autofitxa
Sóc en Xavier Patiño García, som professor de Clàssiques de l'Institut Cap de Llevant. Vaig néixer a Barcelona i porto des de l'any 1997 a Menorca. Estic casat amb una menorquina i visc a Sant Lluís. A l'any 2007 vaig fer una transcripció de "Varias Fábulas" de Joan Ramis i Ramis i ara present la traducció de "La conjuració de Catilina" de Sal·lusti, un clàssic molt actual que ha editat Adesiara. També som membre de la secció de Llengua i Literatura de l'Institut Menorquí d'Estudis.
Luci Sergi Catilina va ser tan dolent com el pinta Gai Sal·lusti Crisp?
Sí, i tant. Era membre de la classe senatorial, arruïnat, que es va presentar a les eleccions a cònsol tres vegades, les tres va perdre i que va decidir carregar-se la República Romana de cop amb cop d'estat assassinant els cònsols i formant un exèrcit que arribés a Roma. A més a més hi ha notícies, no contrastades, que diuen que va matar el seu cunyat, el seu germà i un fill. Era l'any 63 Abans de Crist.
Això és el que conta Sal·lusti?
Sí, Sal·lusti explica el fet puntual d'aquest noble a l'any 63 com excusa per fer historiografia moral, o sigui que Sal·lusti aprofita aquest episodi per fer una crítica de la societat romana que segons ell des de l'any 146, Abans de Crist, ha entrat en corrupció i decadència i aquest és un aspecte que jo crec molt important d'aquesta obra perquè reflecteix una situació que és molt aplicable avui en dia. La societat romana s'havia corromput des del moment en què s'havia enriquit. Quan persones que s'havien enriquit perden doblers fan el que sigui per no perdre més i llavors apareix la corrupció entre altres coses. Sal·lusti diu que al que s'ha de tornar és a la "virtus", terme que es pot traduir com a ètica moral o ètica política. La similitud amb l'actualitat és una de les qüestions que va interessar a l'editorial per tornar a traduir aquesta obra que ja havia estat traduïda abans per Bernat Metge.
I quin és el motiu que l'impulsa a vostè a traduir aquesta obra?
Jo ja la tenia traduïda. Sal·lusti és l'autor que tots traduïm quan anem a l'institut, el que passa és que sempre tradueixes fragments sols que no tenen cap tipus de lligam. Llavors vaig aprofundir en l'obra i en va fer ganes fer una traducció posada al dia. Després em vaig posar en contacte amb aquest editorial de Martorell que va trobar que era molt adient per avui dia.
L'obra va dirigida a algun públic en concret?
El llibre conté el text en llatí i la traducció, evidentment la part en català la pot llegir qualsevol, la que està en llatí envidentment requereix saber la llengua. És a dir que va dirigida a un públic general.
Hi ha, emperò, certa resistència a les llengües clàssiques, no és ver?
Certament els que llegim aquests llibres som poquets, la gent està molt allunyada de les llengües clàssiques. També val a dir que els clàssics estan vigents actualment i aquesta obra ho demostra.