Autofitxa
Em dic Isabel, tenc 45 anys tot i que d'aquí un parell de mesos ja faig els 46. Sóc maonesa però quan em vaig casar vaig anar a viure a Alaior, on hi vaig fer 16 anys i ara en fa deu que visc a sa Roca. Sóc mestressa de casa i m'agraden molt les pel·lícules, la novel·la històrica, anar a caminar i la jardineria. He de dir que sóc una persona molt de casa. Estic casada amb en José amb qui tenc un fill, n'Agustí. Enguany m'han fet presidenta de la Comunitat de Propietaris de sa Roca.
Quan neix en vostè la relació amb el disseminat agrícola de sa Roca?
Ve d'antic. Els meus sogres hi tenien un xalet on hi anaven a fer temporades. Fa prop de 30 anys que conec la zona.
Però va arribar un moment que s'hi va desplaçar a viure, veritat?
Sí, fou per raons familiars que vam anar a viure al xalet dels meus sogres.
La Comunitat de Propietaris fa temps que existeix al nucli?
Va néixer entorn a l'any 2000. L'objectiu d'aquesta associació era cercar una sola veu que traslladés el sentir del conjunt dels propietaris davant l'administració. El meu sogre va ser un dels fundadors d'aquesta comunitat perquè la van crear entre tots aquells qui en aquell moment residien en el nucli.
Des de quan ostenta el càrrec de presidenta?
Des del mes de gener d'enguany quan es va celebrar l'assemblea. L'actual president deixava el càrrec i em van demanar si ho volia ser, que tampoc no era una feina gaire complicada, i vaig acceptar el repte.
Quanta gent resideix al nucli de sa Roca?
Hi ha una vintena d'associats. Hi ha uns 27 habitatges enumerats i una vintena de propietaris. Tots anem molt ben avinguts, hi ha establerta una relació de veïnatge molt sana.
Com definiria sa Roca?
Sa Roca és una urbanització que no va avançar. És una zona de fàcil accés perquè tota està asfaltada però que al mateix temps està rodejada de marina. Tenim veïns però no estan al costat paret per paret. Per viure en una zona com Sa Roca t'ha d'agradar la tranquil·litat, la quietud i sobre tot el camp. No et poden molestar els dragonets, per exemple. A casa tenim un gat i per a mi és preciós quan el veig compartir plat de menjar amb un eriçó. És naturalesa pura. La bellesa de la naturalesa que t'ofereix la zona no la trobaràs si vius dins el poble. Ara, això sí, has d'agafar el cotxe per qualsevol cosa que necessitis. A més tenim el Camí de sa Cucanya que és preciós. Allà hi ha l'alzina més famosa de Menorca.
Aquesta característica d'estar rodejats de bosc és també un perill pel tema d'incendis. D'aquí que es posés en marxa el pla d'autoprotecció.
Sí, i els propietaris ja estem fent actuacions per protegir casa nostra d'un possible incendi, com posar punts d'aigua, adaptar les xemeneies perquè no hi entrin les guspires o netejar el perímetre. Amb els incendis hi penses i saps que has d'anar amb precaució però si haguéssim de viure amb por ja no hi seríem.