Josep Maria Rigo, de la Universitat de les Illes Balears, és un dels dos professors, juntament amb Carles Riba de la Universitat Politècnica de Catalunya, que duran a terme a partir d'avui a la seu de l'IME de Maó el curs "Els reptes energètics del segle XXI" de la UIMIR i que ha estat coordinat per Damià Gomis, també de la universitat balear.
Rigo és professor associat de la UIB i pertany al grup de recerca de Construcció i Eficiència des d'on es desenvolupa des d'un concentrador solar a temes de certificació energètica.
Josep M. Rigo troba el curs molt oportú perquè els problemes energètics assegura que són "com un monstre silenciós que va avançant i estem arribant al punt de terribles conseqüències per l'economia i en aquest tema les illes són territoris especialment vulnerables tant per la crisi energètica com pel canvi climàtic".
De quin "monstre silenciós" està parlant?
Tenim una absoluta dependència dels productes petrolífers que alimenten quasi el cent per cent del consum energètic del sector del transport que és sobre el qual es basa l'economia i especialment el sector turístic. El petroli ja està donant símptomes d'esgotament. Per altra banda el consum de petroli ens provoca un canvi climàtic de conseqüències molt greu que ja s'estan determinant, com les que veiem a la meteorologia, i hem de plantejar, perquè ja no és una opció sinó una obligació, un futur d'energia renovable on el consum energètic sigui molt petit respecte al que tenim ara i donar un paper fonamental a les energies renovables.
Com s'ha de donar la baixada de consum energètic?
Ara estem utilitzant molta energia de manera poc eficient. Les cases i el sector de transport és molt ineficient. Hem d'implantar per una banda canvi d'hàbits, no pot ser que tots anem amb vehicle privat, no pot ser que a l'hivern tinguem cases que són coladors de calor... i introduir mesures d'alta eficiència energètica. Les cases han d'estar més ben aïllades, hem de tenir sistemes de climatització molt eficients, el transport s'ha de replantejar, hi haurà d'haver un transport públic molt més eficient. Primer s'han d'implantar mesures d'eficiència energètica en tots els sectors de la societat i llavors l'energia minvada que haguem de consumir ha de ser únicament d'energies renovables.
I en quin punt ens trobam actualment per avançar en matèria d'energies renovables?
La Unió Europea ha plantejat uns objectius moderats de cara al 2020 per tenir un 20 per cent d'energia final que sigui d'origen renovable. A Menorca estem al voltant d'un 1,5 per cent, molt lluny del 20 per cent. Les Illes Balears, en general estan molt lluny de l'objectiu i en una situació molt vulnerable en aquest sentit.
L'autoabastiment per Menorca és realment assumible?
Sí, hi tant. Hi ha nombroses illes com Menorca en les que ja és així, com El Hierro, per exemple. S'ha de potenciar l'energia solar i l'energia eòlica en tots els seus potencials, és a dir tant per fer electricitat com per fer calor, i també la biomassa, perquè no. Menorca té recursos suficients per tenir una autonomia en energies renovables. Està clar que el tema de transport és impossible de proveir exclusivament amb energies renovables, és una dependència quasi absoluta del petroli, tots els vehicles, i els avions, funcionen amb productes derivats del petroli, però tot això s'haurà de replantejar necessàriament.
De quines energies renovables estem parlant?
A petita i a gran escala instal·lacions solars, tèrmiques i fotovoltaiques i instal·lacions de petita i gran potència d'energia eòlica. El tema d'energia eòlica que a Menorca, especialment, s'ha plantejar com energia eòlica versus paisatge, és un tema que s'ha de posar damunt la taula, s'ha d'abordar el debat i sense por. Sinó ens abocam cap a una situació no desitjable.