autofitxa
Sóc en Damià Bosch, tenc 43 anys i sóc de Ciutadella. Estic casat amb na Magda Taltavull, amb qui tenim dues filles, na Teresa i na Júlia. Sóc administratiu, al Geriàtric de Ciutadella, i des dels 14 anys estic enganxat al món del teatre. En aquests moments estic preparant l'obra "L'altre costat de la reixa", que codirigeixo amb na Mari Genestar.
Com ha estat el procés d'adaptació d'aquesta obra a partir del llibre "El noi del pijama de ratlles"?
Tot va començar després de llegir el llibre, que plasma una realitat i deixa interrogants: Com és possible que els humans siguin capaços d'arribar a aquests extrems? El llibre va ser l'inspiració, no és que haguem fet una versió per a teatre, sinó que és un text amb algunes similituds, però que té moltes coses novedoses, diferents al llibre i a la pel·lícula.
En tot cas, la història de fons, amb dos fillets a l'Alemanya nazi, sí que hi és...
Sí, hi ha els dos fillets. L'essència de la història són aquests personatges amb un rerefons bèl·lic. I s'expliquen les seves visions diferents sobre un mateix fet, aquest contrast és el que enganxa d'aquesta obra. Són dues perspectives d'una mateixa realitat.
És important el missatge de l'obra.
De missatges en té molts, però el més important és aconseguir que no es tornin a repetir conductes que perverteixen la condició humana fins a aquest extrem. Com pot ser que s'hagi pogut a arribar a situacions tan greus?
Aquesta obra arriba en uns moments, amb la crisi econòmica de fons, que generen situacions discriminatòries...
No podem deixar de dir que Hitler va guanyar les eleccions en un context històric bastant semblant a l'actual, situació de crisi, amb la gent que ho estava passant malament i en què s'ha de culpar a algú de les nostres desgràcies. I les culpes són per a aquells que creiem menys afins a noltros, ja siguin immigrants o el vesí. Açò crea un context que és el que van viure els alemanys en aquells temps, en què van donar el vot a una persona que ho va emprar per a la seva mala consciència.
Aquest projecte ha generat bones però també males opinions...
Sí, han aparegut opinions en relació a les fotografies promocionals de l'obra, criticant l'estètica i la semblança amb aquells fets de l'Alemanya nazi. Aquestes imatges no pretenen explicar res del que apareix a l'obra, perquè aquestes fotografies no hi apareixen. Però sí que reflecteix el rerefons històric. Hem de ser conscients que allò va passar i que és el que provoca el desenllaç de l'obra, que és el que sap qui hagi llegit el llibre. És cert que aquest context històric marca la relació dels dos fillets.
És molt destacable el vestuari que s'utilitzarà per aquesta obra...
S'hi ha fet molta feina, per part de Siscu Riudavets (DAU Produccions), de Mari Genestar, de Sita Muñoz i de diverses persones més que hi han treballat molt. El resultat es veu a les fotos de promoció i als assajos, i és com si fóssim en aquella època, com si revivíssim tot allò, que fa pena reviure en la part bèl·lica però que no s'ha d'oblidar que va existir. Però també té moments de molta dolçor i tendresa, és fantàstica l'amistat dels dos fillets en aquest context i com es conformen en xerrar, ja que no poden jugar perquè alguna cosa els separa.