Josep Miquel Vidal Hernández va morir de forma sobtada ahir capvespre al carrer Sant Esteve de Maó, a pocs metres de la seu de l'Obra Cultural de Menorca. La notícia de la seva mort va causar una profunda commoció al món de la cultura.
Josep Miquel Vidal Hernández es va dedicar en cos i esperit a la cultura menorquina. Una dedicació que es convertí en una passió vital, més enllà de la jubilació.
El seu nom no es pot deslligar de l'Institut Menorquí d'Estudis, com a ànima i biga central que ha estat Josep Miquel Vidal Hernández d'ençà la fundació. Una labor per la qual va ser mereixedor, a finals l'any passat, de la primera Insígnia d'Or, el màxim reconeixement que ha entregat l'IME en la seva història. Poc abans, la Universitat Catalana d'Estiu li havia fet entrega el passat mes d'agost del Premi Canigó per la seva labor en favor de la cultura i la llengua.
Qui fins avui ha estat el coordinador científic de l'IME, transcendirà l'història com a fundador de l'Enciclopèdia de Menorca. Un projecte documental ingent i culturalment ambiciós que ha mantingut l'Obra Cultural de Menorca, amb Josep Miquel Vidal Hernández al capdavant com a president. "El dia que la memòria es perd, deixa d'existir", va dir en la presentació de l'últim tom (el nombre 15), volent transmetre la necessitat de recopilar tota la informació cultural i científica relativa a l'Illa que el va veure néixer i tant va estimar.
La cultura ha estat el motor d'aquest científic nascut a Maó el 1939. Estudià la llicenciatura de Física a la Universitat de Barcelona i amplià estudis a l'International Center for Theoretical Physics de la UNESCO, a Trieste. De retorn, entrà a la Universitat de Barcelona com a professor ajudant de la càtedra de Física de l'Estat Sòlid, càrrec que mantingué durant quatre anys, entre 1970 i 1974.
L'any 1975 s'instal·là definitivament a Maó, on va ser un dels fundadors de l'Enciclopèdia de Menorca i el seu director des de l'inici fins a l'actualitat. L'any 1985 també fou un dels membres fundadors de l'Institut Menorquí d'Estudis, membre de la Secció de Ciència i Tècnica i secretari general de la institució en el seu començament, per passar més tard, amb motiu d'una reforma d'estatuts, a ser nomenat coordinador científic, càrrec que ha ocupat fins avui.
La seva trajectòria i vinculació amb entitats culturals i científiques és extensa. Ha estat membre de la Secció Catalana de Física de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Junta Directiva de la Secció d'Història de la Ciència i de la Tècnica de l'Institut d'Estudis Catalans, del Consell Rector de la Universitat Catalana d'Estiu, del Consell Acadèmic de l'Escola de Salut Pública del Llatzeret de Maó, membre del Consell Acadèmic de la Universitat Internacional d'Estiu Illa del Rei (1996-1999), acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Balears, patró de la Fundació Rubió Tudurí, president de la Fundació Enciclopèdia de Menorca, membre de la Junta Directiva de l'Ateneu de Maó, membre del Comitè Editor de la Història de la Ciència i la Tècnica de les Illes Balears, codirector, juntament amb Isabel Moll, dels toms III i IV d'aquesta obra i autor de diferents capítols.
Autor prolífic, ha publicat alguns llibres d'història de la ciència i d'història de la medicina i nombrosos articles sobre aquests mateixos temes en revistes especialitzades i de divulgació com la "Revista de Menorca", "Afers", "Portus", "Mètode", "Plecs", "Canemàs", "Randa", "Drassana", "Medicina Balear", "Zubía", "Gimbernat", "Llull" i "Estudis Baleàrics". Ha publicat també diversos articles sobre astronomia i meteorologia a la Gran Enciclopèdia Catalana, L'Enciclopèdia Universal Salvat i a Història de la Ciència de l'editorial Planeta.
Des de l'IME i com a científic, impulsà i donà suport a la catalogació i redescobriment del gabinet de física del Seminari Diocesà, que actualment és obert al públic.
Per la seva persistència en les indagacions historiogràfiques sobre la ciència mèdica, va ser investit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Balears el 2003. El 2006 va recollir el Premi Ramon Llull, que atorga el Govern balear. El 2009, li van ploure distincions de l'Obra Cultural Balear i el Premi Pere Prats del GOB, entre d'altres reconeixements.
Josep Miquel Vidal tenia una altra gran passió: la fotografia. És l'autor de més de 30.000 instantànies, que cedí a l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca, un fons testimoni de l'evolució recent de Menorca, tant a nivell social com paisatgístic i territorial.
Vidal ha encarnat el valor de la constància i ha personificat l'interès permanent per tota branca del saber. Ha estat un home que ha cregut en tots els estudis i projectes que han arribat a les seves mans, baix el convenciment de la necessitat de difondre el coneixement científic i cultural relacionat amb l'Illa.
Josep Miquel Vidal ha dedicat part del seu temps de jubilació a la fotografia. No era estrany veure'l passejar, amb la càmera penjada, amb aire de científic despistat. Els menorquins perdem un personatge irrepetible que ens deixa un llegat valuós.