La Plaça Constitució s'emboirà, s'ensordí i esclatà de festa. Quatre retencions amb 300 trons cadascuna i una darrera amb 400 masclets amb la traca final feren tremolar de valent el sòl, els edificis i sens dubte, els sentiments de maonesos i visitants. Alguns ho assaboriren d'esquena, altres amb les orelles tapades i uns altres pipellejant, cada cop més ràpid, a mida que els decibels augmentaven. I és que la Pirotècnia Lluch de València va fer vibrar la plaça amb una sonoritat que fregà els 115-120 decibels, segons els responsable de l'empresa.
El moment, definit d'adrenalínic per alguns, va provocar una immediata exaltació de la ciutat amb el cant de "Es Mahón" que fou corejat per tots els ciutadans congregats, inclòs l'equip de govern. I que, alhora s'entremesclà amb el repic de campanes de l'església de Santa Maria.
Abans d'aquest moment, els maonesos ja havien sentit sacsejar emocions amb un toc de tambor i fabiol, a càrrec de Víctor Pons, qui aconseguí silenciar la plaça per deixar anar la melodia més identitària de la festa. Amb puntualitat extrema, a les quatre de la tarda, arribava el fabioler davant l'Ajuntament per demanar permís per iniciar el replec.
La gentada que ja estava congregada a la Plaça Constitució esperava ansiosa la música de la banda de cornetes i tambors i el ball dels gegants. Però el moment no arribava. I què millor manera que passar l'estona cantant i entretenint l'equip de govern que esperava a les escales de la Casa Consistorial. "Música, música", demanaven i continuaven amb "Es Mahón". Tampoc no hi faltaren les bellugadisses pilotes de plàstic que anaven i venien enlairades.
Al balcó de l'Ajuntament, un parell de representants japonesos d'agències de viatges majoristes immortalitzaven un i altre instant. El públic, qui els divisà, els saludava amb una bona resposta per part dels turistes nipons.
I la música arribà. Fou cinc minuts abans de les quatre i mitja quan la banda Cap de Fibló obria la cercavila de gegants i capgrossos. En Toni es Saig i na Tònia de la Sala, en Yurca, en Xec, en Pere i na Gràcia i en Tomeu i na Guida, entre altres, van dansar davant la gent a més de presentar orgullosos dos companys que aquests dies els acompanyen. Eren la Cent i en Teies, els dos colossos procedents de Centelles i que foren fortament aplaudits en entrar a la Plaça. El grup va oferir un passa-carrers pel poble que es perllongà fins ben entrada la tarda.
Mentre tot això ocorria l'escala de l'Ajuntament captà de nou l'atenció de la gent. I és que arribà el president del Govern, José Ramón Bauzá, disposat a viure de ben aprop la celebració de les festes de la Mare de Déu de Gràcia.
A les quatre i mitja, la caixera batllessa ondejà la bandera per, acte seguit lliurar-la a la caixera fadrina Iris Ortiz. Mitja hora després, la qualcada al complet, uns 122 caixers i cavallers, desfilà per davant l'Ajuntament per tal d'arreplegar la màxima autoritat de la festa. Reynés, nerviosa i emocionada, pujà al cavall, en Tonino, un company de gesta que l'acompanyaria durant una llarga jornada festiva. La propera aturada fou a la rectoria de Santa Maria al carrer Isabel II on s'incorporà a la qualcada el caixer capellà, Joan Miquel Sastre.