, amb què es queda?
Tenc un record imborrable dels metges, especialistes i personal sanitari amb qui he treballat. Estic profundament agraït de les telefonades de companys i companyes que estic rebent aquests dies, que m'han fet sentir feliç. Ja que no he pogut acomiadar-me com jo hagués volgut, vull aprofitar des d'aquí per expressar-los el meu agraïment i donar-los les gràcies per tot el que m'han ensenyat. Han estat anys en què he gaudit moltíssim en la meva professió. Com també a les infermeres i auxiliars d'infermeria, que són el pilar fonamental per a un metge. Vull fer una menció especial al personal de l'Hospital Mateu Orfila i vull tenir un record emotiu per a la doctora Catalina Bal, amb qui em creuava cada dijous. Faig extensiu l'agraïment a tots els meus pacients, dels que tant he après i que tant m'he estimat, i disculpar-me amb els que no hagin trobat en mi l'encert que esperaven com a metge.