La Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella du a terme aquests dies les X Jornades de Recerca Històrica de Menorca i que enguany porten el títol de "Permanència talaiòtica en el paisatge i la història de Menorca, una salvaguarda necessària".
La ponència inaugural anà ahir a càrrec de Pau Rausell Köster, professor titular d'Economia Aplicada de la Universitat de València que dissertà sobre "La creixent importància de l'economia de la cultura com a estratègia pel desenvolupament local".
Rausell exposà a aquest diari que "ha existit un discurs sobre la importància de la cultura, però fins ara havia estat sense accions". En aquest sentit, el professor va explicar que les últimes investigacions a diferents regions europees, diuen "que la cultura és el factor més important per explicar la renda 'per capita', el que demostra que la cultura no és decorativa ni un element estètic, sinó que a Europa, per exemple, determina els territoris. Encara ens queda molt per conèixer, però ja se sap que aquest és el camí ineludible".
Arran d'aquesta premissa els investigadors en aquests temes socials defensen que "la competitivitat d'un territori va lligada amb la seva cultura, almenys és la que millor ho explica i així es constata en la recerca de l'àmbit europeu".
Davant les retallades donada la crisi actual, Rausell considera que "amb els retallades a la cultura no s'estalvia massa. És més, invertir en cultura és una de les vies per sortir de la crisi, en canvi altres sectors, com l'energètic, sí té marge per a reduir despeses. Amb això hi ha un mite sobre la cultura que és erroni".
Quant a la vinculació percebuda de que l'Administració pública és la mamella de les activitats culturals, Rausell ho accepta en part, "en molts casos sí, però no és el cas del món editorial, que té poc a veure amb les institucions. No és una qüestió de recursos, sinó de models que no generen. Es destina el 27 per cent a empreses no-culturals, mentre que les culturals és del 32 per cent. La distància no és tanta".
A diferència de Gran Bretanya o Estats Units, on hi ha inversió en cultura des de la iniciativa privada, aquí aquesta disjuntiva pràcticament no existeix. Rausell digué que en aquest tema hi ha dues dimensions, "els mecenatges, bastant propi dels països anglosaxons, i la via dels qui aporten a la cultura pels incentius fiscals, que en definitiva es diner públic de forma indirecte".
El ponent d'ahir al Cercle Artístic no dubtà a l'hora de valorar les retallades governamentals quant a la cultura, "es un error d'estratègia el que fan els governs. Aprofiten la crisi per retallar en termes relatius".
Sobre el turisme i indicà que es "focalitza en activitat econòmica i va més enllà, perquè s'ha de parlar de valors afegits. Ha d'existir una conversió del producte cultural i cal replantejar un turisme experiencial en bens culturals".
Sobre si els bens culturals, com a Menorca els jaciments i monuments talaiòtics, s'han de servar i restaurar per atractiu turístic o bé pel manteniment de l'herència històrica del territori, Rausell entén que "existeixen els drets dels residents a gaudir de la seva cultura, però pot tenir altres objectius econòmics. S'ha de complementar. Prioritzar-ne una pot perjudicar l'altra", digué el professor.