autofitxa
Vaig néixer a Kouba, a Alger, el 1935, descendent de menorquins. Vaig exercir de mestre d'escola a Algèria, i en anar a França vaig treballar com a enginyer informàtic a l'empresa IBM. Tenc dos fills i quatre néts. El meu pare, Alfred Huillet, era fill de francès nascut a Alger i de mallorquina; la meva mare, Françoise Ségui Roig, era filla de Pierre Seguí Moll, originari de Ciutadella, i de Catherine Roig, procedent d'Eivissa, els dos nascuts a Kouba. La meva passió és la recerca genealògica familiar.
Quan va arribar a Menorca, la terra dels seus avantpassats?
La primera vegada va ser el novembre de 2000, i la segona vegada entre el maig i juny de 2012. D'ençà el passat mes d'octubre m'he establert a Ciutadella on tenc planejat fer-hi fins el juny de 2013 per fer la investigació dels orígens de la meva família menorquina, els Seguí Moll.
Què l'ha duit a Ciutadella?
Estic fent la genealogia de la meva família i fent fotos de tots els llocs relacionats amb els meus avantpassats. Cada dia vaig a l'Arxiu Diocesà, faig una recerca ingent per a que quedi constància de la relació dels menorquins i l'Alger.
Té família a l'Illa? Ha conegut algun parent?
Moolta! Poc a poc van sortint familiars. Per exemple, Maria Antònia Moll Seguí, professora de música de Ciutadella; Joan Febrer, rector de Sant Bartomeu de Ferreries; Antoni Guasch de Ferreries; o l'amo Llorenç Moll de Ciutadella.
Quines curiositats ha descobert?
Francesca Moll, àvia de la meva mare, casada amb Joan Seguí Benejam, va néixer al carrer Santa Clara i conèixer el lloc m'ha omplert d'emoció.
Quins dels seus avantpassats van emigrar a Alger?
Els meus rebesavis materns, Antonio Seguí i Margarita Benejam van emigrar alrededor de 1848. Es van establir a Kouba Vell. Allà es van dedicar a l'agricultura, a la plantació de vinya i a la producció de vi. Allà van néixer el meu besavi Joan Seguí Benejam, el meu avi Pierre Seguí Moll, la meva mare i jo.
Quins són els records de Kouba?
(S'emociona) Record la vida en família i la pinya que feia la comunitat menorquina. Hi havia els Mascaró, Camps, Pons, Mercadal, Capó, Bagur...Es seguien les tradicions, allà em van batejar i vaig fer la comunió. Teníem la sobrassada, el cuixot, els botifarrons penjats a casa, com es fa a Menorca, i es feien formatjades. La meva germana encara avui en fa!
Tot i el seu accent francès, ralla en menorquí, quan el va aprendre?
A casa, des de petit! La mare i l'àvia rallaven en menorquí, però mon pare en francès. Ara vaig a la Casa de Cultura de Ciutadella per estudiar la llengua.
Com va ser l'èxode dels 'pied-noirs' d'Algèria?
Quan es proclamà la independència, el 1962, els ciutadans d'origen europeu que residien a Argèlia vam ser obligats a sortir del país. La majoria vam anar a França. Els francesos van ser reticents amb els exiliats, tot i que els descendents de menorquins érem gent feinera i preparada. El meu avi va obtenir de l'Estat francès en 1956 un reconeixement com a tècnic agrícola.
Què ha trobat a Ciutadella?
És com redescobrir casa meva. Me trob a gust. La tranquil·litat, la gentilesa, la vida familiar és el que apreciï. Em sent, som menorquí!