Dia 2 va participar en la interpretació del "Messies" al Royal Albert Hall. Com va viure l'experiència?
És la tercera vegada que viatjo a Londres per participar en aquesta iniciativa de The Big Chorus que fa 39 anys que es celebra i per moltes vegades que hi acudeixo sempre m'impressiona sobremanera. Si bé és cert que el primer any és molt especial, la magnitud de l'acte, l'entorn, la gran quantitat de gent, aquest any sumaven 3.854 cantaires de tot el món, t'emboira la ment. Per això solc recomanar anar-hi més d'un cop, al segon any ho veus tot més clar i gaudeixes més de la música i el cant. És difícil descriure les emocions en paraules, s'ha de sentir.
Es tracta d'un concert realment excepcional i més tenint en compte que els cantaires són tots aficionats.
Sí, es divideix el Royal Albert Hall en tres parts, els contralts es distingeixen amb una peça de vestir vermella, les sopranos van de blau i els homes de fosc. Els cantaires com dius són aficionats i vinguts de totes parts del món, no hi ha assajos previs sinó que cadascú s'ha de preparar pel seu compte, i tots ocupem gairebé tot el Royal Albert Hall que té una capacitat de 5.000 localitats.
Com va ser la representació menorquina que creix any rere any?
En aquesta ocasió hi vam assistir 16 cantaires i en total sumàvem 37 persones. Havíem fet trobades prèvies a l'Orfeó Maonès per tal de repassar el que estudiem a casa, conjuntar veus i aclarir dubtes. Els cantaires disposen de la partitura i gravacions especials per cada veu i així és més fàcil l'aprenentatge. El viatge en grup és excepcional i l'experiència meravellosa per a tothom.
D'on li neix a vostè l'afició al cant?
L'he viscuda intensament en la família, a mon pare el coneixien com a Paco es Músic, els meus concos també tocaven, tenc cosines que s'hi dediquen... La meva primera experiència en el cant va ser com a "monasillo" quan tenia set o vuit anys i cantava als funerals i casaments amb en Santiago Pons "el fuster", a les hores batlle de Sant Lluís. Després vaig estudiar trompeta i percussió i participava en la Filharmònica de l'Ateneu de Maó, l'Orquestra Conservatori dirigida per mestre Calafat, la Banda Municipal de Maó, dirigida pel mestre Guasteví, i també al Deixem lo Dol de Sant Lluís, una cita a la qual no falto mai. En quan al cant vaig seguir amb el Cor d'Amics de l'Òpera en què també cantaven els meus pares Paco i Margarita Pons, gran aficionada al teatre. I vaig ser també un dels membres fundadors de la Coral dels Estelots que es va dissoldre l'any passat.
Tornant a Londres, com s'aconsegueix que entonin bé tantes persones interpretant ni més ni menys que el "Messies"?
Gran part del mèrit el té el director, Brian Kay, és sensacional. L'orquestra i els solistes són professionals i la gent que hi participa de forma espontània s'ha preparat molt bé, també és cert que si alguna cosa no et surt bé sempre tens un parell de milenars de veus que et tapen suficientment. A més hem de dir que aquest és un acte benèfic a favor de The Hearth Foundation.