L'Illa està envoltada d'un perímetre de 176 quilòmetres de penya-segats, un sistema natural molt complex, ric i extens del qual molt poc en sabem. Un equip científic ha començat la investigació del sistema rocós costaner de Menorca, el que serà el primer estudi integral que es fa a nivell geològic i geomorfològic.
Els científics han observat i parteixen de la idea que els penya-segats són sistemes naturals dinàmics, és a dir, que van variant segons el moviment geològic, l'erosió, l'acció dels temporals o degut a la intervenció humana. L'objectiu de l'equip de recerca és establir les pautes de comportament dels penya-segats, determinar patrons d'erosió i definir les tipologies dels penyals de Menorca.
L'estudi ha engrescat un equip interdisciplinar del Departament de Ciències de la Terra de la UIB, de BIOGEOMED i la consultora ambiental QU4TRE. Els científics que participen en l'estudi són Xisco Roig Munar, doctor en Geografia; Antonio Rodríguez-Perea, doctor en Geologia; Guillem Pons Buades, doctor en Biologia; i els geògrafs Miquel Mir Gual i José Ángel Martín. Segons explica Xisco Roig, l'interès de la investigació sorgí a partir de l'observació de la relació que tenen els penya-segats amb algunes platges i del dinamisme que presenten les penyes com a sistema natural costaner. La recerca també arrenca a partir de l'observació constant de processos erosius en la línia rocosa de la costa degut a diverses causes.
El projecte d'investigació començà a Eivissa, amb l'estudi d'un codolar associat a Cap Falcó, però els investigadors han volgut centrar la recerca en els penya-segats de Menorca "perquè en un espai petit com és l'Illa trobam diversitat de tipologies de penyals que podran permetre establir patrons de comportament dels penya-segats". L'equip científic ja ha documentat penya-segats baixos amb arrabassament de blocs, enfonsament de penyes, caigudes de blocs i esllavissades, el que demostra que representen un sistema natural dinàmic.
Els punts fràgils
No obstant, segons Xisco Roig, el risc d'erosió geològica "sols va lligat a l'ús o intervenció humana, perquè de forma natural els penya-segats presenten dinamisme propi". Tot i que l'ús dels penya-segats per freqüentació és mínim, és destacable l'ús i extracció d'argiles, que afavoreixen l'erosió dels penyals. Hi ha altres exemples de risc a zones com Cala Morell o Cala Galdana "i no suposen la degradació del penyal, sinó la degradació urbana per processos naturals de moviments dels penya-segats". Els punts de la línia de costa rocosa més fràgils són, segons apunta, el port de Maó, Cala Morell i Cala Galdana, encara que no són els penyals amb major dinamisme natural. El risc apareix quan hi ha presència humana, sinó no hi ha risc ni catàstrofe.
Tots els penya-segats de l'Illa que no estan intervinguts per l'activitat humana i presenten el seu procés natural s'observen en un estat de bona conservació, explica el científic. L'estudi tindrà una durada de quatre anys i les dades inicials es recolliran amb una periodicitat bimensual, amb feina de mostreig contínua. L'estudi permetrà el coneixement dels penya-segats com a sistemes naturals complexes i dinàmics, perquè encara que no ho apreciem estan funcionant dia a dia.