Autofitxa
Som Moby Dick, un grup de músics experimentats de Menorca que emprèn l'aventura de versionar temes clàssics de la música rock simfònic progressiu dels anys 70. Jo em dic Xavier Martí (segon des de l'esquerra) i els meus companys són en Pere Marí, veu i guitarra, na Maria Marquès, veu i teclats, David Rotger, a la guitarra, Josep Vinent, que és el bateria i jo sóc el baix. Tots estem en actiu en diferents grups i orquestres com Sarao, The Sailors o Power Trip i ara tots junts a Moby Dick perquè compartim aquesta música des que teníem 15 anys.
Per què fan sorgir ara a la gran balena blanca de les profunditats del mar?
Som un grup de músics menorquins experimentats, i en actiu, que compartim la passió per la música progressiva i simfònica dels anys 70, moment en el que es fa més sofisticat el rock and roll, i perquè ens agrada hem creat Moby Dick.
A què fa referència el nom?
Moby Dick fa referència a un tema de Deep Purple. Ens va agradar especialment com sona aquesta cançó i el concepte de fer ressorgir una balena blanca de les profunditats s'adiu amb la nostra intenció de recuperar el monstre del rock progressiu d'aquella època.
I el seu grup, com enfila aquesta música en l'actualitat?
Noltros enfilam Moby Dick com un homenatge als grups que van sorgir aquells anys, sobre tot a Anglaterra i als Estats Units. Versionem cançons com "Close to the Edge", de Yes, "One of These Days", de Pink Floyd, "The Lamb Lies Down on Broadway", de Genesis, o "Red" de King Crimson, entre altres, cançons que van marcar una època i que s'han convertit en clàssics.
Quin risc entranya el seu repte?
Noltros som molt conscients que es tracta d'una música que, si bé va ser de masses en el seu temps, ara reunirà minories. Volem arribar als nostàlgics d'aquella època i als que han descobert aquesta música posteriorment.
Per quan el seu estrena?
Tenim dos concerts prevists per aquest Nadal. El primer serà dia 29 al festival "Ben de ver" que es farà a Alaior al Pavelló Esportiu Municipal. El segon serà el 4 de gener a Ferreries al Pub Dylan.
Per on es pensen moure llavors?
Pensam que el nostre és un format de sala petita o bar, sobretot pel públic que esperam. Tenim la confiança de poder trobar aquest caliu en espais on predomini la bona companyia i poder donar sortida a aquest tipus de música.